divendres, 30 de novembre del 2012

ADVENT: VETLLA I ESPERANÇA


Estem a punt, un any més, de començar el temps d’Advent. Un temps breu i, tanmateix, profund i intens; un temps que no és només una preparació per al proper Nadal sinó que, al llarg d’aquestes quatre setmanes, l’Església ens convida a apropar-nos una mica més a la persona de Jesucrist.
Veurem que, al llarg d’aquests dies, se’ns insistirà en fer nostres unes actituds molt concretes: la vetlla, l’esperança, l’alegria. Els textos de l’evangeli que escoltarem ens ho remarquen amb insistència. Aviat, en el Nadal, celebrarem la vinguda de Déu fet com un de nosaltres en Jesucrist, però ja des d’ara cal que ens apropem a Ell tot “vetllant”, atents a la seva acció en nosaltres, al seu amor, a la seva tendresa, a la seva entrega incondicional. Per això és important vetllar, viure amb esperança, deixar que la joia i l’alegria entrin en les nostres vides perquè realment Déu s’ha fet molt proper i comparteix la nostra mateixa existència.
L’Advent és un temps que ens anima a posar la nostra mirada en la persona de Maria, la mare de Jesús. Ella ha de ser per a nosaltres estímul per viure amb aquestes actituds, no només en aquests dies, sinó sempre.
Tant de bo que sapiguem viure amb expectació i amb esperança, malgrat les presses i el ritme accelerat que de vegades ens ve imposat. Aquest és el nostre desig per a tots i totes vosaltres en aquest Advent.

divendres, 23 de novembre del 2012

LA NECESSITAT DEL PERDÓ


Fem un pas més en la pregària del Pare nostre, ens trobem amb la següent petició: “I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors”.
El perdó és una necessitat en la nostre vida. Quan de vegades hem ofès o molestat els altres, no reposem fins que ens hem reconciliat i l’altra persona ens ha ofert el seu perdó. Així, també necessitem el perdó de Déu per poder créixer en llibertat. Hem estat creats per Déu per viure com a fills seus i germans els uns dels altres, i també per millorar el món on vivim. Moltes vegades no vivim així, no vivim ni com a fills ni com a germans. Certament que Déu sempre ens perdona i no està condicionat a les nostres actituds i sentiments, però el fet que nosaltres perdonem ens prepara i disposa a acollir el perdó de Déu i el dels altres, “així com nosaltres perdonem...”.
El perdó ha de ser una actitud constant en la nostra vida, hem de ser capaços d’oferir perdó i també de rebre’l. És fàcil que en el dia a dia fallem, ens ferim, fem mal... i també que ens en facin. Per això, el nostre cor ha d’estar obert a aquesta necessitat de perdonar que, en realitat, prové del mateix Déu.
Que sapiguem tenir la facilitat de perdonar malgrat tot i que també ens perdonem a nosaltres mateixos les nostres fallades i mancances ja que és el mateix Déu qui ho fa primer.

dissabte, 3 de novembre del 2012

L'ALIMENT DE CADA DIA


Quan avancem una mica més en la pregària del Pare nostre ens trobem amb aquesta petició: “El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui”.
El pa, un aliment i un dret legítim per a tothom. El pa és símbol de l’aliment, del que necessitem cada dia per viure, símbol del que és essencial en la nostra vida de cada dia. Demanem al Pare, junt amb Jesús, que ens doni a tothom, els seus fills i filles, tot allò que necessitem per al nostre creixement tant material com espiritual. En aquesta petició tan senzilla i quotidiana s’hi inclouen totes les nostres mancances i, tanmateix, el Pare sap molt bé què és el que ens convé a cada instant per al nostre desenvolupament com a persones.
El “pa” també té un aspecte sobrenatural: l’autèntic Pa és Déu mateix i, amb aquesta pregària, estem demanant que ja avui ens doni el pa autèntic que tastarem demà d’una manera definitiva: Ell mateix.
Que sapiguem aprofitar totes les oportunitats que ens ajuden a alimentar-nos per créixer de manera compromesa i responsable: tot el que alimenta el cos i l’esperit, tots els esdeveniments que vivim, el tracte personal amb Déu, el tracte fratern amb els altres... I que tots aquests “pans” els sapiguem compartir amb tots aquells que tenen fam.