dimarts, 24 de desembre del 2013

NADAL: LA LLUM EN LES TENEBRES


Després de recórrer les quatre setmanes d’Advent, hem arribat al Nadal. Des de la gran solemnitat del Nadal fins a la festa del Baptisme del Senyor, la litúrgia ens oferirà textos que ens faran assaborir aquest gran Misteri de la nostra fe.
Déu s’ha fet tan i tan proper a nosaltres que s’ha fet com un de nosaltres; ha compartit la nostra mateixa existència, fins i tot les nostres febleses i limitacions.
Celebrar Nadal és celebrar la proximitat de Déu, la seva familiaritat, el seu amor desbordant i la seva fidelitat sense límits. Celebrar Nadal és celebrar que la llum ha foragitat la tenebra, la foscor i el dubte i que la veritable Llum, Jesucrist mateix, ha il·luminat el nostre món, la nostra història i el més profund de cada persona.
Que al llarg d’aquests dies de Nadal experimentem de veritat que Déu és íntimament proper a cada persona i a cada esdeveniment. Que les celebracions d’aquests dies ens ajudin a obrir-nos a la veritable llum, Jesucrist, i la sapiguem transmetre als altres. 

Joiós Nadal a tots els qui us apropeu a aquestes pàgines!!!

divendres, 20 de desembre del 2013

MARIA I JOSEP



Hem arribat a l’últim diumenge d’Advent, a les portes del Nadal. Aquesta darrera setmana tota la litúrgia ens comença a endinsar en el Misteri que d’aquí a molts pocs dies celebrarem. En aquest quart diumenge, l’evangeli ens presenta les figures de Maria i de Josep. Fa dues setmanes vam contemplar la disponibilitat de Maria, la seva obertura i entrega. Avui s’hi afegeix la persona de Josep.
Josep es troba immers en la incertesa i la foscor, i serà escoltant la veu de Déu i deixant-se guiar per Ell que trobarà el sentit de la seva missió i respondrà amb generositat i fidelitat al que Déu li demana.
Moltes vegades també nosaltres caminem desorientats, envoltats per nombrosos dubtes i sense veure res. Però, tal com ens assegura l’evangeli d’aquest diumenge, “Déu és amb nosaltres”  i de diverses formes es vol fer notar en la nostra vida per ajudar-nos a caminar vers l’esperança i la pau.

Acabem de recórrer aquests pocs dies que ens falten del temps d’Advent per arribar a la gran solemnitat del Nadal amb la mirada posada en Jesús que sempre és al nostre costat.

divendres, 13 de desembre del 2013

RECONÈIXER JESÚS


Arribem al tercer diumenge d’Advent i, un cop més, el text de l’evangeli que escoltarem i reflexionarem ens vol apropar a la persona de Jesucrist per tal d’anar conformant la nostra vida a la seva.
Aquest diumenge, Joan Baptista, un personatge molt representatiu del temps d’Advent, envia els seus deixebles a Jesús per tenir la certesa i la seguretat que Ell és de veritat el Messies esperat i desitjat. Jesús sempre ens vol fer reflexionar, i la seva resposta és una invitació a reconèixer la seva persona per mitjà de la seva forma d’actuar: “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir”. Allà on hi ha Jesús hi ha llum, hi ha harmonia, hi ha alegria i joia i, en definitiva, hi ha vida en plenitud.
De vegades a nosaltres també ens costa trobar i reconèixer Jesús i ho podem fer en la senzillesa de la vida de cada dia, en l’escolta de la seva Paraula, en la persona dels altres i en els seus gestos d’amor i de bona voluntat. També nosaltres podem ser per a ells llum i referent perquè puguin trobar i reconèixer Jesús, amb el testimoni de la nostra vida com a creients. Així tothom podrà sentir “l’anunci de la bona nova”.
Continuem vivint aquest temps d’Advent amb Jesús, que ve cada dia a nosaltres, i amb Maria, tot tenint presents les seves actituds d’entrega i de generositat.

dissabte, 7 de desembre del 2013

EL SÍ DE MARIA

En aquest segon diumenge d’Advent, que coincideix amb la solemnitat de la Immaculada, se’ns convida a posar els nostres ulls en la gran figura de Maria. El text de l’evangeli que es proclamarà és el relat de l’Anunciació. Intentem escoltar-lo i reflexionar-lo amb novetat, tot deixant-nos sorprendre per la profunditat d’aquest text malgrat la senzillesa de la narració.
Maria, com cap noia d'Israel, esperava la vinguda del Messies, i amb el seu el va concebre en el seu cor i en el seu si matern. Era una noia enamorada de Déu, oberta a Ell i disposada a tot el que el Senyor li pogués indicar. Maria va donar un radical al pla que Déu tenia sobre ella, i el va mantenir al llarg de tota la seva vida, des d’aquest moment de l'Anunciació fins al Calvari.
Maria no va pronunciar només un en un moment concret de la seva vida, sinó que el va viure d’una manera ininterrompuda, obrint-se en cada moment a la Paraula de Déu. Ella ens pot ensenyar a viure amb fidelitat, a respondre amb generositat i obertura al projecte que Déu té sobre cadascun de nosaltres.
Que aquest segon diumenge d’Advent ens ajudi a apropar-nos més a la persona de Maria i a fer nostres les seves actituds d’entrega i de docilitat.
Seguim caminant cap al Nadal amb la mirada posada en la Mare de Jesús.  

divendres, 29 de novembre del 2013

UN TEMPS DE VETLLA

Ens tornem a trobar al principi de l’Advent, aquest temps, breu però intens, en què som convidats a intensificar una sèrie d’actituds per tal d’obrir el nostre cor i tota la nostra persona a l’acció de Déu en nosaltres.
És cert que l’Advent és una oportunitat per preparar-nos per al Nadal però també és molt més que això. Al llarg d’aquestes quatre setmanes, a més d’una ajuda per viure el Nadal ja proper, se’ns insisteix en una actitud fonamental en la nostra vida: vetllar. Vetllar és propi del qui espera, del qui viu en expectació i amb il·lusió davant d’un esdeveniment que s’acosta. En nosaltres, aquesta espera és l’arribada de Déu a la nostra vida, no només l’arribada de Déu en la nostra història que celebrarem per Nadal, sinó també la vinguda de Déu en la nostra vida de cada dia, per mitjà dels esdeveniments, de les persones que ens envolten, de la seva Paraula... Déu ve cada dia en la nostra realitat i per això hem d’estar en una actitud permanent de vetlla i d’escolta per captar la seva presència i la seva acció.
En l’evangeli d’aquest I diumenge d’Advent, Jesús ens dirà: “Vetlleu” i “Estigueu a punt”. Intentem fer-ho per tal de captar la seva acció en nosaltres i per poder viure la seva proximitat en el més íntim de nosaltres mateixos. Així ens prepararem de veritat a viure el Nadal.

dimecres, 20 de novembre del 2013

ACABEM L'ANY DE LA FE

Diumenge que ve, amb la solemnitat de Crist Rei, arribem al final de l’any de la fe i també a l’acabament del nostre recorregut pel Credo. Conclourem les nostres reflexions amb les últimes afirmacions de la professió de fe.
Per últim, se’ns convida a creure en el perdó dels pecats: tots tenim les nostres mancances i debilitats, de vegades fallem i potser no ens esforcem prou en el nostre amor i la nostra entrega. Malgrat tot, tenim la certesa que Déu ens acull amb el seu perdó i la seva tendresa entranyables, esborra el nostre pecat i ens dóna la força i la valentia per aixecar-nos, no desanimar-nos i seguir endavant.
Finalment, expressem la fe que un dia participarem de la resurrecció de Jesús, estarem per sempre amb Aquell que hem intentat seguir, i la nostra vida, limitada i finita, es convertirà en una vida perdurable. No podem entendre això d’una manera raonada ni explicar-ho amb els nostres arguments. És aquí on la fe ha d’il·luminar-nos i és quan hem de tenir la certesa que estem segurs a les mans de Déu, d’Aquell de qui ens hem de fiar plenament.
Que aquest any hagi estat per a tots nosaltres un ajut per valorar molt més aquest do de la fe i un estímul per anar-lo alimentant cada dia.  

dimecres, 13 de novembre del 2013

ELS QUI ENS HAN PRECEDIT



Anem arribant al final del recorregut de la nostra professió de fe i, fent un pas més, som convidats a posar la nostra mirada en totes aquelles persones que ens han precedit en aquest mateix camí. La propera afirmació del Credo ens parla de la comunió amb els sants. Tots els germans i germanes, que han viscut la mateixa fe abans que nosaltres, ara frueixen de la visió de Déu per sempre. És cert que els sants i santes han estat persones totalment fidels a Déu, que es van caracteritzar per la seva vida d’entrega, de servei, de pregària, de testimoni... i que l’Església posa davant dels nostres ulls com a models. Però també és veritat que hi ha infinitat de persones que, des d’una vida discreta, senzilla i amagada, han estat igualment exemples d’una vida de fe i de dedicació a Déu i als altres encara que no hagin estat oficialment reconegudes com a sants.
Creure en la comunió dels sants és tenir en compte que el camí que ara estem fent l’han fet abans multitud de persones, en les quals ens podem emmirallar, el testimoni de les quals ens ha d’empènyer a viure la nostre fe amb il·lusió i amb entrega. Allà on ells van arribar un dia, hi arribarem també nosaltres perquè la nostra fe així ens ho assegura.    

dimarts, 5 de novembre del 2013

EN EL SI DE L'ESGLÉSIA

Un cop expressada la nostra fe en Déu com a Pare, Fill i Esperit Sant, el Credo afirma la nostra fe en l’Església. L’Església és l’assemblea de tots els creients, de tots els qui volem seguir Jesucrist i viure l’evangeli amb carismes i estils diferents.
Moltes vegades, quan parlem d’Església, pensem en l’església jeràrquica, en les persones humanes que tenen diferents responsabilitats i de les quals només veiem les seves limitacions o les seves mancances. No podem oblidar que l’Església la formem persones de carn i ossos que ens equivoquem i fallem moltes vegades. Però, per damunt de tot, hem de veure que l’Església, nascuda a partir de la Resurrecció de Jesús, és una comunitat que va avançant poc a poc precedida pel seu Pastor i impulsada per l’Esperit Sant. També és cert que, en el si de l’Església, trobem el testimoni de molts germans i germanes que viuen aquest camí de fe amb una gran entrega a Déu i als altres; el seu exemple ens ha d’esperonar a nosaltres a seguir endavant.
L’Església és la comunitat on compartim la nostra fe, on la celebrem i la fem créixer. L’Església ens dóna els instruments perquè això sigui així: els Sagraments, la reflexió de la Paraula, les persones que comparteixen amb nosaltres el mateix ideal.
Creure en l’Església és estimar-la, és col·laborar amb ella, és respectar-la i ser conscients que formem part d’aquesta gran comunitat que avança cap a un mateix horitzó.

dimecres, 16 d’octubre del 2013

SEMPRE AL NOSTRE COSTAT


Jesús va ser realment un de nosaltres però, si tot s’hagués acabat aquí, la nostra fe no tindria sentit. El Credo dóna un pas més i afirma la resurrecció de Jesús i la seva ascensió, que és com dir que, després de la seva mort i resurrecció, podem comptar sempre amb la presència de Jesús al nostre costat. Ell, no només va ser un de nosaltres i un com nosaltres, sinó que ens assegura que sempre està amb nosaltres, al nostre costat, compartint la nostra mateixa vida i tota la nostra existència.
Jesús va viure immers en un temps i en una cultura, amb unes persones concretes. Amb nosaltres no ha compartit la seva presència física però sí que la fe ens assegura que és viu i que és present d’una altra forma igualment real.
A Jesús el podem trobar en la seva Paraula, que es troba al nostre abast, per ser llegida i reflexionada; el trobem també en els Sagraments on ens ofereix la seva força i la seva ajuda; i el trobem també en les persones que conviuen amb nosaltres, en les que tenim al nostre costat, en els altres germans i germanes...
Refermem la nostra fe amb el convenciment que Jesús és viu i que ens acompanya sempre en el camí de la nostra vida.

dijous, 26 de setembre del 2013

JESÚS, UN DE NOSALTRES



Donem un pas més en la professió de fe i ens trobem tot seguit amb un resum molt sintètic de la vida de Jesús, centrat sobretot en el misteri de la seva mort i resurrecció. Ens quedarem avui en la primera part.
El Credo ens situa la persona de Jesús en una època concreta: el poder de Ponç Pilat. És fonamental en la nostra fe el convenciment que Jesús es va fer com un de nosaltres, amb totes les conseqüències. Va compartir plenament la nostra existència humana i va experimentar tot el que nosaltres sentim, les nostres lluites, els nostres esforços, els nostres avenços, les nostres limitacions... Però Jesús sempre va ser fidel al Pare i es va mantenir ferm en el seu camí. Realment, Jesús va ser un de nosaltres i per això, ara, sigui quina sigui la situació en què ens trobem, sempre és al nostre costat com un amic o un germà gran que ens precedeix i ens va al davant. Jesús va passar pel món fent el bé, ajudant, servint, estimant, perdonant... a tothom. La seva entrega va arribar fins al punt de donar la seva vida per nosaltres; la seva donació i la seva fidelitat el van conduir a una mort violenta, a la mort en creu. Com qualsevol de nosaltres va experimentar la limitació i la feblesa, la por i la debilitat però va saber-se posar a les mans del Pare i camina al nostre costat per ensenyar-nos, no a defugir els problemes i les dificultats, sinó a afrontar-les amb serenor i amb confiança. Posem la nostra mirada en Jesús per continuar creixent en la nostra fe.

dimecres, 28 d’agost del 2013

LA FIGURA DE MARIA



Novament tornem a reprendre els temes del Credo, intentant aprofundir en els fonaments de la nostra fe.
La següent expressió que trobem és que Jesús “nasqué de Maria Verge”. Després d’haver-se referit a Déu com a Pare, Fill i Esperit Sant, la confessió de fe introdueix el tema de Maria. Maria, la mare de Jesús, com a objecte de la nostra fe i, alhora, com a model de la nostra fe.
Efectivament, Maria va ser la dona que va caminar sempre en la fe, des de l’Anunciació fins al Calvari. Ella, escoltant, reflexionant i interioritzant la Paraula de Déu, va poder portar a terme un autèntic creixement en la fe. La seva fe profunda i ben fonamentada la va fer capaç de mantenir, al llarg de tota la seva vida, el seu “sí” incondicional i indefallent al pla de Déu.  
Maria, com a mare de Jesús, va ser una seva seguidora fidel, va ser la seva primera deixebla. Amb la seva vida, un camí no gens fàcil, va anunciar els grans valors de l'evangeli. Maria era la presència de Jesús vivent en la primitiva comu­nitat cristiana, era el record actual de Jesús.
També tots nosaltres, que intentem viure alimentant i fent créixer la nostra fe, amb el ininterromput de Maria, podem aprendre a viure amb fidelitat, podem aprendre la seva forma d’escoltar la Paraula i la seva manera d'estimar i de tractar els altres. Creure en Maria és veure en ella el model del que ha de ser la nostra fe.