AMB LES PORTES OBERTES

En aquest segon diumenge de Pasqua, l’Església ens presenta un magnífic text de l’evangelista sant Joan.

El text comença dient-nos: “els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus”. També nosaltres, si no vigilem, podem tancar-nos en nosaltres mateixos per por o per altres motius (un problema, una situació dolorosa, uns criteris...). Cal que vetllem perquè les portes del nostre interior estiguin sempre obertes a Jesús.

“Jesús els digué: “Pau a vosaltres”. La pau que Jesús ressuscitat ofereix als apòstols i a cadascun de nosaltres és molt més del que podem pensar. Recordem que Ell va dir que la seva pau no era com la del món. Amb la seva pau Jesús ens ofereix la seva amistat, el seu ajut, la seva joia, la seva força, la seva proximitat... Obrim-nos a la seva Pau!

“Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”. Després del desastre i del dolorós fracàs del calvari, quan semblava que res no tenia sentit, Jesús ressuscitat es fa present enmig dels seus i aquests esclaten de joia i d’alegria. Quan Jesús es deixa notar dins nostre, la seva presència sempre és font de joia i d’alegria.

Visquem tota aquesta cinquantena pasqual obrint les nostres portes a Jesús i a la seva Pau.

LA JOIA DE LA PASQUA

Després de recórrer el camí quaresmal, hem arribat a l’esclat joiós de la Pasqua.

Ara, al llarg de cinquanta dies, la litúrgia ens convida a viure amb alegria i amb il·lusió aquesta gran realitat, que és el centre de la nostra vida cristiana: “Realment el Senyor ha ressuscitat!”.

L’evangeli d’aquests dies ens anuncia el gran esdeveniment que va commoure els deixebles i seguidors de Jesús: el Senyor, que havien vist crucificat, mort i sepultat, havia ressuscitat, havia triomfat de la mort per viure sempre més enmig nostre.

Aquesta és la gran notícia que els apòstols es van afanyar a escampar per tot arreu, amb joia i amb un entusiasme engrescador.

Com els deixebles, cal que irradiem en el nostre món la Pau, el Goig, la Vida que Jesús ens porta i, amb el nostre testimoni, sapiguem comunicar als altres la Persona de Jesús. L’àngel diu a les dones que Jesús “no hi és aquí”. Moltes vegades busquem Jesús allà on no hi és, però sabem que Ell sempre es deixa trobar i vol que el cerquem amb constància i fidelitat.

Des d’aquestes línies, us desitgem una joiosa Pasqua, que ens apropi molt més encara a la persona de Jesucrist.

UNA SETMANA CÈNTRICA

Amb aquest diumenge de Rams entrem en la Setmana Santa, la setmana cèntrica de l’Església i de tots nosaltres. En aquesta setmana contemplarem l’entrega lliure i conscient de Jesús en el Cenacle i en el Calvari, entrega i donació que culminen i esclaten amb la Resurrecció.

Avui, diumenge de Rams, commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem assegut en un pollí, aclamat per les multituds. Amb aquesta acció simbòlica, Jesús es manifesta com a Messies, però no un Messies prepotent o polític, sinó humil, senzill i portador de Pau. Jesús és conscient que aquest gest el portarà a la mort, però ell acompleix amb fermesa la voluntat del Pare.

La gent proclamava: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. També nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia l’aclamem amb les mateixes paraules, en el cant del “Sant, sant...” Intentem ser més conscients que Aquell que es fa present amb les paraules de la consagració, és el mateix Jesús que aclamava la gent, i que ara ve a nosaltres oferint-nos la seva pau, la seva vida, la seva salvació...

Amb aquestes actituds, preparem-nos a penetrar en la bellesa d’aquesta Setmana Santa.

JESÚS, LA NOSTRA VIDA

Poc a poc anem arribant al final del camí quaresmal. Aquest diumenge les lectures ens parlen de resurrecció, especialment ho veiem en l’evangeli.

L’evangeli d’avui ens mostra, d’una banda, la part humana de Jesús: plora per la mort de Llàtzer, es commou profundament davant el sepulcre del seu amic, el colpeix el dolor i l’aflicció de les seves dues germanes, que confien plenament en Ell, capaç de poder fer allò que humanament és del tot impossible.

I, d’altra banda, se’ns manifesta la divinitat de Jesús. En el signe de la resurrecció de Llàtzer, Jesús no busca fer un gran prodigi, ni cerca la seva pròpia glòria o ser admirat de tothom. Senzillament comunica als altres el do que ha rebut del Pare de donar la vida. Jesús és font de vida per a cadascun de nosaltres.

Quantes vegades també nosaltres ens sentim “morts” en la nostra vida o no trobem sentit en les coses, i no ens adonem que Jesús vol fer-nos sortir de la nostra situació, tornant-nos a la vida com va fer amb Llàtzer.

Obrim-nos a Jesús, la vida veritable, i seguim recorrent amb Ell els últims dies de la Quaresma.