Estem a punt d’acabar aquest temps d’Advent
que, poc a poc, va deixant pas al Nadal. Al llarg de tots aquests dies hem intentat
mantenir una actitud de vetlla, d’obertura als camins i a l’acció del Senyor.
Davant els nostres ulls hem tingut la figura de Maria, la mare de Jesús, la
seva entrega i la seva docilitat, el seu “sí” compromès i generós.
Tot això ens ha d’ajudar a viure el Nadal
com un temps privilegiat, que ens farà més conscients que Déu s’ha fet tan
proper a nosaltres que ha arribat a compartir la nostra mateixa condició
humana. Nadal no és només un record o un sentiment sinó que és la contemplació
del Misteri d’aquesta proximitat de Déu, del seu amor, bondat i tendresa.
Aquestes dies de Nadal, quan escoltem,
llegim o reflexionem les paraules de l’evangeli, ens adonarem que aquest Jesús
que ara veiem com un infant feble i limitat és el Jesucrist que ens parla cada
dia per mitjà de la Paraula, que ve a nosaltres en l’Eucaristia, que se’ns apropa
en la persona dels germans i de les germanes. És el Jesucrist que ha volgut
fer-se igual que nosaltres per poder viure en la seva mateixa persona les
nostres limitacions, debilitats, sentiments... I que resta per sempre present
en les nostres vides, en el més íntim de cadascun de nosaltres.
Que aquests dies ens ajudin a viure amb
més intensitat aquest gran Misteri i el do immens que Déu ens ha fet amb el seu
Fill Jesucrist.
Des d’aquí, un joiós Nadal a tots els qui
ens seguiu a través d’aquestes senzilles pàgines.
