divendres, 28 de febrer del 2014

EL PERDÓ DE DÉU



En poques línies és impossible poder reflectir tot el que representa el sagrament de la Confessió o Reconciliació, com també s’anomena i tenint en compte, a més a més, que és un sagrament que avui està en crisi i molta gent qüestiona fins i tot la seva celebració. Intentarem donar unes pinzellades sobre el sentit d’aquest sagrament en el qual celebrem el perdó de Déu.

El sagrament de la Reconciliació ha de ser, més que un acte puntual, una actitud al llarg de tota la vida. En el nostre caminar envers Déu, sigui quin sigui el lloc on ens trobem, ens adonem moltes vegades que no som aquelles persones que Déu vol que siguem. Davant d’això, ens preguntem sincerament i en veritat què podem fer. És per això que ens apropem al sagrament, per rebre, una vegada més, el perdó, la tendresa i l’amor de Déu.

La Reconciliació és un sagrament de joia, de força, de triomf. Déu ens perdona de tot el que hem pogut fer malament o de tot el que hem deixat de fer; ens crea de nou. Ens dóna una nova força per ser més ferms, més valents, per ser el que Déu vol que siguem. La Reconciliació ens fa més conscients fills del Pare, més conscients continuadors de Jesús i ens fa obrir a la força i a la llum de l’Esperit Sant. Qui perdona és Déu i és Ell qui ens dóna la força per seguir endavant. Apropem-nos a Ell sense por perquè sortim d'aquest sagrament renovats, malgrat que ens costi reconèixer les nostres mancances i les nostres febleses. El que és important, per més que aparentment no ho veiem, és reforçar els nostres lligams amb el Senyor i amb tots els germans i germanes que ens envolten. 


dimarts, 18 de febrer del 2014

SACERDOTS, PROFETES I REIS



Seguirem aprofundint en el sagrament del Baptisme per tal de ser una mica més conscients d’allò que aquest sagrament obra en nosaltres. A més de fer-nos fills i filles de Déu, pel Baptisme esdevenim sacerdots, profetes i reis. ¿Com podem concretar això en la nostra vida?


Som sacerdots cada vegada que ens adrecem a Déu i li presentem les nostres inquietuds, il·lusions, dubtes, preocupacions, dificultats, alegries... les nostres necessitats i les de tot el món. Quan la nostra pregària és universal i no ens centrem en nosaltres mateixos, estem exercint el sacerdoci que hem rebut pel Baptisme. Som profetes quan anunciem, amb la nostra vida, la persona de Jesucrist, quan som conseqüents amb la nostra condició de creients i vivim en veritat, sense voler amagar davant els altres la nostra fe.

Som reis quan sabem dominar i fer callar tot allò que ens aparta de Déu, quan som amos i mestresses de nosaltres mateixos i de les circumstàncies que ens envolten.

Jesús va ser sacerdot, profeta i rei, en Ell ens hem d’emmirallar si de veritat volem ser coherents amb el Baptisme que vam rebre. Prendre consciència del nostre compromís baptismal és tot un programa de vida. Intentem aprofundir en aquest sagrament i valorar el do que Déu ens ha fet i ens fa per mitjà del Baptisme. 

dissabte, 8 de febrer del 2014

FILLS I FILLES DE DÉU



Després d’haver deixat ben enrere el temps d’Advent i de Nadal, al llarg del quals hem anat caminant seguint l’evangeli de cada diumenge, comencem una sèrie de noves entrades en el nostre blog. A partir d’aquesta setmana intentarem aprofundir en els Sagraments. D’una manera senzilla ens aproparem

a cadascun d’aquests signes, que actualitzen i fan visible l’acció de Déu en nosaltres i ens enforteixen en la nostra fe.



Comencem amb el sagrament del Baptisme, que és el que ens introdueix a la vida de la fe i del seguiment de Jesucrist. De fet, la majoria dels creients no recordem quan vam ser batejats, no n’érem conscients. Ho hem anat descobrint després, de mica en mica; anar-hi aprofundint és un treball de tota la vida. Viure el compromís del baptisme és la gran vocació a la qual estem cridats tots els batejats.

En primer lloc, el baptisme ens fa fills i filles de Déu. El nostre model és la persona de Jesús, i ens pot ajudar el fet de preguntar-nos com vivia Ell la seva relació amb el Pare. Jesús passava hores d’intimitat amb el Pare, es relacionava amb ell amb senzillesa i amb proximitat, i ens ensenya a nosaltres a relacionar-nos amb ell. El Pare era el centre del missatge de Jesús.

També nosaltres, fets fills de Déu per baptisme, hem d’endinsar-nos en l’amor i la tendresa del Pare i arribar a la convicció ferma que ens estima infinitament. Com Jesús, hem de tenir la ferma certesa que ens trobem en les mans del Pare, que sempre ens està oferint el seu amor, la seva comprensió, la seva tendresa, el seu perdó, la seva seguretat... i, com a conseqüència, tractar els altres com a germans i germanes nostres. Aquest és el primer compromís com a batejats, que podem viure fixant els nostres ulls en Jesús.