Avui presentem la figura de sant Francesc d’Assís. Neix el 1182, en el si d’una família burgesa. La seva il·lusió sempre va ser la d’arribar a ser un gran cavaller. I ho va intentar; però va participar en una guerra, va caure malalt i va ser fet presoner. Un cop alliberat i tornat a casa seva, va començar a reflexionar. Allò que tant ambicionava segur que no el faria pas feliç. Francesc va anar essent conscient que Déu el cridava a quelcom molt concret: a viure l’evangeli amb tota radicalitat, a anunciar-lo als altres, tot portant una vida de pobresa total, en contrast amb l’estil de vida que imperava en aquell moment. Francesc va deixar la llar dels seus pares i el negoci que tenien i es va traslladar a un petit convent que hi havia als afores d’Assís. Ben aviat es van ajuntar a Francesc nombrosos companys que també volien viure aquesta mateixa vida. Vivien en comunitat, com germans d’una mateixa família. La seva vida era senzilla i pobra però radical: tenien cura dels leprosos que hi havia en aquell indret, junts pregaven, buscaven Déu i anunciaven l’evangeli pels pobles de l’entorn. Aquesta forma de vida va contrastar moltíssim amb la que es portava en aquell moment, com segurament també passaria ara, en el nostre temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada