Estem a punt, un any més, de començar el
temps d’Advent. Un temps breu i, tanmateix, profund i intens; un temps que no
és només una preparació per al proper Nadal sinó que, al llarg d’aquestes
quatre setmanes, l’Església ens convida a apropar-nos una mica més a la persona
de Jesucrist.
Veurem que, al llarg d’aquests dies, se’ns
insistirà en fer nostres unes actituds molt concretes: la vetlla, l’esperança,
l’alegria. Els textos de l’evangeli que escoltarem ens ho remarquen amb
insistència. Aviat, en el Nadal, celebrarem la vinguda de Déu fet com un de
nosaltres en Jesucrist, però ja des d’ara cal que ens apropem a Ell tot
“vetllant”, atents a la seva acció en nosaltres, al seu amor, a la seva
tendresa, a la seva entrega incondicional. Per això és important vetllar, viure
amb esperança, deixar que la joia i l’alegria entrin en les nostres vides perquè
realment Déu s’ha fet molt proper i comparteix la nostra mateixa existència.
L’Advent és un temps que ens anima a
posar la nostra mirada en la persona de Maria, la mare de Jesús. Ella ha de ser
per a nosaltres estímul per viure amb aquestes actituds, no només en aquests
dies, sinó sempre.
Tant de bo que sapiguem viure amb
expectació i amb esperança, malgrat les presses i el ritme accelerat que de
vegades ens ve imposat. Aquest és el nostre desig per a tots i totes vosaltres
en aquest Advent.