dimarts, 24 de juliol del 2012

PROPER A NOSALTRES


Avui intentarem ficar-nos una mica en la següent expressió de la pregària del Pare nostre: “que esteu en el cel”. ¿Què ens evoca, en què ens fa pensar la paraula “cel”? ¿En un lloc ideal, en un lloc llunyà, en un lloc inaccessible...?
En realitat, el cel és Déu mateix; conèixer-lo, estimar-lo, tractar-lo una estona cada dia és estar, ja aquí, vivint una mica el cel.
Quan Jesús ens diu que ens dirigim al Pare que està en el cel ens està dient que el Pare és molt proper a nosaltres. Si Ell mateix és el cel, això vol dir que és la nostra màxima possessió. Ell està en nosaltres per ser la nostra pau, el nostre consol, la nostra seguretat, la nostra confiança, la nostra esperança, la nostra realització, la nostra plenitud...
No hem de cercar Déu en la llunyania, l’hem de trobar dins de nosaltres mateixos perquè Déu “està aquí”, al nostre costat, proper a cada persona. Només cal que tinguem la voluntat de trobar-lo, en nosaltres i en els altres, que entrem una mica en el nostre interior on Ell està esperant ser trobat i escoltat. Aleshores podrà brollar del nostre cor aquesta exclamació: “Pare nostre, que esteu en el cel, que esteu AQUÍ!”

dilluns, 9 de juliol del 2012

EL PARE DE TOTHOM


La pregària de Jesús comença amb una paraula entranyable, “Pare” que, potser per massa sentida, ha perdut la novetat i el seu autèntic significat en la nostra vida. Jesús, invitant-nos a dirigir-nos a Déu com a Pare ens està convidant a tractar Déu amb intimitat, amb confiança, amb abandó confiat, amb descans, amb familiaritat, amb proximitat... El mateix Jesús anomenava Déu amb un terme que només feien servir els infants: “Abbà”, és a dir, papa, papa meu, papa molt estimat... Entre Jesús i el Pare hi ha una intimitat de relació intensa i propera. Així vol que el tractem també nosaltres.
Com a fills i filles del Pare, podem contemplar tots els altres germans i germanes del món des d’aquesta perspectiva i sense distincions. Tots som fruit de les mans creadores del Pare i Ell ens ha constituït fills seus. Des d’aquesta certesa sorgeix la següent afirmació del Pare nostre: Déu no és Pare meu sinó Pare nostre. El fet de saber-nos i sentir-nos fills i filles del Pare comporta sentir-nos també germans i germanes de tothom.
Intentem aprofundir en aquestes dues paraules i mirem Déu i els altres amb la mirada de Jesús.