dijous, 29 de març del 2012

LA GRAN SETMANA


El diumenge de Rams ens obre la porta a la gran setmana de l’Església: la Setmana Santa. Uns dies en què se’ns convida a contemplar Jesús en el seu Misteri de Mort i de Resurrecció; uns dies en què se’ns convida a identificar-nos amb els seus sentiments i les seves actituds; uns dies que hem d’acollir i de viure en el silenci i en actitud d’escolta i de reflexió. Any rere any hem viscut la Setmana Santa però cada vegada pot ser diferent, i podem descobrir una mica més la presència de Déu en les nostres vides que ens ha fet el do del seu mateix Fill.
És especialment en el tríduum pasqual on podrem captar d’una forma especial el missatge d’aquesta setmana. Dijous veurem Jesús impulsant-nos a estimar con Ell estima, amb el gest senzill però radical de rentar els peus dels deixebles. Divendres el contemplarem entregant-se Ell mateix sense condicions i totalment en el màxim acte d’amor de donar la vida. I la nit del dissabte, en la gran Vetlla Pasqual, podrem cantar la seva Resurrecció, la seva presència per sempre entre nosaltres Vivent, com a amic, com a germà gran, com a company de camí, molt més enllà de la mort i molt més enllà de les nostres febleses i limitacions.
Preparem aquests dies amb il•lusió i amb l’anhel d’aprofundir més en la persona de Jesucrist que roman per sempre al nostre costat.

divendres, 23 de març del 2012

"VOLDRÍEM VEURE JESÚS"


L’últim diumenge de Quaresma l’evangeli ens presenta la inquietud d’uns grecs que s’acosten als deixebles de Jesús amb una petició molt concreta: “Voldríem veure Jesús”. Els deixebles els van portar cap a Ell.
Nosaltres som convidats a fer nostre aquest desig, aquest anhel de voler veure Jesús. Aquí “veure” no vol dir mirar o observar amb els ulls corporals sinó, i sobretot, conèixer més a Jesús, tractar-lo, establir amb Ell una relació d’amistat, saber amb certesa que està al nostre costat com un company de camí, com Aquell que sempre és amb nosaltres i que mai no ens falla ni ens fallarà.
Al llarg d’aquesta Quaresma hem tingut l’oportunitat de viure una mica més aquest apropament a la persona de Jesús. En els dies de Setmana Santa el contemplarem donant la seva vida i entregant-se del tot, per arribar a la Pasqua amb l’esclat de la Resurrecció.
Que en nosaltres vagi creixent més en aquests dies aquest profund desig de voler “veure” Jesús i que també, com els deixebles, sapiguem portar els altres cap a Ell.

dijous, 15 de març del 2012

DÉU ESTIMA TANT EL MÓN...


Poc a poc anem recorrent el camí de la Quaresma. L’evangeli d’aquest quart diumenge ens parla d’entrega, de vida, de llum... Jesús mateix ens vol fer adonar i valorar que n’és de gran l’amor del Pare que ens ha fet el do de donar-nos el seu propi Fill, Jesucrist. L’objectiu d’aquest do no és altre que donar-nos VIDA, és a dir, que fruïm ja des d’ara de la presència de Déu, del seu amor, de la seva tendresa, de la seva amistat, del seu consol, de la seva ajuda... Gaudir dels dons de Déu depèn de nosaltres; Ell se’ns entrega sense mida fins a donar-se Ell mateix però nosaltres hem d’estar oberts i receptius per acollir aquesta vida i aquesta llum. Aleshores, cap foscor, cap dubte, cap incertesa... no ens podrà fer trontollar si tenim la seguretat, i ho hem experimentat, que Déu és amb nosaltres i que, amb Jesús, ens ho ha donat realment TOT.
Amb aquest ànim, seguim endavant cap a la propera Pasqua.

divendres, 9 de març del 2012

LA CASA DEL MEU PARE


Amb aquest tercer diumenge arribem a la meitat del camí quaresmal. L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta a Jesús, per mitjà d’un gest simbòlic, foragitant els canvistes del temple de Jerusalem. El temple, espai de trobada i de relació amb Déu, la casa del Pare, no és un lloc de comerç ni un mercat. Però Jesús va molt més enllà: el veritable temple, el veritable santuari és el nostre cos. Amb això ens vol dir que cadascun de nosaltres som uns temples vius de Déu, Ell és realment present dintre de cadascun de nosaltres.
Si s’ha de respectar i tenir cura del temple material, del temple com a edifici, com a lloc de pregària i de trobada amb Déu, molt més encara ens hem de valorar i estimar a nosaltres mateixos com a “temples” on Déu hi és present; i hem de mirar els altres com la imatge d’aquesta presència del Senyor en el més profund de la persona.


Com Jesús, “fem fora” de nosaltres tot allò que ens impedeix d’establir una relació d’amistat amb Déu i amb els germans. Així podrem continuar caminant joiosament cap a la propera Pasqua.

divendres, 2 de març del 2012

EL FILL ESTIMAT


En el segon diumenge de Quaresma, l’Església sempre ens convida a escoltar, reflexionar i contemplar l’evangeli de la Transfiguració. Uns dies abans de la seva Passió i la seva mort, Jesús porta tres dels seus deixebles “tots sols dalt d’una muntanya alta”. És només des del silenci, de la manca de soroll exterior i interior, de l’escolta i de la reflexió serena i tranquil•la que podem captar algun dels aspectes de la persona de Jesús, per això ells se’ls emporta sols dalt d’una muntanya alta per tal de manifestar-se d’una altra manera, d’una forma que no coneixien.
En Jesús sempre hi podem anar descobrint molt més del que sabem i coneixem. Tractant-lo i escoltant-lo per mitjà de l’evangeli, cada vegada anirem aprofundint en la seva persona d’una manera nova i desconeguda. El Pare mateix ens ho diu i ens hi convida: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”.
Que aquestes setmanes de Quaresma ens ajudin a penetrar més en la persona de Jesús, a escoltar-lo i a deixar ressonar la seva veu en el més íntim de nosaltres mateixos. Seguim caminant amb il•lusió cap a la llum de la Pasqua.