UN DIA PER A NOSALTRES

Des de fa uns quants anys, el diumenge de la Trinitat és el dia dedicat als germans i germanes de vida contemplativa. És com si, al llarg de tota una jornada, els papers s’invertissin. Dia rere dia, moltes persones s’apropen a les nostres comunitats demanant ser ateses i escoltades, sol·licitant una pregària per alguna de les seves necessitats, anhels, inquietuds... En canvi, en aquest dia, és tota l’Església qui demana recordar els contemplatius en la pregària. Un dia per tenir-nos presents en el record i la proximitat, per ajudar-nos a demanar a Déu que sapiguem mantenir-nos fidels en el nostre camí d’entrega cap a Ell i cap als germans i germanes de tot el món.

Certament, aquest diumenge és un dia per contemplar. Per contemplar l’amor i la tendresa del Pare, que ens estima infinitament. Per contemplar Jesucrist, el germà gran i company de camí, que ens convida a seguir-lo i a viure amb les seves actituds i sentiments. Per contemplar la persona de l’Esperit Sant, que és la nostra força i el nostre consol, la nostra ajuda i la nostra defensa, la nostra companyia i el nostre guia.

Els germans i germanes que estem dedicats arreu del món a la vida contemplativa, tot i els diferents estils i maneres de viure-ho, tenim la missió de ser lloança de la Trinitat, de viure amb una dedicació i obertura al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant. La nostra vida és realment la vida de tot membre del Poble de Déu, viscuda fins a les últimes conseqüències. Tots estem cridats a la pregària, cadascú des del seu lloc; i de tots Déu espera que caminem cap a ell amb la confiança i la joia que tenen els fills envers el seu pare, units a Jesucrist, deixant-nos conduir per l’Esperit.

Us convidem, en aquest diumenge tan especial per a nosaltres, a unir-nos a la nostra joia per poder celebrar, un any més, junt amb tota l’Església universal, aquest gran do.

EL DO DE L'ESPERIT

Amb el diumenge de Pentecosta, arribem al final d’aquest temps pasqual. En aquest diumenge, l’evangeli ens presenta Jesús oferint-nos el seu Esperit, no tan sols un dia ni en una ocasió molt especial, sinó sempre. Només cal que cadascun de nosaltres ens obrim a aquest gran do, que ens ha d’acompanyar dia rere dia en el nostre caminar cap a Déu.

La vivència d’aquest temps pasqual, que estem a punt d’acabar, ens ha d’estimular a seguir vivint oberts a l’Esperit del Senyor, al seu amor, a la seva comprensió, a la seva tendresa, a la seva amistat...

Continuem amb aquest ànim en el nostre seguiment de Jesucrist, sigui quin sigui el lloc on ens trobem.

Joiós diumenge de Pentecosta!

ANEU I... ANUNCIEU

Anem arribant al final del temps pasqual, el diumenge de l’Ascensió ens ho recorda. En aquest dia, l’evangeli ens anima a saber-nos continuadors de la mateixa missió de Jesús. Ell, que ha triomfat per damunt de la mort, de les nostres pors i els nostres dubtes, ens esperona a anunciar-lo, no tan sols de paraula, sinó amb tota la nostra vida: “Aneu i anuncieu”. És veritat que en el nostre món i en la nostra societat és difícil ser testimonis de Jesús i poder-lo donar a conèixer als altres; però, amb la seva ajuda, la seva força, la seva llum, tota la nostra persona serà anunci de l’evangeli si vivim amb conseqüència amb allò que creiem i esperem. El mateix Jesús, tal com ens diu l’evangeli d’avui, “coopera” amb nosaltres. Amb aquest ànim seguim vivint amb alegria aquests últims dies del temps de Pasqua.

SOM ELS SEUS AMICS

L’amistat és un valor essencial en la nostra vida. Tots tenim l’experiència de tenir amics i amigues autèntics, que estan al nostre costat, que ens ajuden i ens comprenen, que comparteixen amb nosaltres bons i mals moments, que estan sempre disponibles i amb qui podem comptar sempre que volem perquè, senzillament, hi són.

En l’evangeli d’aquest VIè diumenge de Pasqua, Jesús ens parla, entre moltes altres coses, de l’amistat, no com una teoria sinó que ens assegura que “Vosaltres sou els meus amics”.

Si nosaltres podem posar la nostra confiança en els amics que ho són de veritat, i podem trobar en ells recolzament i ajuda, com més ho trobarem en la persona de Jesús, que mai no ens fallarà!

Tenir Jesús com a amic, és font d’alegria i d’amor. Tenir Jesús com a amic també implica, per part nostra, una resposta generosa i compromesa, el compromís d’estimar-nos mútuament tal com Ell ens ha estimat. Jesucrist s’ha entregat del tot per nosaltres i vol fer-nos participar de la seva vida oferint-nos la seva amistat. Obrim-nos-hi i valorem aquest do.

EL CEP VERITABLE

Anem fent camí durant aquest temps de Pasqua i arribem al Vè diumenge. Aquesta setmana l’evangeli ens ofereix un text preciós. Jesús fa servir una imatge per fer-nos arribar el seu missatge: el cep i les sarments. Moltes vegades hem vist pels nostres camps la figura del cep que, malgrat les seves aparents branques seques i sense vida, comencen a treure fulles verdes i, més endavant, el preuat fruit del raïm. És cert que, per arribar a donar fruit les sarments han d’estar ben unides al cep, en cas contrari, s’assequen del tot.

Jesús ens vol dir amb això que cal que estem ben units a Ell si volem que la nostra vida tingui sentit i si volem donar el millor de nosaltres mateixos. És el desig del mateix Jesús: que visquem units a Ell perquè puguem créixer de debò com a persones, com a creients, com a seguidors seus.

¿Què vol dir viure units a Jesús? Viure units a Ell vol dir escoltar-lo en la seva Paraula, considerar-lo com un amic que mai no ens fallarà, saber que està sempre al nostre costat, obrir-nos al seu amor, a la seva tendresa, a la seva amistat... i, si ho vivim, anunciem-ho a aquells que encara no l’acaben de descobrir.

La nostra vida s’omplirà de sentit si vivim units de debò a Jesús, això ens ajudarà també a viure units als qui ens envolten.