Fa força dies que hem acabat els dies
dedicats al temps de Nadal, un temps que va acabar amb el diumenge del Baptisme
del Senyor. Ens tornem a trobar en el temps ordinari i volem acabar, amb
aquesta entrada, el comentari a la pregària del Pare nostre que havíem deixat
pendent.
La pregària va arribant al seu final amb
dues breus peticions: “No permeteu que
nosaltres caiguem en temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal”. Hem
vist com el Pare nostre és molt més que una pregària, és tot un programa de
vida: la nostra relació amb el Pare i amb els germans i germanes, les nostres
actituds a l’hora de dirigir-nos a Déu, la nostra capacitat de perdonar... Ara,
la pregària acaba amb una invitació a demanar a Déu que ens ajudi a ser fidels
i a mantenir-nos ferms en moments en què ens poden fer trontollar les
dificultats o el que ens envolta.
Demanem al Pare, amb Jesús, que ens ajudi
a no prescindir d’Ell en els moments difícils, que ens ajudi a viure amb
coherència amb el que creiem, i que el “mal”, és a dir, tot allò que no ens
permet de ser feliços, no entri en nosaltres i no ens allunyi del nostre
ideal. Acabem la pregària del Pare nostre demanant sincerament que la llum, la
bondat, l’amor, la tendresa de Déu siguin sempre presents en les nostres vides.
Que tant de bo aquestes senzilles
reflexions ens animin a viure amb les mateixes actituds i sentiments amb què Jesús
s’adreçava al Pare i a totes les persones.
