dilluns, 21 de febrer del 2011

MARIA, MODEL DE PREGÀRIA

Hem anat veient diversos aspectes i actituds a l'hora de posar-nos una estona a la presencia de Déu i de voler-li dedicar el nostre temps. Hi ha una persona que tot el que hem anat reflexionant ho ha viscut en plenitud i amb tota radicalitat: és Maria, la mare de Jesús. Intentarem apropar-nos una mica a la persona de Maria, veurem com ella és el nostre model i guia en la nostra vida de pregària.
Maria era una noia immersa en el seu poble d'Israel, escoltava la Paraula de Déu a la sinagoga com els altres, però ella feia molt més que això: meditava, reflexionava, rumiava profundament la Paraula dintre d'ella. Era una noia tremendament contemplativa, i això la va portar a un autèntic creixement en la fe, la va preparar per respondre al projecte que Déu tenia sobre ella.
Era una noia enamorada de Déu, oberta a Ell i disposada a tot el que el Senyor li pogués indicar. Maria va viure sempre centrada en Déu, atenta a la seva voluntat, confiant en Ell d'una manera plena i introntollable. Maria sempre va escoltar, seguir i acollir Jesús i la seva Paraula, s'hi va adherir del tot, vivint-la fins a les últimes conseqüències. Va ser una seguidora fidel de Jesús, va ser la seva primera deixebla. Amb la seva vida va anunciar els grans valors de l'Evangeli. Maria va seguir Jesús amb radicalitat i fins al final, fins al peu de la creu. Va saber escoltar Jesús i va retenir dintre d'ella el que va captar, i després ho va comunicar amb la seva forma de viure.
D'ella podem aprendre la seva forma d'escoltar la Paraula, la seva manera d'estimar, va viure sempre impulsada per l'amor. Es deixà estimar per Déu i va estimar Déu i els altres amb tot el seu ésser. Maria és el model perfecte del nostre caminar vers Déu.
Cal que ens fem nostres les actituds i sentiments de Maria, i que amb ella i com ella corresponguem a l'amor de Déu dedicant-li una estona del nostre temps de cada dia en la pregària.

dimecres, 9 de febrer del 2011

DISPONIBILITAT I FIDELITAT


En l’última entrada vam tractar dues de les actituds que ens poden ajudar i que són fonamentals a l’hora de la pregària. Avui en desenvoluparem dues més que ens són necessàries en el moment de posar-nos una estona davant de Déu: la disponibilitat i la fidelitat.

- Disponibilitat: si ens sabem molt estimats per una persona farem tot allò que li agrada i que la fa feliç, no per obligació o imposició, sinó perquè volem correspondre a l'amor que ens té i volem manifestar-li amb fets concrets que també l'estimem.
Si he descobert una mica l'Amor que Déu em té a mi personalment, estaré tan joiós i agraït que de mi naixerà, espontàniament, un amor cap a Ell que es traduirà en una acceptació amatent i joiosa dels seus camins. En mi hi haurà una disponibilitat plena a allò que vulgui demanar-me. Aquesta és una altra de les actituds que hem de tenir en el moment d’escoltar Déu a través de la seva Paraula, una obertura a allò que em vulgui demanar.

- Fidelitat: avui dia la fidelitat esta en descrèdit i no te prestigi, però la fidelitat és el que revela si l'amor és veritable i autèntic. Si això passa en les relacions humanes, igualment és dóna en el nostre tracte amb Déu. Si estimem o volem estimar Déu amb un amor creixent, serem fidels, encara que ens costi, a la nostra trobada amb Ell. No hi serem només materialment presents, sinó que ens esforçarem per dedicar-li el temps que ens hem proposat amb tot el nostre afecte. La fidelitat és qüestió d'amor. Si ens costa, demanem-li sincerament que ens faci fidels. En el camí de pregària que hem iniciat o volem iniciar, no ens fem enrere, siguem constants encara que ens sembli que perdem el temps perquè la fidelitat perdurable donarà el seu fruit.