Després del parèntesi del temps de
Quaresma i de Pasqua, al llarg del qual hem intentat endinsar-nos en els textos
de l’evangeli de cada diumenge, tornem a agafar el fil que havíem deixat, tot
comentant cada part de la celebració de l’Eucaristia.
L’última vegada ens havíem quedat en el
cant del Sant, sant, sant, on
reconeixem el Senyor com a font de tota bondat, una font eterna que dóna vida a
tots els éssers. Així, un cop presentades les ofrenes, i unint-nos a l’oració
que fa el sacerdot, amb Crist Jesús demanem al Pare que infongui el seu Esperit
en el pa i el vi, i en nosaltres, que li ho presentem, tot presentant-nos
nosaltres mateixos. També li demanem que transformi el pa i el vi en criatures
noves i distintes, que a nosaltres ens configuri amb la persona de Jesús, i que
l’acció de l’Esperit ens faci continuadors de la seva mateixa persona, que en
aquests moments s’està actualitzant.
Jesús es va entregar i es va quedar entre
nosaltres per sempre sota l’aparença de pa i vi consagrats, i ara ens invita a
deixar-lo entrar dintre nostre a través de l’Eucaristia. Intentem ser-ne
conscients cada vegada que la celebrem.