dissabte, 30 de març del 2013

ÉS VIU!



Aquest és el crit que els deixebles de Jesús van escampar per tot arreu un cop van descobrir que el seu Mestre, aquell a qui havien seguit, admirat i estimat, a qui havien vist crucificat, estava realment viu, havia ressuscitat i estava present enmig d’ells, d’una manera nova i diferent, però real i per sempre.
Aquell a qui havien acompanyat pels camins de Galilea, a partir d’ara, els acompanyaria a ells en el seu propi camí: en el camí de l’anunci joiós de l’evangeli.
El goig de la trobada amb Jesús Vivent va ser immens i indescriptible, i aquesta experiència, la certesa de la Resurrecció de Jesús, va ser la força i l’impuls per llançar-se a escampar aquesta bona nova per tot el món: “És viu!”
Aquesta realitat és la que cadascun de nosaltres estem cridats a viure en l’esclatant celebració de la Pasqua. Cal que tinguem la seguretat que està sempre al nostre costat, que fa camí amb nosaltres, que és Algú Vivent que comparteix la nostra pròpia existència i que sempre ens està oferint el seu amor i la seva amistat.
Que, com els deixebles, aquesta seguretat ens faci exultar d’alegria i ens ajudi a escampar per tot arreu el que és el centre i el nucli de la nostra fe.
Des d’aquestes ratlles us desitgem a tots i a totes una joiosa Pasqua!

divendres, 22 de març del 2013

VISQUEM LA SETMANA SANTA



Anem arribant al final de la Quaresma i ens trobem ja a l’entrada de la Setmana Santa, que començarem aquest diumenge de Rams i que culminarem en la gran solemnitat pasqual.
Aquesta setmana, la gran setmana de l’Església, som convidats a viure d’una manera més intensa el Misteri de la Mort i la Resurrecció de Jesús. Comencem la setmana contemplant la seva entrada a Jerusalem, no com un dirigent poderós, sinó com un servidor humil dels altres. Jesús arriba a Jerusalem intuint que el seu final és a prop i vol continuar anunciant el seu missatge d’amor, de servei i de perdó fins a l’extrem de donar la seva pròpia vida.
Dijous sant veurem Jesús acomiadant-se dels seus deixebles i deixant, a ells i a nosaltres, el seu testimoni de lliurament i d’amor fins a l’extrem. Amb el seu gest de rentar els peus ens esperona a fer el mateix els uns amb als altres; i, amb l’Eucaristia, ens assegura la seva presència per sempre enmig nostre.
Divendres sant és un dia per viure en el silenci, tot contemplant Jesús en la seva entrega radical i definitiva, amb la total llibertat del qui sap que està donant la seva vida després de recórrer un camí de fidelitat al Pare.
Aquest Misteri ens supera i ens sobrepassa, però cal que ens hi atansem amb un cor obert al que Déu ens vulgui fer captar durant aquests dies, amb la certesa que Jesús és present enmig nostre i que el celebrarem Vivent en l’esclat joiós de la celebració de la Pasqua.
Visquem la Setmana Santa com una oportunitat d’apropar-nos més a Jesús i de viure amb coherència la nostra fe. Acabem de caminar pels dies de la Quaresma sabent que la celebració del goig pasqual ja és a les portes.  

divendres, 15 de març del 2013

TIRAR PEDRES



Arribem gairebé al final del temps de Quaresma i, en aquest diumenge, ens tornem a trobar amb una pàgina magistral de l’evangeli. Tots coneixem aquest relat i també avui us convidem a llegir-lo deixant-nos sorprendre per les actituds de Jesús.
Els fariseus porten a Jesús una dona que ha estat sorpresa cometent adulteri, i, l’home, ¿on és? La llei de Moisès ordena apedregar-la i, Jesús, ¿què hi diu?
La pregunta està formulada amb mala intenció: si Jesús no considera que la dona ha de ser apedregada, està negant la llei de Moisès; si considera que sí, quedarà en descrèdit davant de tothom i no serà coherent amb el missatge que ha estat anunciant.
La resposta de Jesús, d’acord amb la seva actitud d’obertura al Pare, amb les seves actituds constants d’amor i de perdó, és totalment inesperada: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. I, amb tota la ironia de què és capaç l’evangelista, se’ns diu que comencen a marxar els més vells fins que no queda ningú.
Jesús no condemna, no jutja, no qüestiona la dignitat de la persona. Malgrat les nostres debilitats, les nostres mancances, les nostres febleses, Ell mai no ens condemnarà. Sempre hi ha una altra oportunitat, sempre hi ha una ocasió de canvi, de renovació, de millorament...
Posem-nos sota la mirada amorosa de Jesús i, a la vegada, intentem tenir envers els altres les mateixes actituds, sense voler tirar pedres. Això ens pot ajudar a acabar de recórrer el camí quaresmal cap a la Pasqua, ja tan propera. 

divendres, 8 de març del 2013

L'ABRAÇADA DEL PARE

Arribem al IV diumenge de Quaresma i l’evangeli ens presenta un text bellíssim de l’evangelista Lluc: la paràbola del fill pròdig. Una paràbola que tots coneixem prou bé i que, precisament per això, hem d’intentar llegir-la, escoltar-la i celebrar-la amb novetat, com si fos la primera vegada que ho fem, deixant-nos sorprendre per aquest text.
Tres personatges: el fill petit que fuig de casa, malgasta tot el que té i, quan s’està morint de fam i de misèria, decideix tornar a casa ni que sigui per viure com un jornaler del seu pare. El fill gran que, tot i estant sempre present a casa i al costat del seu pare, no ha sabut valorar el que té i no ha gaudit de la seva realitat, fins al punt que ha arribat a endurir-se. I el pare, la figura admirable del pare, que no es cansa d’esperar, d’estimar, de ser pacient, de comprendre... i d’envoltar, amb una gran abraçada, tant el fill petit com el gran. El fill petit rep el perdó, la comprensió, l’alegria i la tendresa del pare, que el retorna a la seva condició de fill. El fill gran, per la seva part, és convidat a acollir el seu germà, a fer seves les actituds que el mateix pare ha tingut envers ell, i a obrir el seu cor al germà que ha estat retrobat.
En aquest diumenge de Quaresma, fem nostres les actituds del pare de la paràbola, que no són altres que les actituds del mateix Déu, i deixem-nos envoltar també per la seva abraçada tendra i amorosa.

divendres, 1 de març del 2013

COM LA FIGUERA



Arribem al tercer diumenge de Quaresma i, una vegada més, Jesús ens invita a la conversió. Una conversió entesa com un camí de renovació constant, de voler millorar en tots els aspectes de la nostra vida, de no quedar-nos encallats ni aturats en la monotonia. Com a bon mestre, Jesús ens posa aquest diumenge un exemple bonic i evident a la vegada: la història de la figuera. No dóna fruit i, per tant, cal tallar-la. Però el vinyater, que sempre ha tingut cura d’aquest arbre, el coneix i se l’estima, vol donar una altra oportunitat: “Deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant”.

Nosaltres ens podem reconèixer de vegades en la imatge de la figuera: no donem fruit, ens costa estimar, ens costa obrir-nos a Déu, se’ns fa dificultós ajudar els altres, ens instal·lem fàcilment en la nostra comoditat i en la nostra rutina... Però Déu, el Pare, sempre ens allarga la mà i ens convida una vegada més a aixecar-nos, a obrir-nos al seu amor, sempre nou i sempre renovat. Sap que per nosaltres mateixos no podem res i ens torna a oferir la seva ajuda i la seva força: “cavaré la terra i la femaré”.

Que l’evangeli d’aquest diumenge ens ajudi a viure amb una actitud constant de millorar-nos i, com la figuera, deixem-nos adobar per poder donar fruit. Serà una bona preparació per a la Pasqua.