dilluns, 26 d’octubre del 2009

LA FRATERNITAT


Un dels altres trets importants i bàsics de la nostra espiritualitat és la fraternitat. Però, ¿què vol dir i què entenem per fraternitat?
Francesc i Clara d'Assís donen un gran valor als germans i germanes que viuen amb ells. Descobreixen que Déu és Pare de tots i que ens hem d'estimar veritablement com germans d’una mateixa família.
Tant Francesc com Clara són conscients que en una comunitat totes les persones són diferents, amb qualitats i maneres de ser diverses que no es poden evitar, però el que uneix les persones per damunt de tot és Jesucrist i sobre aquesta base s'ha de construir la convivència alegre i joiosa amb els altres, malgrat la pluralitat de caràcters.
Voler viure una autèntica fraternitat va tenir en la vida de Francesc i de Clara unes conseqüències molt concretes i que segueixen es­sent vigents en les comunitats que avui dia volem seguir els seus passos.
És en Clara especialment, per viure en una comunitat tancada, dins d’un monestir, on els nombrosíssims detalls a l'hora de viure la fraternitat són més significatius. N’anirem veient alguns.
En els monestirs de l'Edat Mitjana, l'abat o l'abadessa mantenien un poder damunt els monjos o monges a l'estil de l'estructura de la societat feudal: ells eren els senyors i els altres eren els seus súbdits; en el menjar, en el vestir eren també ben diferents. En un moment històric en què la dona no comptava per a res, Clara proposa i viu un model de comunitat on totes les germanes són iguals i no hi ha cap diferència entre elles i on l'abadessa ha de ser la serventa de totes les altres. La igualtat és, per tant, el primer pas perquè es doni una autèntica fraternitat. Avui dia això pot semblar normal però no ho era en aquella època. En un món on és tan fàcil fer diferències entre uns i altres, volem que les nostres comunitats siguin signe d’unitat i d’igualtat entre tots els seus membres.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

L'ALTRA CARA DE LA POBRESA


La pobresa que viuen sant Francesc i santa Clara va molt més enllà de la pobresa material; la seva pobresa és també interior. Us ho expliquem: la pobresa interior és viure, com Jesús, en una permanent actitud d'abandó a les mans de Déu, reconèixer la pròpia petitesa amb la certesa que Déu ho és tot, abandonar tota seguretat material i humana per viure amb una seguretat plena a les mans de Déu.
Ser pobres interiorment és també no retenir els dons que Déu ens ha donat sinó posar-los al servei de tothom, no voler e­xercir una relació de domini sobre els altres.
La pobresa és un element essencial de la vocació de Francesc i de Clara, una pobresa que han vist encarnada en Je­sucrist i que volen viure amb totes les conseqüències. Però no hem de pensar que per a ells ser i viure pobres sigui simplement una renúncia a coses i un menysprear els béns materials, ben al contrari, per a ells ser pobres és preferir un bé superior i deixar-­ne d'inferiors, és viure lliure de dependències per a viure orien­tats cap a l'Únic Bé Suprem, que és Déu.
Això és el que volem fer present i actual en les nostres comunitats.Davant de persones que han viscut -o que intenten viure- així, podem preguntar-nos: ¿Què vol dir per a mi ser pobre? ¿Sóc conscient que tinc uns dons que Déu m'ha donat i que no me'ls puc apropiar? ¿Sé posar les meves qualitats i tot el que tinc al servei dels altres?

dissabte, 10 d’octubre del 2009

LA POBRESA


Hem anat veient com sant Francesc i santa Clara van fer una opció de viure segons l'evangeli. Coneixent i mirant Jesús en les seves paraules, es van adonar de la preferència de Jesús en­vers els més petits i dèbils, envers els que la societat d'aquell moment més rebutjava i marginava, en definitiva, la seva preferència pels pobres. I en l'evangeli hi van veure molt més encara: que el mateix Jesús va viure pobre; pobre en primer lloc de ri­queses i béns materials però, sobretot, pobre perquè va voler-se fer com un de nosaltres i va renunciar a tot privilegi com a Déu que era.
La pobresa de Jesucrist captiva Francesc i Clara i, així, aquesta pobresa serà el suprem ideal que donarà sentit a tota la seva vida. Per a ells, la pobresa, en un moment en què l'Esglé­sia era totalment benestant, no és simplement solidaritzar-se amb els pobres sinó viure desprès de tot a l'estil de Jesucrist.
Ells en la pobresa hi veuen la llibertat d'aquell que no té obstacles en el seu camí cap a Déu; cal usar els béns materials de manera que no frenin l'entrega a Déu i el servei dels ger­mans. Així, Francesc i Clara i els germans i germanes que ben aviat els seguiran, no volen posseir res propi, allò que tenen s'ha de compartir amb els més pobres i no apropiar-s'ho per a un mateix. L'estil de vida que Francesc i Clara abracen és el de posar-se al nivell de la gent senzilla que no té seguretats ni gaudeix d'una abundància de béns materials.Avui, enmig d’un món que és sobretot benestant i on les possessions materials es valoren per damunt de tot, les clarisses intentem viure una vida austera i senzilla, i compartir amb els altres el que tenim.

divendres, 2 d’octubre del 2009

FESTA DE SANT FRANCESC


El dia 4 d’octubre clarisses i franciscans celebrem la festa del nostre fundador: sant Francesc d’Assís. Aquí en el bloc hem vist una mica com va viure, quin va ser l’ideal de la seva vida i hi seguirem aprofundint poc a poc.
Ara us volem fer participar de la nostra joia en aquest dia tan important i festiu per a nosaltres. Celebrar el dia de sant Francesc és recordar i fer present la seva manera de viure, el seu seguiment de Jesucrist, el seu apassionament per l’evangeli... per tal que nosaltres avui sapiguem fer nostre també aquest estil de vida, adaptat als nostres temps però sempre nou i actual.
Per tal de celebrar-ho, la vigília de la festa, el dissabte dia 3, tindrem a l’església del nostre monestir la celebració de les primeres Vespres a les 7 de la tarda. El diumenge dia 4 celebrarem l’Eucaristia a les 12.30 del migdia i conclourem la festa amb les segones Vespres a les 7.30 del vespre. No cal dir que les portes estan obertes per a tothom i que tots sou convidats i convidades a acompanyar-nos.