divendres, 27 de novembre del 2009

ESTIGUEU ATENTS


Diumenge comença l’Advent i en moltes de les nostres esglésies podrem veure, en un lloc destacat, LA CORONA D’ADVENT: quatre llànties de les quals cada setmana se n’encendrà una per indicar les quatre setmanes d’Advent. La llum es va fent cada vegada més intensa fins a arribar a la veritable Llum del Nadal, que és Crist.

En l’evangeli d’aquest primer diumenge d’Advent Jesús exhorta als seus deixebles i a cadascun de nosaltres a “estar atents”, a “estar alerta”. No és una invitació a tenir por, ben al contrari. És una recomanació a estar a punt, a vetllar amb expectació, com qui espera un fet que li fa molta il·lusió o com qui espera la persona que estima. Jesús ens convida a esperar-lo a Ell mateix; truca a la nostra porta de moltes maneres i amb molts mitjans, fins que un dia ens cridarà definitivament per estar per sempre amb Ell. Amb aquesta actitud, Jesús ens demana que estiguem sempre a punt per quan Ell vingui a trucar a la nostra porta, per quan vulgui trobar-se amb nosaltres. Cada dia anem a l’encontre del Senyor i cada dia el podem fer conèixer a algú i això és realment “estar atent”.

Desitgem a tots i a cadascun de vosaltres que aquest Advent sigui viscut amb la joia i l’alegria de l’espera. Comencem amb il·lusió el recorregut per aquestes quatre setmanes!

dimarts, 24 de novembre del 2009

ARRIBA L'ADVENT


Diumenge que ve comença el temps d’Advent, quatre setmanes que ens ajudaran a preparar-nos per al proper Nadal.
L’Advent ens invita a desvetllar i a alimentar el nostre sentit de l’esperança cristiana amb l’ajuda dels textos bíblics que cada dia, i especialment cadascun d’aquests quatre diumenges, llegirem en la litúrgia i en la celebració de l’Eucaristia.
El Senyor ve i nosaltres anem cap a Ell, fins que ens trobarem amb Ell definitivament. El Nadal serà un preludi d’aquesta trobada amb Déu.
Maria, la Mare de Déu, és el model d’aquesta espera joiosa i confiada.
Us convidem, al llarg d’aquestes quatre setmanes, a fer amb nosaltres el recorregut pels textos de l’evangeli, que ens aniran conduint fins al Nadal, i a penetrar una mica més en el seu sentit.

dimecres, 18 de novembre del 2009

ON SOM

Molts de vosaltres ens dieu que no trobeu el nostre monestir. Per això us adjuntem aquest plànol per tal d’indicar-vos on som. El podeu ampliar clicant damunt de la imatge. El monestir, com podeu veure, és a prop del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. Deixeu el Santuari enrere i tombeu cap a l’esquerra seguint la direcció de les fletxes o bé girant pel segon carrer a l’esquerra.
Esperem que això us ajudi a situar-vos.

dijous, 12 de novembre del 2009

SEGUIM PARLANT DE FRATERNITAT




Hi ha una expressió en els escrits de Clara que és reveladora de la realitat de la fraternitat: “les germanes que Déu m’havia donat”. Les germanes, els germans, són un do de Déu per tal de portar a terme el projecte de vida al qual hem estat cridats. El primer germà per excel·lència és Jesucrist i, després les altres germanes.
La fraternitat és un do però és també una tasca a realitzar i a construir dia rere dia; la fraternitat és un aprenentatge. Hem d’aprendre a ser germans i germanes.
Totes les germanes estan implicades en el bon funcionament de la comunitat i totes tenen la res­ponsabilitat de fer avançar bé el monestir. L’ideal de fraternitat de Clara s’ha de concretar en una sèrie d’actes i d’actituds determinades per tal que es pugui encarnar i fer realitat en la vida de cada dia. Una comunitat de germanes ha de garantir la igualtat, juntament amb una estimació i afecte veritables, i oferir una possibilitat de relacions riques i humanes entre els seus membres.
El fet que les germanes estiguin unides per un mateix projecte de vida no esborra les diferències individuals, i s’ha de tenir en compte que hi haurà conflictes i faltes inevitables. Tot això ha de contribuir a la construcció de la fraternitat, no ha de frenar el seu progrés i evolució. La fraternitat és un do però també és una missió. No es tracta només de viure juntes sota un mateix sostre, sinó de posar-ho tot en comú, compartir tota la vida. I no cal buscar la uniformitat sinó la comunió en la diversitat.
La fraternitat s'alimenta sobretot de la Paraula i de la pregària. Tota fraternitat ha de ser una comunitat orant. Sense l'obertura diària a Déu i a la seva Paraula no és possible la vivència d'aquest ideal. També és en una clima d'autèntica fraternitat on es podrà viure radicalment l'evangeli, la pobresa, tot l'estil de vida pel qual tant van lluitar Francesc i Clara, perquè tots els germans i germanes caminen units cap a un mateix ideal.

dilluns, 2 de novembre del 2009

UN PARÈNTESI


Un parèntesi en la nostra vida és el que hem viscut aquesta setmana passada totes les germanes de la comunitat. Des de diumenge a la tarda fins al dissabte al migdia hem tingut una setmana d’exercicis espirituals. ¿Què vol dir això? És senzillament una setmana amb més temps de pregària, de reflexió, de silenci... per enfortir la nostra relació amb Déu i amb els germans; una setmana per trobar-nos amb nosaltres mateixes i amb Déu.
Pablo Redondo, franciscà, ens ha acompanyat al llarg d’aquest dies amb les seves xerrades al matí i a la tarda. Ens ha anat guiant meravellosament per l’evangeli de sant Joan de manera que, a mesura que anaven passant els dies, ens hem pogut endinsar en cadascun dels capítols d’aquest evangeli, entendre’l molt més i fer-lo nostre a partir de les estones de silenci i de reflexió. Ha estat un “viatge” fascinant per les pàgines de l’evangeli que, ben segur, ens ha ajudat a totes a aprofundir en la persona de Jesús i a veure-hi reflectida la nostra pròpia vida. Una setmana que ens ha donat ales per seguir amb més il·lusió la nostra vida. Després d’aquest parèntesi, continuem amb les nostres tasques de cada dia, però volem compartir amb tots i totes les que ens llegireu la nostra joia per un temps que hem gaudit a fons.