dimecres, 28 de juliol del 2010

LA PREGÀRIA EN SANTA CLARA

Vam parlar de la pregària com a instrument de missió i d’evangelització. Intentem aprofundir una mica més en aquest tema.
Ni santa Clara ni sant Francesc no van deixar cap tractat sobre la pregària, a diferència d’altres fundadors o d’altres autors de la seva època. Ni tan sols es van preocupar de descriure el seu camí de pregària de forma sistemàtica o amb una finalitat pedagògica per als germans i germanes de la seva fraternitat.
Malgrat tot, sabem sens dubte que tots dos van ser tremendament contemplatius i van viure al llarg de tota la seva vida una relació estreta i íntima amb el Senyor. Aquesta experiència de pregària va ser la que va sostenir tota la seva opció de vida per mantenir-se fidels fins al final, amb totes les dificultats i oposicions que van haver de viure.
El que va ser fonamental i bàsic en la vida de pregària de Clara va ser el tracte diari, constant i fidel amb la Paraula de Déu. L’escoltava, l’acollia, la reflexionava, es deixava il•luminar i transformar per ella; realment va ser la bona terra que va donar fruit.
Per a Clara els deixebles i seguidors de Jesús no són només obrers del seu Regne sinó abans que res amants apassionats d’Algú que atreu i fascina, al qual han preferit per damunt de tot.
Clara va ser, sens dubte, referència per a les altres germanes del seu tracte íntim i personal amb Déu. Amb la seva pregària va arribar a molts indrets del món, va arribar a molts germans i germanes necessitats de llum, d’ajuda, de consol, de força... Clara va irradiar i difondre arreu la presència de Déu. Aquesta va ser la seva missió que li va estar confiada, viscuda junt amb les seves germanes en un clima de pobresa, de fraternitat i de silenci.
Nosaltres avui, cadascuna des del nostre lloc, estem cridades al mateix. No podem tirar endavant les nostres aspiracions, els nostres projectes, la nostra vida sense donar la preferència a la pregària, malgrat les dificultats, les foscors, malgrat moltes vegades buscar i no trobar perquè Déu sempre es farà notar.

dilluns, 19 de juliol del 2010

LA MISSIÓ I L'EVANGELITZACIÓ


Amb aquesta entrada d’avui volem explicar quina és la missió concreta que nosaltres, com a clarisses, tenim dins de l’Església i com acomplim la nostra tasca evangelitzadora.
Francesc d'Assís i els seus companys van portar a terme una “vida apostòlica”, és a dir, fer com Jesús, portar a tot arreu l'anunci de l'Evangeli, en contraposició als monjos que, en aquella època, no sortien dels seus monestirs. Però el grup de Francesc no contraposava l’anunci de l'Evangeli a la vida de pregària, sinó que el missatge que anunciaven als altres era fruit d'una pregària anterior. Només reflexionant en primer lloc la Paraula de Déu podien després fer-ne anunci joiós als homes i dones del seu temps.
Evangelitzar, doncs, és per a Francesc fer conèixer als germans el Déu que hem descobert. La missió no és iniciativa d'un mateix sinó una tasca confiada per Déu a la persona, a cadascun de nosaltres.
La predicació senzilla de Francesc i dels seus germans es portava a terme també a través del seu testimoni de vida, de la seva vivència en pobresa i en fraternitat. Així eren un signe per a tothom: amb la seva vida anunciaven que és possible viure a l'estil de Jesús, que és possible viure segons l'Evangeli.
Clara, en canvi, va viure reclosa en el monestir de Sant Damià, ¿podem parlar en ella de missió i d'evangelització? Evidentment que sí. Des de la seva vida senzilla de pregària, de treball, de pobresa, de fraternitat, juntament amb les seves germanes, va ser una força que irradiava a tot el món la llum de Déu. L'Església, tota la ciutat d'Assís confiaven en Clara i en les seves germanes com un recolzament i ajut en les seves vides i situacions. El ressò de la vida de Clara arriba tan enllà que s'obren setanta-dos monestirs dintre i fora d'Itàlia mentre ella encara viu. El seu estil de vida va ser, tant com el de Francesc, anunci joiós de l'Evangeli de Jesucrist.
Aquesta és la tasca que, dins del món i de l’Església, les clarisses portem a terme actualment; tenim una missió concreta i una forma d’anunciar l’evangeli, no per mitjà de la predicació sinó a través de la pregària i de la vida.

dimarts, 6 de juliol del 2010

CLARA I L'ESGLÉSIA


L’últim dia parlàvem de la relació filial de Francesc respecte a l’Església. Clara viu la mateixa obediència a l’Església que ell. Clara i les seves germanes del monestir de sant Damià viuen en nom de l’Església i de tots els germans del món en la seva vida senzilla de pregària, de fraternitat i de treball.
Clara no va desobeir l'Església, però va pressionar el Papa per tal d'aconseguir la confirmació i aprovació del seu estil de vida. Al Sant Pare li semblava massa dura i rigorosa la vida que portaven Clara i les seves companyes, per això dubtava a l'hora de donar la seva autorització per viure així, però Clara, amb constància i sense desanimar-se, conscient que aquesta vida era la que Déu els demanava de portar a terme, no para d'insistir perquè els sigui confirmat per l'Església el seu estil de vida evangèlica. l finalment així ho va aconseguir.
Francesc i Clara, en parlar d'Església, no tenen en compte tan sols la jerarquia sinó tots els membres entesos com a Cos de Crist. Viuen en comunió amb tot el Poble de Déu, se senten membres vius d'aquest Poble i servidors d'aquesta Església que ells tan estimen; volen ser en el món membres d'una Església dinàmica i oberta, que fa una opció pels pobres tot distanciant-se de tota mena de poder i de domini. l a la vegada, l'Església jeràrquica admira Francesc i Clara i confia en el seu testimoni de vida.
Ens pot ajudar preguntar-nos si ens sentim de veritat membres de l'Església. ¿Què entenem per Església? ¿Quines coses positives o negatives li atribuïm? ¿Com podem viure essent membres vius de l'Església?