SANTA CLARA D'ASSÍS

El 1193 neix també a Assís, en una família noble i rica, Clara. En fer-se gran, veu i admira com viuen Francesc i els seus companys i ella desitja també viure així. Després de parlar algunes vegades d’amagat amb Francesc, es decideix, als 18 anys, a escapar-se de casa seva i compartir la mateixa vida que ells. I així ho fa. Francesc busca per a Clara un petit convent també als afores de la seva ciutat, i allí viurà un estil de vida pobre i senzill, dedicada a la pregaria, al treball i a la convivència fraterna amb totes les noies que de seguida se li ajuntaran. A diferència de Francesc i els seus companys, Clara i les seves companyes no van pels pobles anunciant l’evangeli sinó que en la seva vida té un lloc primordial la pregària i viuen des del silenci del seu petit convent.
Francesc i Clara han viscut així perquè sempre han tingut la inquietud de cercar Déu i d'escoltar la seva Paraula, que els ha guiat i il·luminat en totes les etapes de la seva vida. Ni Francesc ni Clara van deixar-nos cap tractat sobre la pregaria, ni van fer servir cap mètode concret, però gràcies als pocs escrits que ens han deixat podem veure que realment van ser unes persones d'una profunda i íntima relació amb Déu.

Avui, al cap de vuit segles, l’estil de vida pel qual van optar sant Francesc i santa Clara segueix viu i actual. De mica en mica anirem veient quins són els trets més propis de la seva espiritualitat i com ens poden ser uns mestres també en el nostre camí de recerca de Déu.