dimarts, 22 de desembre del 2009

NADAL: DÉU AMB NOSALTRES



Després de recórrer les quatre setmanes del temps d’Advent, hem arribat finalment a la solemnitat del Nadal.
Aquests dies, els qui participem en la litúrgia sentirem diversos relats del misteri del Nadal narrats per diferents evangelistes. Escoltarem la narració senzilla, entranyable i sempre nova de sant Lluc que ens conta el naixement de Jesús a Betlem, i també el meravellós i profund himne de sant Joan que ens presenta la persona de Jesús amb el Pare des de tota l’eternitat i que, en un moment determinat de la història, es va fer com un de nosaltres.
El missatge és el mateix, cada narració ens vol fer entendre i valorar aquesta realitat: Déu s’ha fet tan proper a nosaltres que ens ha fet el regal del seu Fill. Aquest Jesús que veiem fet infant, fet petit com un de nosaltres, és el mateix que ens ve a trobar en la celebració de l’Eucaristia i que se’ns entrega del tot, i amb aquesta mirada l’hem de contemplar.
Els pastors que reben l’anunci de l’àngel simbolitzen totes aquelles persones senzilles i humils que són sensibles a acollir Déu en el seu interior, i que saben correspondre amb amor i amb entrega envers Ell i els altres.
Celebrar el Nadal és celebrar la manifestació de Déu a totes les persones i la seva proximitat envers nosaltres.
Intentem viure el Nadal amb Maria, la mare de Jesús i, com ella, veure en Jesús l’enviat del Pare que ve a omplir les nostres buidors i a sadollar la nostra set d’infinit.


Des d’aquí us desitgem un joiós Nadal i us convidem a veure els pessebres del nostre monestir. BON NADAL!!!


divendres, 18 de desembre del 2009

FELIÇ TU QUE HAS CREGUT


Estem ja acabant el temps d’Advent, a les portes de Nadal. L’evangeli d’aquesta setmana ens presenta Maria que visita a la seva cosina Elisabet. Quan Elisabet sent la salutació de Maria li diu: “Feliç tu que has cregut”.
Maria és feliç, és gran, perquè ha acollit la Paraula, l’ha guardat, s’hi ha adherit; és benaurada per la seva fe, pel seu Sí confiat i incondicional a Déu i als seus designis. Maria és beneïda perquè, a través d’ella, Jesús va poder venir a nosaltres.
També nosaltres podem participar de la felicitació de Maria si fem nostres les seves actituds: si com ella ens obrim dòcilment a la Paraula, si l’acollim i la reflexionem; si fem de la Paraula la nostra companya de camí intentant descobrir què ens demana Déu a cada moment. Si ho fem així, podrem apropar-nos al misteri de Nadal amb obertura, disponibilitat, senzillesa, una mica a l’estil de Maria. I com Maria, també serem portadors de Jesús allà on anem o estiguem. Elisabet s’alegra plena de goig amb la visita de Maria i exclama: “Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”. Aquesta joia d’Elisabet és també la nostra joia: el mateix Senyor amb nosaltres! Obrim-nos a Ell, acollim-lo, escoltem-lo, lloem-lo... aquest Nadal.

divendres, 11 de desembre del 2009

¿QUÈ HEM DE FER?


Ens trobem ja al tercer diumenge d’Advent, poc a poc ens anem aproximant al Nadal. El missatge de l’evangeli d’avui és molt clar. La gent que ha sentit la predicació de Joan Baptista s’ha sentit interpel·lada en el seu interior, alguna cosa els ha sacsejat i els ha mogut, i pregunten a Joan: “¿Què hem de fer?”
Les respostes de Joan Baptista són clares i senzilles: compartir amb els qui no tenen, respectar els altres, tractar-los bé... en definitiva, fer el bé als qui ens envolten segons les nostres possibilitats, i estimar sincerament.
Això és de veritat “obrir els camins del Senyor” perquè és una forma de donar-lo a conèixer als altres.
Diu també l’evangeli que “la gent vivia en l’expectació”, vivia atenta i vigilant tot esperant el Messies promès. També nosaltres podem viure amb aquesta actitud, atents al que el Senyor ens vulgui demanar en cada moment de la nostra vida. Aquesta és una forma d’esperar-lo i de mantenir-nos il·lusionats per viure en profunditat el proper misteri de Nadal.
Seguim recorrent el camí de l’Advent amb alegria!

divendres, 4 de desembre del 2009

OBRIU UNA RUTA AL SENYOR


En l’evangeli d’aquest segon diumenge d’Advent hi ressona aquesta crida: “Obriu una ruta al Senyor”. En un temps històric molt concret, tal com ens indica el principi del text, Deu adreça una invitació a Joan Baptista: “Joan rebé la paraula de Deu en el desert”. Joan és enviat per desvetllar en els seus contemporanis el desig i la set de Deu, és cridat per anunciar-los que arriba un temps de canvi i d’esperança per a tothom i convida a la gent a convertir-se, és a dir, a canviar, a renovar les seves actituds.
També aquesta invitació va dirigida avui a nosaltres, cal que obrim en el nostre interior els camins del Senyor, que vol dir treure obstacles i impediments que ens dificulten escoltar la seva Paraula i ens impedeixen saber que és el que Ell vol de nosaltres. Si de veritat ho intentem, si ens esforcem a obrir el nostre cor, les nostres “serralades”, inconvenients, pors, pessimismes, desànims... es convertiran en “planes”, i “les muntanyes i turons”, els nostres entrebancs i dificultats, es convertiran en valls i s’abaixaran deixant pas al Senyor i al que Ell vulgui de nosaltres.
Animem-nos a seguir recorrent el camí de l’Advent per tal que aquesta travessia ens ajudi a apropar-nos més a Deu, als altres i a ser mes testimonis de Jesucrist en el nostre ambient.

divendres, 27 de novembre del 2009

ESTIGUEU ATENTS


Diumenge comença l’Advent i en moltes de les nostres esglésies podrem veure, en un lloc destacat, LA CORONA D’ADVENT: quatre llànties de les quals cada setmana se n’encendrà una per indicar les quatre setmanes d’Advent. La llum es va fent cada vegada més intensa fins a arribar a la veritable Llum del Nadal, que és Crist.

En l’evangeli d’aquest primer diumenge d’Advent Jesús exhorta als seus deixebles i a cadascun de nosaltres a “estar atents”, a “estar alerta”. No és una invitació a tenir por, ben al contrari. És una recomanació a estar a punt, a vetllar amb expectació, com qui espera un fet que li fa molta il·lusió o com qui espera la persona que estima. Jesús ens convida a esperar-lo a Ell mateix; truca a la nostra porta de moltes maneres i amb molts mitjans, fins que un dia ens cridarà definitivament per estar per sempre amb Ell. Amb aquesta actitud, Jesús ens demana que estiguem sempre a punt per quan Ell vingui a trucar a la nostra porta, per quan vulgui trobar-se amb nosaltres. Cada dia anem a l’encontre del Senyor i cada dia el podem fer conèixer a algú i això és realment “estar atent”.

Desitgem a tots i a cadascun de vosaltres que aquest Advent sigui viscut amb la joia i l’alegria de l’espera. Comencem amb il·lusió el recorregut per aquestes quatre setmanes!

dimarts, 24 de novembre del 2009

ARRIBA L'ADVENT


Diumenge que ve comença el temps d’Advent, quatre setmanes que ens ajudaran a preparar-nos per al proper Nadal.
L’Advent ens invita a desvetllar i a alimentar el nostre sentit de l’esperança cristiana amb l’ajuda dels textos bíblics que cada dia, i especialment cadascun d’aquests quatre diumenges, llegirem en la litúrgia i en la celebració de l’Eucaristia.
El Senyor ve i nosaltres anem cap a Ell, fins que ens trobarem amb Ell definitivament. El Nadal serà un preludi d’aquesta trobada amb Déu.
Maria, la Mare de Déu, és el model d’aquesta espera joiosa i confiada.
Us convidem, al llarg d’aquestes quatre setmanes, a fer amb nosaltres el recorregut pels textos de l’evangeli, que ens aniran conduint fins al Nadal, i a penetrar una mica més en el seu sentit.

dimecres, 18 de novembre del 2009

ON SOM

Molts de vosaltres ens dieu que no trobeu el nostre monestir. Per això us adjuntem aquest plànol per tal d’indicar-vos on som. El podeu ampliar clicant damunt de la imatge. El monestir, com podeu veure, és a prop del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. Deixeu el Santuari enrere i tombeu cap a l’esquerra seguint la direcció de les fletxes o bé girant pel segon carrer a l’esquerra.
Esperem que això us ajudi a situar-vos.

dijous, 12 de novembre del 2009

SEGUIM PARLANT DE FRATERNITAT




Hi ha una expressió en els escrits de Clara que és reveladora de la realitat de la fraternitat: “les germanes que Déu m’havia donat”. Les germanes, els germans, són un do de Déu per tal de portar a terme el projecte de vida al qual hem estat cridats. El primer germà per excel·lència és Jesucrist i, després les altres germanes.
La fraternitat és un do però és també una tasca a realitzar i a construir dia rere dia; la fraternitat és un aprenentatge. Hem d’aprendre a ser germans i germanes.
Totes les germanes estan implicades en el bon funcionament de la comunitat i totes tenen la res­ponsabilitat de fer avançar bé el monestir. L’ideal de fraternitat de Clara s’ha de concretar en una sèrie d’actes i d’actituds determinades per tal que es pugui encarnar i fer realitat en la vida de cada dia. Una comunitat de germanes ha de garantir la igualtat, juntament amb una estimació i afecte veritables, i oferir una possibilitat de relacions riques i humanes entre els seus membres.
El fet que les germanes estiguin unides per un mateix projecte de vida no esborra les diferències individuals, i s’ha de tenir en compte que hi haurà conflictes i faltes inevitables. Tot això ha de contribuir a la construcció de la fraternitat, no ha de frenar el seu progrés i evolució. La fraternitat és un do però també és una missió. No es tracta només de viure juntes sota un mateix sostre, sinó de posar-ho tot en comú, compartir tota la vida. I no cal buscar la uniformitat sinó la comunió en la diversitat.
La fraternitat s'alimenta sobretot de la Paraula i de la pregària. Tota fraternitat ha de ser una comunitat orant. Sense l'obertura diària a Déu i a la seva Paraula no és possible la vivència d'aquest ideal. També és en una clima d'autèntica fraternitat on es podrà viure radicalment l'evangeli, la pobresa, tot l'estil de vida pel qual tant van lluitar Francesc i Clara, perquè tots els germans i germanes caminen units cap a un mateix ideal.

dilluns, 2 de novembre del 2009

UN PARÈNTESI


Un parèntesi en la nostra vida és el que hem viscut aquesta setmana passada totes les germanes de la comunitat. Des de diumenge a la tarda fins al dissabte al migdia hem tingut una setmana d’exercicis espirituals. ¿Què vol dir això? És senzillament una setmana amb més temps de pregària, de reflexió, de silenci... per enfortir la nostra relació amb Déu i amb els germans; una setmana per trobar-nos amb nosaltres mateixes i amb Déu.
Pablo Redondo, franciscà, ens ha acompanyat al llarg d’aquest dies amb les seves xerrades al matí i a la tarda. Ens ha anat guiant meravellosament per l’evangeli de sant Joan de manera que, a mesura que anaven passant els dies, ens hem pogut endinsar en cadascun dels capítols d’aquest evangeli, entendre’l molt més i fer-lo nostre a partir de les estones de silenci i de reflexió. Ha estat un “viatge” fascinant per les pàgines de l’evangeli que, ben segur, ens ha ajudat a totes a aprofundir en la persona de Jesús i a veure-hi reflectida la nostra pròpia vida. Una setmana que ens ha donat ales per seguir amb més il·lusió la nostra vida. Després d’aquest parèntesi, continuem amb les nostres tasques de cada dia, però volem compartir amb tots i totes les que ens llegireu la nostra joia per un temps que hem gaudit a fons.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

LA FRATERNITAT


Un dels altres trets importants i bàsics de la nostra espiritualitat és la fraternitat. Però, ¿què vol dir i què entenem per fraternitat?
Francesc i Clara d'Assís donen un gran valor als germans i germanes que viuen amb ells. Descobreixen que Déu és Pare de tots i que ens hem d'estimar veritablement com germans d’una mateixa família.
Tant Francesc com Clara són conscients que en una comunitat totes les persones són diferents, amb qualitats i maneres de ser diverses que no es poden evitar, però el que uneix les persones per damunt de tot és Jesucrist i sobre aquesta base s'ha de construir la convivència alegre i joiosa amb els altres, malgrat la pluralitat de caràcters.
Voler viure una autèntica fraternitat va tenir en la vida de Francesc i de Clara unes conseqüències molt concretes i que segueixen es­sent vigents en les comunitats que avui dia volem seguir els seus passos.
És en Clara especialment, per viure en una comunitat tancada, dins d’un monestir, on els nombrosíssims detalls a l'hora de viure la fraternitat són més significatius. N’anirem veient alguns.
En els monestirs de l'Edat Mitjana, l'abat o l'abadessa mantenien un poder damunt els monjos o monges a l'estil de l'estructura de la societat feudal: ells eren els senyors i els altres eren els seus súbdits; en el menjar, en el vestir eren també ben diferents. En un moment històric en què la dona no comptava per a res, Clara proposa i viu un model de comunitat on totes les germanes són iguals i no hi ha cap diferència entre elles i on l'abadessa ha de ser la serventa de totes les altres. La igualtat és, per tant, el primer pas perquè es doni una autèntica fraternitat. Avui dia això pot semblar normal però no ho era en aquella època. En un món on és tan fàcil fer diferències entre uns i altres, volem que les nostres comunitats siguin signe d’unitat i d’igualtat entre tots els seus membres.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

L'ALTRA CARA DE LA POBRESA


La pobresa que viuen sant Francesc i santa Clara va molt més enllà de la pobresa material; la seva pobresa és també interior. Us ho expliquem: la pobresa interior és viure, com Jesús, en una permanent actitud d'abandó a les mans de Déu, reconèixer la pròpia petitesa amb la certesa que Déu ho és tot, abandonar tota seguretat material i humana per viure amb una seguretat plena a les mans de Déu.
Ser pobres interiorment és també no retenir els dons que Déu ens ha donat sinó posar-los al servei de tothom, no voler e­xercir una relació de domini sobre els altres.
La pobresa és un element essencial de la vocació de Francesc i de Clara, una pobresa que han vist encarnada en Je­sucrist i que volen viure amb totes les conseqüències. Però no hem de pensar que per a ells ser i viure pobres sigui simplement una renúncia a coses i un menysprear els béns materials, ben al contrari, per a ells ser pobres és preferir un bé superior i deixar-­ne d'inferiors, és viure lliure de dependències per a viure orien­tats cap a l'Únic Bé Suprem, que és Déu.
Això és el que volem fer present i actual en les nostres comunitats.Davant de persones que han viscut -o que intenten viure- així, podem preguntar-nos: ¿Què vol dir per a mi ser pobre? ¿Sóc conscient que tinc uns dons que Déu m'ha donat i que no me'ls puc apropiar? ¿Sé posar les meves qualitats i tot el que tinc al servei dels altres?

dissabte, 10 d’octubre del 2009

LA POBRESA


Hem anat veient com sant Francesc i santa Clara van fer una opció de viure segons l'evangeli. Coneixent i mirant Jesús en les seves paraules, es van adonar de la preferència de Jesús en­vers els més petits i dèbils, envers els que la societat d'aquell moment més rebutjava i marginava, en definitiva, la seva preferència pels pobres. I en l'evangeli hi van veure molt més encara: que el mateix Jesús va viure pobre; pobre en primer lloc de ri­queses i béns materials però, sobretot, pobre perquè va voler-se fer com un de nosaltres i va renunciar a tot privilegi com a Déu que era.
La pobresa de Jesucrist captiva Francesc i Clara i, així, aquesta pobresa serà el suprem ideal que donarà sentit a tota la seva vida. Per a ells, la pobresa, en un moment en què l'Esglé­sia era totalment benestant, no és simplement solidaritzar-se amb els pobres sinó viure desprès de tot a l'estil de Jesucrist.
Ells en la pobresa hi veuen la llibertat d'aquell que no té obstacles en el seu camí cap a Déu; cal usar els béns materials de manera que no frenin l'entrega a Déu i el servei dels ger­mans. Així, Francesc i Clara i els germans i germanes que ben aviat els seguiran, no volen posseir res propi, allò que tenen s'ha de compartir amb els més pobres i no apropiar-s'ho per a un mateix. L'estil de vida que Francesc i Clara abracen és el de posar-se al nivell de la gent senzilla que no té seguretats ni gaudeix d'una abundància de béns materials.Avui, enmig d’un món que és sobretot benestant i on les possessions materials es valoren per damunt de tot, les clarisses intentem viure una vida austera i senzilla, i compartir amb els altres el que tenim.

divendres, 2 d’octubre del 2009

FESTA DE SANT FRANCESC


El dia 4 d’octubre clarisses i franciscans celebrem la festa del nostre fundador: sant Francesc d’Assís. Aquí en el bloc hem vist una mica com va viure, quin va ser l’ideal de la seva vida i hi seguirem aprofundint poc a poc.
Ara us volem fer participar de la nostra joia en aquest dia tan important i festiu per a nosaltres. Celebrar el dia de sant Francesc és recordar i fer present la seva manera de viure, el seu seguiment de Jesucrist, el seu apassionament per l’evangeli... per tal que nosaltres avui sapiguem fer nostre també aquest estil de vida, adaptat als nostres temps però sempre nou i actual.
Per tal de celebrar-ho, la vigília de la festa, el dissabte dia 3, tindrem a l’església del nostre monestir la celebració de les primeres Vespres a les 7 de la tarda. El diumenge dia 4 celebrarem l’Eucaristia a les 12.30 del migdia i conclourem la festa amb les segones Vespres a les 7.30 del vespre. No cal dir que les portes estan obertes per a tothom i que tots sou convidats i convidades a acompanyar-nos.

dilluns, 28 de setembre del 2009

VIURE L'EVANGELI


Quan els dies anteriors presentàvem les figures de Francesc i de Clara d'Assís, dèiem que van fer una opció de viure l'evangeli amb tota radicalitat, i que aquesta vivència seria el fonament de tot el seu estil de vida.
Però, ¿què vol dir viure l'evangeli? ¿què entenien ells per una vivència radical de l'evangeli de Jesús? Intentarem res­pondre a aquests interrogants i explicar què vol dir viure fonamentats en l'evangeli.
Si es vol viure l'evangeli, el primer que cal fer és llegir-lo una i altra vegada, reflexionar sobre el que hem llegit, deixar-nos interpel·lar pels gestos i actituds de Jesús que hi veiem, fer-ne pregària i només llavors podrem fer una determinació de voler construir la nostra vida sobre la base sòlida de l'evangeli, i les nostres actituds i sentiments aniran essent cada vegada més semblants als de Jesucrist. Això és el que van fer Francesc i Clara d'Assís.
Tant l'un com l'altre van ser oients assidus de l'evangeli, el van anar reflexionant en la quietud i en el silenci, i en ell hi van descobrir la persona de Jesús que els va captivar i engrescar a viure d'una altra manera, a viure com Ell. A partir d'aleshores, aquest va ser el seu su­prem ideal, el centre i la raó de ser del seu compromís de vida. L'evangeli va ser la forma de vida que tots dos escolliren per a ells i que després transmetran al grup de germans i de germanes que se'ls aniran afegint.

És un repte per a nosaltres, ens trobem allà on ens trobem, enmig d’un món tan disgregat, intentar viure segons els valors evangèlics.

dimecres, 23 de setembre del 2009

DIA 24 DE SETEMBRE


Cada any, el dia 24 de setembre, celebrem la inauguració del nostre monestir i la dedicació de la nostra església, és a dir, el fet que la nostra església sigui un lloc dedicat per sempre a la celebració diària de l’Eucaristia, a la lloança a Déu, a l’acció de gràcies... en definitiva, a la pregària.
És un motiu de joia per a totes nosaltres commemorar aquest esdeveniment. Aquest any el nostre monestir en compleix 26. Vint-i-sis anys al llarg dels quals les germanes clarisses hem anat actualitzant el carisma de sant Francesc i de santa Clara d’Assís.
Les germanes que van viure tot el procés d’edificació de l’edifici recorden amb alegria tots els seus afanys i esforços a l’hora de tirar endavant la construcció. Les germanes que hem arribat posteriorment a la comunitat compartim també aquesta alegria i el goig de veure que la presència de la comunitat de clarisses ha anat creixent i perdurant al llarg del temps.
Us convidem a unir-vos a la nostra joia, a la nostra acció de gràcies, amb la seguretat que, des d’aquest monestir, la nostra pregària arriba a tots i a cadascun de vosaltres.

dijous, 17 de setembre del 2009

IMPRESSIÓ DELS ESTIGMES


Avui, dia 17 de setembre, clarisses i franciscans celebrem la festa de la impressió dels estigmes de sant Francesc. L’any 1224, Francesc, que al llarg de la seva vida sempre havia viscut l’evangeli amb tota radicalitat i sempre s’havia identificat amb la persona de Jesucrist, va anar a fer uns dies de recés, de silenci i de pregària, en una muntanya alta i escarpada d’Itàlia anomenada Alverna. Allà, el dia 14 de setembre, Déu li va fer el do de marcar en les seves mans i peus les mateixes ferides de Jesús a la creu, com també la ferida del costat dret ocasionada per la llançada.
Des de llavors, Francesc va portar en el seu cos aquestes marques, de les quals tot sovint en rajava sang. Al cap de dos anys, el 1226, Francesc moria. S’havia identificat tant amb Jesús al llarg de la seva vida i havia viscut tan semblant a Ell, que fins i tot se li va assemblar externament.
Aquesta és la festa que celebrem avui, amb l’ànim que l’exemple de Francesc ens ajudi a viure també a nosaltres identificades cada vegada més amb Jesucrist.

dilluns, 14 de setembre del 2009

SANTA CLARA D'ASSÍS


El 1193 neix també a Assís, en una família noble i rica, Clara. En fer-se gran, veu i admira com viuen Francesc i els seus companys i ella desitja també viure així. Després de parlar algunes vegades d’amagat amb Francesc, es decideix, als 18 anys, a escapar-se de casa seva i compartir la mateixa vida que ells. I així ho fa. Francesc busca per a Clara un petit convent també als afores de la seva ciutat, i allí viurà un estil de vida pobre i senzill, dedicada a la pregaria, al treball i a la convivència fraterna amb totes les noies que de seguida se li ajuntaran. A diferència de Francesc i els seus companys, Clara i les seves companyes no van pels pobles anunciant l’evangeli sinó que en la seva vida té un lloc primordial la pregària i viuen des del silenci del seu petit convent.
Francesc i Clara han viscut així perquè sempre han tingut la inquietud de cercar Déu i d'escoltar la seva Paraula, que els ha guiat i il·luminat en totes les etapes de la seva vida. Ni Francesc ni Clara van deixar-nos cap tractat sobre la pregaria, ni van fer servir cap mètode concret, però gràcies als pocs escrits que ens han deixat podem veure que realment van ser unes persones d'una profunda i íntima relació amb Déu.

Avui, al cap de vuit segles, l’estil de vida pel qual van optar sant Francesc i santa Clara segueix viu i actual. De mica en mica anirem veient quins són els trets més propis de la seva espiritualitat i com ens poden ser uns mestres també en el nostre camí de recerca de Déu.

dimarts, 8 de setembre del 2009

SANT FRANCESC D'ASSÍS


Avui presentem la figura de sant Francesc d’Assís. Neix el 1182, en el si d’una família burgesa. La seva il·lusió sempre va ser la d’arribar a ser un gran cavaller. I ho va intentar; però va participar en una guerra, va caure malalt i va ser fet presoner. Un cop alliberat i tornat a casa seva, va començar a reflexionar. Allò que tant ambicionava segur que no el faria pas feliç. Francesc va anar essent conscient que Déu el cridava a quelcom molt concret: a viure l’evangeli amb tota radicalitat, a anunciar-lo als altres, tot portant una vida de pobresa total, en contrast amb l’estil de vida que imperava en aquell moment. Francesc va deixar la llar dels seus pares i el negoci que tenien i es va traslladar a un petit convent que hi havia als afores d’Assís. Ben aviat es van ajuntar a Francesc nombrosos companys que també volien viure aquesta mateixa vida. Vivien en comunitat, com germans d’una mateixa família. La seva vida era senzilla i pobra però radical: tenien cura dels leprosos que hi havia en aquell indret, junts pregaven, buscaven Déu i anunciaven l’evangeli pels pobles de l’entorn. Aquesta forma de vida va contrastar moltíssim amb la que es portava en aquell moment, com segurament també passaria ara, en el nostre temps.

dijous, 3 de setembre del 2009

SANT FRANCESC I SANTA CLARA


Les germanes clarisses vam ser fundades per sant Francesc i santa Clara, ambdós de la ciutat d’Assís (Itàlia). Van viure al segle XII, en plena Edat Mitjana i ambient feudal, una època complicada però també rica i fecunda. Poc a poc, anirem donant a conèixer els trets de la seva personalitat, què van fer, com van viure... per tal que això ens ajudi també a nosaltres, en el lloc on som i vivim. Us convidem a anar seguint els seus passos en aquest blog.
Sant Francesc i santa Clara van suposar una ruptura amb la forma de viure del seu temps. Davant d’una Església que era benestant i que s’havia anat allunyamt de l’evangeli, ells proposaren un model de vida de radical seguiment de Jesucrist, una vivència profunda de l’evangeli, i tot això viscut en pobresa, en fraternitat i en pregària, junt amb els germans i germanes que de seguida se’ls van afegir. El que ells van viure i ensenyar, és el que intentem viure en l’actualitat les germanes clarisses escampades arreu del món.

dimarts, 1 de setembre del 2009

FESTA DE SANTA CLARA


Les germanes clarisses de Reus celebrem la festa de la nostra mare fundadora, santa Clra d'Assís, el dia 11 d'agost. Preparem la festa amb gran il·lusió per tal que tot surti amb la màxima solemnitat. El dia 10, vigília de la festa, celebrem el Trànsit de santa Clara, un acte litúrgic on es commemora la mort de Clara i en la celebració del qual sempre ens acompanya algú.

El mateix dia de la festa, celebrem l'Eucaristia a les 7.30 de la tarda. Enguany va presidir el P. Josep Gendrau, ofm, i amb ell van concelebrar diversos sacerdots. Després de la celebració, tots ens vam trobar a la plaça del monestir on vam compartir un refresc. L'ambient, tant a dins com a fora del temple, era d'alegria i de fraternitat.

Lloat siguis, Senyor, per la nostra germana Clara, que ens fa el do de congregar-nos al voltant de la taula de l'Eucaristia per celebrar el misteri Pasqual del teu Fill estimat en la solmenitat de santa Clara.

dilluns, 31 d’agost del 2009


Benvinguts al nostre bloc, que pretén ser un senzill instrument perquè conegueu la nostra vida i activitats. Som la comunitat de germanes clarisses de Reus, un monestir situat prop del Santuari de Misericòrdia.
Actualment, la nostra comunitat està formada per tretze germanes. La vida comunitària es fonamenta en a pregària, la fraternitat i el treball.
El ritme de cada dia es distribueix al voltant de les hores de pregària litúrgica comunitària, el centre de les quals són els Laudes i les Vespres. La pregària personal, basada en l’escolta i la reflexió de la Paraula de Déu, ens ajuda a fer de Jesucrist el centre de la nostra vida. L’Eucaristia és també la celebració cèntrica del dia on compartim la taula de la Paraula i de l’Eucaristia.
La vida de fraternitat és un element molt important de la nostra espiritualitat.

Pretenem que aquest bloc sigui un instrument per dialogar, per plantejar dubtes, interrogants, inquietuds... i, en definitiva, per compartir amb totes aquelles persones que us hi apropeu.