divendres, 30 de setembre del 2011

UNA INVITACIÓ A LA PREGÀRIA


Amb Clara podem aprendre a fer pregària, podem aproximar-nos a Déu tal com ella ho feia. Clara és una dona de pregària, d’una pregària profunda i viva. No ens va deixar un mètode estructurat de pregària però, per mitjà de les cartes que va adreçar a la seva amiga Agnès, podem intuir com va ser la seva experiència i ens adonem que Clara va mantenir una relació molt íntima i profunda amb Déu. Fruit de la seva experiència, Clara escriu: “Observa, considera i contempla amb desig d’imitació el teu Espòs”.

"Observa": Clara invita a Agnès a mirar, a posar l’atenció, a observar amb deteniment Jesucrist per mitjà d’un text de l’evangeli. No es tracta de fer una simple ullada, sinó d’aturar-nos i observar amb tota l’atenció Jesucrist, les seves paraules, les seves actituds, la seva forma de fer...

"Considera": Clara no vol que siguem simples “espectadors” de l’evangeli sinó que ens hi impliquem; per això insta a la seva amiga a considerar, és a dir, a reflexionar, a prendre consciència que aquelles paraules i gestos de Jesús també van adreçades a ella. Vol, a més, que contrasti les actituds que veu en Jesucrist amb les seves.

"Contempla": Clara parla des de la seva experiència i, quan convida a contemplar Jesucrist, després de “mirar-lo i considerar-lo”, està dient a la seva amiga i a nosaltres: obriu-vos a Ell, deixeu-vos estimar, acollir, renovar per Ell, elegiu-lo, viviu la vostra vida amb Ell...

Si rellegim les paraules de Clara ens adonem que fa servir aquests tres verbs –observar, considerar i contemplar- amb una finalitat: “amb desig d’imitació”, amb el desig de seguir-lo, diríem avui. Per a Clara no és possible que una persona que hagi descobert com és estimada i valorada per Jesucrist pugui continuar vivint sense centrar la seva vida en Ell, sense estimar-lo i seguir-lo. Fem-nos nostra la invitació de Clara i endinsem-nos també nosaltres en la pregària i, com ella, trobarem el tresor que dóna sentit i joia a la nostra vida i existència.

dilluns, 19 de setembre del 2011

MIRAR-SE AL MIRALL


El que avui us volem explicar en aquesta entrada no és una sessió d’estètica ni de bellesa sinó el comentari d’una bonica frase que fa servir santa Clara en una de les seves cartes. És la següent: “Mira’t cada dia en aquest mirall”. Clara fa servir la imatge del mirall, una eina coneguda per tothom i que utilitzem cada dia, per parlar a la seva amiga Agnès sobre la persona de Jesucrist. Santa Clara ens diu que Jesús és com un mirall on hi hem de veure reflectides les seves actituds i sentiments: la seva vida de pobresa, la seva humilitat, el seu servei, el seu amor radical, la seva entrega generosa... Ens hi hem de mirar diàriament perquè, com a seguidors seus, puguem assemblar-nos-hi cada vegada més de forma que, quan la gent ens vegi, pugui veure en nosaltres un reflex, ni que sigui petit, de Jesucrist.

Fer nostres les actituds i sentiments de Jesús no és fàcil però tampoc no és impossible. Hem de llegir, escoltar i reflexionar la seva Paraula, això ens ajudarà a tenir en compte diferents aspectes de la seva vida i de la seva persona, farà que siguem testimonis seus en el lloc on cadascun ens trobem i el podrem donar a conèixer als altres amb la nostra pròpia vida.

Fem nostra la invitació de Clara de “mirar-nos al mirall” de Jesucrist i el que reflectirem als altres serà pau, joia, felicitat, serenor...

dimecres, 7 de setembre del 2011

EL CAMÍ DE LES BENAURANCES


Després del parèntesi d’aquests últims dies d’agost i a punt de tornar a començar el curs amb totes les activitats que comporta, tornem a emprendre, en el nostre bloc, la sèrie de comentaris de textos breus dels escrits de santa Clara. Avui us proposem aquesta bonica frase que Clara dirigeix a la seva amiga Agnès en una de les seves cartes: “Vés segura, joiosa i alegre pel camí de les benaurances”. Amb aquestes paraules Clara assenyala a la seva amiga Agnès el camí que ha de recórrer si vol seguir Jesucrist: el de les benaurances.

Clara ha viscut totes les benaurances però ha abraçat d’una manera especial la primera, la dels pobres d’esperit. Ella ha contemplat un cop i un altre el Pobre per excel·lència: Jesucrist. Enamorada d’Ell, ha volgut fer-se com Ell: pobre de béns i pobre d’esperit, abandonant la seva vida al Pare, amb una confiança plena. Com Jesucrist, Clara posa la seva seguretat només en Déu i experimenta com el Pare vetlla sol·lícit i té cura d’ella. Això esdevé una font inesgotable de joia.

Les benaurances són camí de felicitat i plenitud, per això Clara insta a Agnès a seguir aquesta senda. Li diu: “Vés segura, joiosa i alegre”. “Segura”, amb fermesa, amb convicció, amb seguretat plena perquè és el camí mostrat pel Mestre. “Joiosa i alegre”, perquè la promesa de les benaurances és experimentar i gaudir de l’amor Jesucrist, de la seva proximitat, de tot el que Ell ens ofereix. La ruta de les benaurances obre les portes de la plenitud, de la joia, de tota la felicitat a què una persona pot aspirar; per aquest motiu Clara anima: “Vés segura, joiosa, alegre”.

Tota persona desitja i anhela la felicitat perdurable, la plenitud i la pau més pregona. Jesucrist ens va ensenyar com aconseguir aquest tresor, i ens va deixar el magnífic programa de les benaurances. Santa Clara, sant Francesc i moltes persones que ens han precedit se’l van fer seu. Ara ens toca a nosaltres endinsar-nos en aquesta ruta on Jesús ens espera. Som-hi!