divendres, 29 d’abril del 2011

OBRIM-LI LES PORTES



En aquest segon diumenge de Pasqua l’Església ens presenta aquest magnífic text de l’evangelista sant Joan.
El text comença dient-nos: “els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus”. També nosaltres, si no vigilem, podem tancar-nos en nosaltres mateixos per por o per altres motius (un problema, una situació dolorosa, uns criteris...). Cal que vetllem perquè les portes del nostre interior estiguin sempre obertes a Jesús.
“Jesús els digué: “Pau a vosaltres”. La pau que Jesús ressuscitat ofereix als apòstols i a cadascun de nosaltres és molt més del que podem pensar. Recordem que Ell va dir que la seva pau no era com la del món. Amb la seva pau Jesús ens ofereix la seva amistat, el seu ajut, la seva joia, la seva força, la seva proximitat... Obrim-nos a la seva Pau!
“Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”. Després del desastre i del dolorós fracàs del calvari, quan semblava que res tenia sentit, Jesús ressuscitat es fa present enmig dels seus i aquests esclaten de joia i d’alegria. Quan Jesús es deixa notar dins nostre, la seva presència sempre és font de joia i d’alegria.
Intentem gaudir d’aquest temps pasqual tan ric que l’Església ens ofereix any rere any per anar aprofundint en la gran realitat de Jesucrist Ressuscitat. Deixem-nos omplir de la seva presència enmig nostre i deixem-nos acompanyar per Ell en el nostre camí de cada dia.

dijous, 21 d’abril del 2011

REALMENT EL SENYOR HA RESSUSCITAT

Després de recórrer el camí quaresmal, hem arribat a l’esclat joiós de la Pasqua.
Ara, al llarg de cinquanta dies, la litúrgia ens convida a viure amb alegria i amb il•lusió aquesta gran realitat, que és el centre de la nostra vida cristiana: “Realment el Senyor ha ressuscitat!”.
L’evangeli d’aquests dies ens anuncia el gran esdeveniment que va commoure els deixebles i seguidors de Jesús: el Senyor, que havien vist crucificat, mort i sepultat, havia ressuscitat, havia triomfat de la mort per viure sempre més enmig nostre.
Aquesta és la gran notícia que els apòstols es van afanyar a escampar per tot arreu, amb joia i amb un entusiasme engrescador.
Com els deixebles, cal que irradiem en el nostre món la Pau, el Goig, la Vida que Jesús ens porta i, amb el nostre testimoni, sapiguem comunicar als altres la Persona de Jesús. L’àngel diu a les dones que Jesús “no hi és aquí”. Moltes vegades busquem Jesús allà on no hi és, però sabem que Ell sempre es deixa trobar i vol que el cerquem amb constància i fidelitat.
Des d’aquestes línies us volem desitjar una joiosa Pasqua. Que la Llum i la Pau de Jesús Ressuscitat omplin cadascuna de les vostres vides.
Molt bona Pasqua a tothom!!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

UN ALTRE DIUMENGE DE RAMS


El diumenge de Rams de l’any 1212, vuit segles enrere, santa Clara es va escapar a la nit de casa dels seus pares per començar una nova forma de vida com la que portaven sant Francesc i els seus companys. La vida que portarà Clara i les companyes que de seguida se li afegiran serà de seguiment de Jesucrist en pobresa, en fraternitat, en pregària i treball. Per això, el diumenge de Rams sempre ha estat un dia especial per a totes les clarisses. Ahir va començar per a totes les clarisses del món la celebració d’un any centenari, que durarà fins la festa de santa Clara de 2012, per tal de commemorar aquests 800 anys de la nostra fundació. Des d’aquell diumenge de Rams de 1212, les germanes clarisses ens hem anat escampant per tot el món intentant continuar l’estil de vida que la nostra mare santa Clara va començar. Us volem demanar, doncs, que us uniu a la nostra joia per aquests vuit segles de vida en l’Església, i també el vostre acompanyament i la vostra presència perquè continuem portant a terme la nostra missió. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

dissabte, 16 d’abril del 2011

L'ENTRADA A LA SETMANA SANTA


Amb el diumenge de Rams entrem en la Setmana Santa, la setmana cèntrica de l’Església i de tots nosaltres. En aquesta setmana contemplarem l’entrega lliure i conscient de Jesús en el Cenacle i en el Calvari, entrega i donació que culminen i esclaten amb la Resurrecció. Avui, diumenge de Rams, commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem assegut en un pollí, aclamat per les multituds. Amb aquesta acció simbòlica Jesús es manifesta com a Messies, però no un Messies prepotent o polític, sinó humil, senzill i portador de pau. Jesús és conscient que aquest gest el portarà a la mort, però ell acompleix amb fermesa la voluntat del Pare. La gent proclamava: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. També nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia l’aclamem amb les mateixes paraules, en el cant del “Sant, sant...” Intentem ser més conscients que Aquell que es fa present amb les paraules de la consagració és el mateix Jesús que aclamava la gent, i que ara ve a nosaltres oferint-nos la seva pau, la seva vida i la seva salvació. Esforcem-nos a viure amb intensitat aquesta setmana en què l’Església ens invita a contemplar Jesús en el seu misteri de Mort i de Resurrecció. Intentem tenir sobre els altres, sobre nosaltres mateixos i les circumstàncies que ens envolten, la mateixa mirada serena i confiada de Jesús, que ho va deixar tot amb confiança a les mans del Pare. Entrem amb Jesús per la “portalada” del diumenge de Rams que ens porta a aquests dies entranyables de contemplació del seu amor i de la seva entrega.

divendres, 8 d’abril del 2011

"VINE A FORA"


Anem arribant al final del camí quaresmal. Aquest diumenge les lectures ens parlen de resurrecció, especialment ho veiem en l’evangeli. L’evangeli d’avui ens mostra, d’una banda, la part humana de Jesús: plora per la mort de Llàtzer, es commou profundament davant el sepulcre del seu amic, el colpeix el dolor i l’aflicció de les seves dues germanes, que confien plenament en Ell, capaç de poder fer allò que humanament és del tot impossible. I, d’altra banda, se’ns manifesta la divinitat de Jesús. En el signe de la resurrecció de Llàtzer, Jesús no busca fer un gran prodigi, ni cerca la seva pròpia glòria o ser admirat de tothom. Senzillament comunica als altres el do que ha rebut del Pare de donar la vida. Jesús és font de vida per a cadascun de nosaltres. Quantes vegades també nosaltres ens sentim “morts” en la nostra vida o no trobem sentit en les coses, i no ens adonem que Jesús vol fer-nos sortir de la nostra situació, tornant-nos a la vida com va fer amb Llàtzer. El crit que Jesús dirigeix a Llàtzer: “Llàtzer, vine a fora”, va adreçat també a cadascun de nosaltres. Cal que sortim de tot allò que ens frena el nostre caminar vers Déu, de tot allò que ens aparta dels altres, de tot allò que no ens deixa ser coherents, en definitiva, de tot allò que no ens aporta vida i que ens fa estar encallats en al nostra vida... Jesús és l’únic que ens pot aportar aquesta veritable vida, obrim-nos a Ell mentre acabem de recórrer aquest últim trajecte cap a la propera Pasqua.