dilluns, 28 de setembre del 2009

VIURE L'EVANGELI


Quan els dies anteriors presentàvem les figures de Francesc i de Clara d'Assís, dèiem que van fer una opció de viure l'evangeli amb tota radicalitat, i que aquesta vivència seria el fonament de tot el seu estil de vida.
Però, ¿què vol dir viure l'evangeli? ¿què entenien ells per una vivència radical de l'evangeli de Jesús? Intentarem res­pondre a aquests interrogants i explicar què vol dir viure fonamentats en l'evangeli.
Si es vol viure l'evangeli, el primer que cal fer és llegir-lo una i altra vegada, reflexionar sobre el que hem llegit, deixar-nos interpel·lar pels gestos i actituds de Jesús que hi veiem, fer-ne pregària i només llavors podrem fer una determinació de voler construir la nostra vida sobre la base sòlida de l'evangeli, i les nostres actituds i sentiments aniran essent cada vegada més semblants als de Jesucrist. Això és el que van fer Francesc i Clara d'Assís.
Tant l'un com l'altre van ser oients assidus de l'evangeli, el van anar reflexionant en la quietud i en el silenci, i en ell hi van descobrir la persona de Jesús que els va captivar i engrescar a viure d'una altra manera, a viure com Ell. A partir d'aleshores, aquest va ser el seu su­prem ideal, el centre i la raó de ser del seu compromís de vida. L'evangeli va ser la forma de vida que tots dos escolliren per a ells i que després transmetran al grup de germans i de germanes que se'ls aniran afegint.

És un repte per a nosaltres, ens trobem allà on ens trobem, enmig d’un món tan disgregat, intentar viure segons els valors evangèlics.

dimecres, 23 de setembre del 2009

DIA 24 DE SETEMBRE


Cada any, el dia 24 de setembre, celebrem la inauguració del nostre monestir i la dedicació de la nostra església, és a dir, el fet que la nostra església sigui un lloc dedicat per sempre a la celebració diària de l’Eucaristia, a la lloança a Déu, a l’acció de gràcies... en definitiva, a la pregària.
És un motiu de joia per a totes nosaltres commemorar aquest esdeveniment. Aquest any el nostre monestir en compleix 26. Vint-i-sis anys al llarg dels quals les germanes clarisses hem anat actualitzant el carisma de sant Francesc i de santa Clara d’Assís.
Les germanes que van viure tot el procés d’edificació de l’edifici recorden amb alegria tots els seus afanys i esforços a l’hora de tirar endavant la construcció. Les germanes que hem arribat posteriorment a la comunitat compartim també aquesta alegria i el goig de veure que la presència de la comunitat de clarisses ha anat creixent i perdurant al llarg del temps.
Us convidem a unir-vos a la nostra joia, a la nostra acció de gràcies, amb la seguretat que, des d’aquest monestir, la nostra pregària arriba a tots i a cadascun de vosaltres.

dijous, 17 de setembre del 2009

IMPRESSIÓ DELS ESTIGMES


Avui, dia 17 de setembre, clarisses i franciscans celebrem la festa de la impressió dels estigmes de sant Francesc. L’any 1224, Francesc, que al llarg de la seva vida sempre havia viscut l’evangeli amb tota radicalitat i sempre s’havia identificat amb la persona de Jesucrist, va anar a fer uns dies de recés, de silenci i de pregària, en una muntanya alta i escarpada d’Itàlia anomenada Alverna. Allà, el dia 14 de setembre, Déu li va fer el do de marcar en les seves mans i peus les mateixes ferides de Jesús a la creu, com també la ferida del costat dret ocasionada per la llançada.
Des de llavors, Francesc va portar en el seu cos aquestes marques, de les quals tot sovint en rajava sang. Al cap de dos anys, el 1226, Francesc moria. S’havia identificat tant amb Jesús al llarg de la seva vida i havia viscut tan semblant a Ell, que fins i tot se li va assemblar externament.
Aquesta és la festa que celebrem avui, amb l’ànim que l’exemple de Francesc ens ajudi a viure també a nosaltres identificades cada vegada més amb Jesucrist.

dilluns, 14 de setembre del 2009

SANTA CLARA D'ASSÍS


El 1193 neix també a Assís, en una família noble i rica, Clara. En fer-se gran, veu i admira com viuen Francesc i els seus companys i ella desitja també viure així. Després de parlar algunes vegades d’amagat amb Francesc, es decideix, als 18 anys, a escapar-se de casa seva i compartir la mateixa vida que ells. I així ho fa. Francesc busca per a Clara un petit convent també als afores de la seva ciutat, i allí viurà un estil de vida pobre i senzill, dedicada a la pregaria, al treball i a la convivència fraterna amb totes les noies que de seguida se li ajuntaran. A diferència de Francesc i els seus companys, Clara i les seves companyes no van pels pobles anunciant l’evangeli sinó que en la seva vida té un lloc primordial la pregària i viuen des del silenci del seu petit convent.
Francesc i Clara han viscut així perquè sempre han tingut la inquietud de cercar Déu i d'escoltar la seva Paraula, que els ha guiat i il·luminat en totes les etapes de la seva vida. Ni Francesc ni Clara van deixar-nos cap tractat sobre la pregaria, ni van fer servir cap mètode concret, però gràcies als pocs escrits que ens han deixat podem veure que realment van ser unes persones d'una profunda i íntima relació amb Déu.

Avui, al cap de vuit segles, l’estil de vida pel qual van optar sant Francesc i santa Clara segueix viu i actual. De mica en mica anirem veient quins són els trets més propis de la seva espiritualitat i com ens poden ser uns mestres també en el nostre camí de recerca de Déu.

dimarts, 8 de setembre del 2009

SANT FRANCESC D'ASSÍS


Avui presentem la figura de sant Francesc d’Assís. Neix el 1182, en el si d’una família burgesa. La seva il·lusió sempre va ser la d’arribar a ser un gran cavaller. I ho va intentar; però va participar en una guerra, va caure malalt i va ser fet presoner. Un cop alliberat i tornat a casa seva, va començar a reflexionar. Allò que tant ambicionava segur que no el faria pas feliç. Francesc va anar essent conscient que Déu el cridava a quelcom molt concret: a viure l’evangeli amb tota radicalitat, a anunciar-lo als altres, tot portant una vida de pobresa total, en contrast amb l’estil de vida que imperava en aquell moment. Francesc va deixar la llar dels seus pares i el negoci que tenien i es va traslladar a un petit convent que hi havia als afores d’Assís. Ben aviat es van ajuntar a Francesc nombrosos companys que també volien viure aquesta mateixa vida. Vivien en comunitat, com germans d’una mateixa família. La seva vida era senzilla i pobra però radical: tenien cura dels leprosos que hi havia en aquell indret, junts pregaven, buscaven Déu i anunciaven l’evangeli pels pobles de l’entorn. Aquesta forma de vida va contrastar moltíssim amb la que es portava en aquell moment, com segurament també passaria ara, en el nostre temps.

dijous, 3 de setembre del 2009

SANT FRANCESC I SANTA CLARA


Les germanes clarisses vam ser fundades per sant Francesc i santa Clara, ambdós de la ciutat d’Assís (Itàlia). Van viure al segle XII, en plena Edat Mitjana i ambient feudal, una època complicada però també rica i fecunda. Poc a poc, anirem donant a conèixer els trets de la seva personalitat, què van fer, com van viure... per tal que això ens ajudi també a nosaltres, en el lloc on som i vivim. Us convidem a anar seguint els seus passos en aquest blog.
Sant Francesc i santa Clara van suposar una ruptura amb la forma de viure del seu temps. Davant d’una Església que era benestant i que s’havia anat allunyamt de l’evangeli, ells proposaren un model de vida de radical seguiment de Jesucrist, una vivència profunda de l’evangeli, i tot això viscut en pobresa, en fraternitat i en pregària, junt amb els germans i germanes que de seguida se’ls van afegir. El que ells van viure i ensenyar, és el que intentem viure en l’actualitat les germanes clarisses escampades arreu del món.

dimarts, 1 de setembre del 2009

FESTA DE SANTA CLARA


Les germanes clarisses de Reus celebrem la festa de la nostra mare fundadora, santa Clra d'Assís, el dia 11 d'agost. Preparem la festa amb gran il·lusió per tal que tot surti amb la màxima solemnitat. El dia 10, vigília de la festa, celebrem el Trànsit de santa Clara, un acte litúrgic on es commemora la mort de Clara i en la celebració del qual sempre ens acompanya algú.

El mateix dia de la festa, celebrem l'Eucaristia a les 7.30 de la tarda. Enguany va presidir el P. Josep Gendrau, ofm, i amb ell van concelebrar diversos sacerdots. Després de la celebració, tots ens vam trobar a la plaça del monestir on vam compartir un refresc. L'ambient, tant a dins com a fora del temple, era d'alegria i de fraternitat.

Lloat siguis, Senyor, per la nostra germana Clara, que ens fa el do de congregar-nos al voltant de la taula de l'Eucaristia per celebrar el misteri Pasqual del teu Fill estimat en la solmenitat de santa Clara.