dimecres, 25 de maig del 2011

UN ALTRE DEFENSOR



Per entendre una mica més l’Evangeli d’aquest sisè diumenge de Pasqua l’hem de situar en el seu context; Jesús s’acomiada dels deixebles en l’últim Sopar, abans de la seva Passió, Mort i Resurrecció. Jesús els diu que se’n va però els promet un altre Defensor, que sabem que és l’Esperit Sant. L’Esperit Sant farà amb els deixebles el que Jesús ha fet fins aquell moment: guiar-los, il•luminar-los, ajudar-los, consolar-los, estimular-los, animar-los... Jesús se’n va però els assegura que tornarà: tornarà a estar amb ells, encara que d’una forma nova i diferent; el captaran vivent i present des de la fe.
“Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”. Per la fe sabem que Jesús ressuscitat està amb el Pare, i també en nosaltres. Perquè aquesta fe sigui cada vegada més madura i plena de convicció hem de “guardar els seus manaments”: acollir l’Evangeli, reflexionar-lo i viure’l. I no com una tasca feixuga o imposada, sinó com a resposta prompte i joiosa a la invitació que ens fa el mateix Jesús: “Si m’estimeu...”
Que aquests dies que falten per acabar el temps pasqual ens ajudin a anar reconeixent i valorant del do de l’Esperit Sant dins de nosaltres, per tal que puguem celebrar-ho amb goig el diumenge de Pentecosta que ja es va apropant.

divendres, 20 de maig del 2011

CAMÍ, VERITAT I VIDA




Aquesta setmana, trobem a l’evangeli una frase central que segurament hem escoltat moltes vegades. Jesús diu als seus deixebles i a nosaltres: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. És important que ens deturem a reflexionar en el seu sentit.
Jesús és camí: Ell ens indica sempre per on hem d’anar, quina és la ruta que hem de seguir si volem ser feliços de veritat. El camí és estimar com Jesús va fer, acceptar els altres tal com són, tenir un esperit de servei i de disponibilitat, sempre atents a fer allò que Déu vol de nosaltres.
Jesús és veritat: quantes paraules i quantes veus sentim cada dia per tots costats que no contenen en elles la veritat, que l’únic que aconsegueixen és desviar-nos i despistar-nos del nostre camí. Jesús mai no enganya, la seva Paraula és veritat i ens orienta en la nostra vida de cada dia.
Jesús és vida: moltes vegades busquem la vida allà on no hi és. Pensem que les coses ens ompliran i que satisfaran els nostres desitjos. Apropant-nos a Jesús, escoltant-lo en l’evangeli, unint-nos a Ell en el sagrament de l’Eucaristia, trobarem la vida veritable, la vida autèntica que omplirà de debò els nostres anhels de felicitat.

Que aquest temps pasqual que anem recorrent setmana rere setmana ens ajudi a descobrir Jesús com el camí que hem de seguir, com la veritat autèntica i com la vida que omple la nostra set de plenitud i d’infinit.

dissabte, 14 de maig del 2011

"HE VINGUT PERQUÈ TINGUIN VIDA"


L’evangeli d’aquest quart diumenge de Pasqua ens presenta la imatge de Jesús com a Pastor i Porta. Jesús s’aplica a si mateix aquestes imatges per manifestar-nos quina és la seva voluntat i desig: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”.
Jesús ens ofereix la seva Vida: vol que participem del seu amor preferencial al Pare, als germans, a la Paraula; vol que visquem en la seva pau, joia, servei, plenitud... Jesús es la Porta que ens ofereix tot això. Per accedir-hi ja en sabem el camí: acollir Jesús en la Paraula escoltada i reflexionada en la pregària; acollir-lo i estimar-lo en la celebració viva del sagraments de la Reconciliació i de l’Eucaristia; acollir-lo i estimar-lo en servei als germans.
“Crida les que són seves, cadascuna pel seu nom”. Aquest verset ens hauria de donar sempre una gran confiança i alegria. Jesucrist ens coneix personalment a cadascun de nosaltres, ens coneix tal com som i ens estima, amb les nostres debilitats i errades i amb el nostre desig de créixer i de millorar. I ell, bon Pastor, no es cansa de cridar-nos a la Vida.
Intentem escoltar de veritat la seva veu i de seguir els camins que ens portin a la joia d’estar amb Ell i amb els germans. Continuem gaudint d’aquest temps pasqual amb la certesa que Jesús ens va al davant i ens encamina cap a la plenitud.

divendres, 6 de maig del 2011

JESÚS, COMPANY DE CAMÍ


Aquest diumenge l‘Església ens convida a escoltar i a reflexionar aquest text tan admirable de l’evangelista Lluc.
Jesús es fa company de camí dels dos deixebles que es dirigeixen cap a Emaús tristos, desesperançats i desanimats per la mort de Jesús. Jesús mateix “es posà a caminar amb ells”. Els acompanya en el seu itinerari i els convida a parlar, a compartir amb Ell la seva tristesa, els seus dubtes, la seva desesperança...
Els dos deixebles estan ofuscats i desorientats i Jesús comença a explicar-los les Escriptures per il•luminar la seva foscor. Tots dos s’obren plenament a la Paraula explicada per Jesús i, de mica en mica, les tenebres i els dubtes del seu cor es van aclarint i il•luminant.
Quan parteix el pa, els deixebles el reconeixen. No poden esperar més i se’n van en aquell mateix moment a comunicar als altres deixebles que s’han trobat amb el Senyor Ressuscitat. Per a ells, el seu encontre amb Jesús per mitjà de la Paraula i de l’Eucaristia ha estat font de joia i d’alegria, i ha tornat la pau als seus cors. No poden fer altra cosa que anunciar-ho als germans i ser-ne testimonis convençuts i entusiastes.
Quan nosaltres caminem tristos i desanimats per les diverses circumstàncies de la vida, Jesús és al nostre costat compartint la nostra ruta. Tant de bo que els nostres ulls i els nostres cors el sàpiguen reconèixer per poder fer revifar en nosaltres la il•lusió i l’esperança.
Amb aquest ànim, continuem vivint aquest bonic temps pasqual.