![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSIA31Sg1d-r-scS-KrvFxVWWTq0x2Hi6x6I1ZDbIGMCnVkRmmofjqqYEx0H6HVczOfcBSrS6hyphenhyphenv9cdZ8XW4-FKL2ra8xBwVOvUA1JVTPOI2Zf8VtBBkZY21dtPCCk6mhiuuGaKRSZQZrA/s320/vn+15+_Nm+6+24_26.jpg)
El Pare nostre, tantes vegades recitat,
no és només una pregària per adreçar-nos a Déu, és tot un programa de vida que
ens ensenya com dirigir-nos a Déu com a Pare, i en comunió amb els altres.
Jesús la va ensenyar als seus deixebles,
no per ser repetida d’una forma mecànica i rutinària, sinó perquè es fessin
seves les actituds i sentiments que el text d’aquesta pregària comporta.
En les properes entrades del nostre bloc,
us proposem d’endinsar-nos poc a poc en aquesta pregària que tants cops diem i
sentim, per tal d’aprendre, també nosaltres, a pregar a l’estil de Jesús.
Apropem-nos-hi amb la mateixa actitud dels deixebles, amb les ganes d’aquella
persona que vol aprendre a pregar tenint com a model el gran orant per
excel·lència.