divendres, 26 de març del 2010

"BENEÏT EL QUI VE EN NOM DEL SENYOR"

Anem arribant al final de l’itinerari de la Quaresma. Amb el diumenge de Rams entrem en la Setmana Santa, la setmana cèntrica de l’Església i de la vida de tots nosaltres. En aquesta setmana contemplarem l’entrega lliure i conscient de Jesús en el Cenacle i en el Calvari, entrega i donació que culminen i esclaten amb la Resurrecció.
Avui, diumenge de Rams, commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem assegut en un pollí, aclamat per les multituds. Amb aquesta acció simbòlica, Jesús es manifesta com a Messies, però no un Messies prepotent o polític, sinó humil, senzill i portador de Pau. Jesús és conscient que aquest gest el portarà a la mort, però ell acompleix amb fermesa la voluntat del Pare.
La gent proclamava: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. També nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia aclamem Jesús amb les mateixes paraules, en el cant del “Sant, sant...” Intentem ser més conscients que Aquell que es fa present amb les paraules de la consagració, és el mateix Jesús que aclamava la gent, i que ara ve a nosaltres oferint-nos la seva pau, la seva vida, la seva salvació... Els fariseus volen intentar fer callar els seguidors de Jesús; és impossible, qui ha conegut Jesús, l’estima i el segueix, no pot deixar d’anunciar el seu missatge i de ser el seu testimoni, sigui amb la paraula o bé amb la vida de cada dia.
Preparem-nos a viure amb intensitat aquesta setmana, que culminarà en la gran i solemne festa de Pasqua, la Resurrecció del Senyor.

divendres, 19 de març del 2010

"TAMPOC JO NO ET CONDEMNO"


Avancem en el camí quaresmal i ja ens trobem al cinquè diumenge. L’evangeli comença dient-nos: “Jesús se n’anà a la muntanya de les oliveres”. Jesús es retirava a pregar, a estar amb el Pare, a escoltar-lo, a estimar-lo i a deixar-se estimar, a descansar i abandonar-se a Ell. I quan tornava enmig dels seus germans els mirava i els valorava des del Pare.
Després, l’evangeli ens descriu l’escena de la dona adúltera, escena que impressiona.
Arriben els mestres de la llei i els fariseus, falsament vestits de defensors de la llei, amb la intenció de desacreditar i acusar Jesús, servint-se del pecat d’una infeliç. És una actitud detestable. Insisteixen que Jesús es pronunciï i Jesús parla. La persona de Jesús brilla humil i diàfana, amb la veritat i misericòrdia que li són tan pròpies. Jesús no veu en la adúltera una pecadora a condemnar sinó una persona creada pel Pare, que ha caigut i ha perdut la seva dignitat, a qui cal oferir perdó, ajut, amor. I això és el que fa: “Tampoc jo no et condemno, vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més”.
Jesús vol que tinguem la seva mirada envers els germans que fallen i cauen: una mirada de comprensió, de perdó, de misericòrdia i amor. Vol que els donem la mà per ajudar-los a aixecar-se i els encoratgem a seguir endavant.

En aquesta última setmana de Quaresma, deixem-nos mirar per Jesús i ens sabrem compresos, estimats, valorats per Ell, en el més íntim de nosaltres mateixos.

divendres, 12 de març del 2010

"EL SEU PARE EL VEIÉ I ES COMMOGUÉ"


En el quart diumenge de Quaresma ens trobem en l’evangeli amb l’entranyable paràbola del fill pròdig. Us convidem a escoltar-la i a llegir-la com si fos la primera vegada que ho fem, tot deixant-nos impressionar per cada aspecte d’aquesta profunda paràbola i intentant situar-nos dins de cadascun dels personatges.
El missatge que Jesús vol donar als seus contemporanis i avui a nosaltres és ben clar: el Pare és un pare que estima entranyablement els seus fills per més que s’hagin apartat d’ell o s’hagin distanciat. Davant de l’actitud del fill petit, la reacció del pare és corprenedora i impressionant: espera constantment l’arribada del seu fill, no pregunta res, no vol explicacions, no qüestiona, no jutja... ben al contrari, rep amb una alegria immensa el fill allunyat i degradat que retorna, celebra una festa en honor d’ell, li retorna la dignitat de fill perduda... tot queda esborrat i perdonat. És molt més gran l’alegria d’haver recobrat el fill que no pas el que hagi pogut fer.
Com a contrapunt, el germà gran no ho entén: ¿per què el pare està actuant així? ¿no es mereixeria el seu germà petit un bon càstig i una bona condemna pel que ha fet? El germà gran no ha entès mai el que li diu el seu pare: “tot el que jo tinc és teu”; ha viscut sempre al seu costat i no ha sabut valorar ni apreciar prou l’amorosa presència del seu pare.
Així és Déu, com el pare de la paràbola. Un Déu sorprenent i meravellós que sempre ens espera, que no jutja, que acull, que perdona, que estima incansablement i que ens convida a fer festa per cadascun dels nostres germans retrobats.
Amb la mirada posada en l’amor i en la tendresa del Pare que Jesús ens descobreix i ens revela, anem fent camí cap a la Pasqua.

divendres, 5 de març del 2010

"SI NO US CONVERTIU..."


En el proper diumenge, el tercer de quaresma, l’evangeli ens recorda amb força la crida a la conversió. El dimecres de cendra Jesús s’adreçava a cadascun de nosaltres dient-nos: “converteix-te i creu en l’evangeli”.
Han passat quasi tres setmanes i Jesús ens torna a dir avui: “si no us convertiu”, si no gireu la vostra mirada i la vostra vida cap a mi, si no escolteu la meva Paraula i us esforceu per viure-la, si no us estimeu sincerament com jo us he estimat, “tots acabareu igual”, és a dir, viureu en la insatisfacció, en la tristesa, en el sense sentit de la vida, en la desesperança...
Per això Jesús insisteix i vol que ens convertim perquè ens vol persones felices, portadores de pau, de joia, de reconciliació, d’amor... Aquest “si no us convertiu...” no és una amenaça,
- ni de bon tros!-, sinó el desig viu de Jesús que visquem units a Ell.
Jesús ens coneix, coneix la nostra poca resposta, les nostres debilitats, el “poc fruit” que donem... Davant d’aquesta realitat ens mostra l’incansable amor del Pare en la figura del “Vinyater”. Malgrat que la figuera no fa fruit, el Vinyater encara tornarà a cavar-la, femar-la, cultivar-la. Aquest amor pacient, fidel, benigne del Pare envers tots nosaltres hauria d’impulsar-nos i empènyer-nos a convertir-nos cada dia, a caminar joiosament i sincerament cap a Aquell que tant ens estima.
Amb aquesta esperança, seguim caminat cap a la Pasqua.