MARIA, MARE DE DÉU

Estem en ple temps de Nadal i, en aquest començament del nou any, l’Església ens presenta la figura de Maria en tota la seva grandesa: és la Mare de Déu.
En l’Anunciació Maria va dir sí a Déu, a la Paraula, que es va encarnar en ella, i avui la contemplem presentant el seu Fill a tots els qui s’apropen a ella.
L’Evangeli ens parla dels pastors, només ells visiten a Jesús infant. Els pastors són els senzills i els humils de cor, els pobres d’esperit, els oberts i atents a Déu des de la seva petitesa. Només aquests poden creure, reconèixer la grandesa d’aquell infant i anunciar-ho amb joia.
Cal que també nosaltres ens apropem a la Paraula encarnada, a Jesús, amb simplicitat i senzillesa, com els pastors, i deixem que ens mostri la grandesa del misteri de Nadal.
L’Evangeli ens diu que “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Aquest és un dels trets més significatius de la personalitat de Maria. Era una noia reflexiva, d’una gran capacitat d’interioritat, Maria guardava i meditava en el seu interior tot allò que venia de Déu.
Que aquests dies de joia i de festa sapiguem, com Maria, entrar dins nostre per acollir, contemplar i deixar-nos estimar per la Paraula. Aquesta serà una de les millors maneres de començar el nou any.

NADAL: LA LLUM RESPLENDEIX EN LA FOSCA

Després de recórrer els quatre diumenges d’Advent, hem arribat a la celebració joiosa de Nadal. Si al llarg d’aquestes últimes setmanes hem intentat fer nostres les actituds de l’evangeli: vetllar, obrir els camins, conversió, docilitat... podrem celebrar el Nadal amb plenitud i això ens animarà a seguir el nostre camí de fe i de seguiment de Jesucrist.
Els textos de l’evangeli d’aquests dies ens són ben familiars i entranyables. Cada evangelista presenta al seu estil el naixement de Jesús i la seva vinguda al món, a fer estada entre nosaltres.
Quedem-nos amb allò que és veritablement essencial i important: Déu s’apropa a nosaltres amb tanta intensitat que es fa un de nosaltres. És tanta la seva proximitat, el seu amor, la seva tendresa que es fa igual que nosaltres tot compartint el que nosaltres mateixos vivim cada dia, la fragilitat i la debilitat de la nostra condició humana i temporal.
Intentem contemplar aquest Misteri del Nadal amb uns ulls nous, oberts i senzills. El Jesús que aquests dies contemplem com un infant és el mateix Jesús que escoltem en l’evangeli, el mateix Jesús que rebem en l’Eucaristia, el mateix que es troba en els germans, el mateix que es troba en el més íntim de la nostra persona.
Celebrem Nadal amb la joia que ens ha de donar la manifestació de Déu i la seva presència entre nosaltres.
De tot cor, desitgem un BON NADAL a tots aquells i aquelles que ens acompanyeu a través d’aquestes pàgines. Que la Llum de Nadal il•lumini sempre les nostres vides.

JESÚS ENTRA EN EL MÓN

S’acaba el temps d’Advent, entrem en l’última setmana d’aquest camí cap a Nadal.
L’evangeli d’aquest diumenge comença a presentar-nos el misteri de Nadal i ens revela la identitat del nen que naixerà de Maria: l’Emmanuel, “Déu és amb nosaltres”. Jesús és el mateix Déu que es fa infant, que es fa home per caminar amb nosaltres, al nostre costat, manifestant-nos com ens estima.
Jesús entra en el món per mitjà de Maria. Déu se serveix de Maria, de la seva obertura, de la seva disponibilitat i acceptació per entrar en el món dels homes. Déu també pot servir-se de mi per penetrar en la vida de molts germans (amics, companys, familiars...) que no el coneixen. Cal només que Ell trobi en mi obertura, entrega, docilitat i em farà un instrument seu eficaç, continuant d’alguna manera la gran missió de Maria d’engendrar la Vida en el cor dels germans.
Déu també se serveix de Josep. Josep col•labora en els designis de Déu amb la seva disponibilitat, docilitat i entrega als seus camins. Quantes vegades nosaltres també podem col•laborar perquè Jesús sigui conegut i engendrat en l’altre.
Com Maria, com Josep, com Francesc i Clara, com tants germans i germanes nostres que ens han precedit, posem-nos dòcilment en mans de Déu perquè Ell pugui servir-se de cadascun de nosaltres per arribar a moltes persones que, sense saber-ho, el busquen i desitgen. Així, tots junts, podrem celebrar el Nadal en profunditat i joia perquè Jesús estarà en la seva vida i en la nostra.

ANEU A ANUNCIAR EL QUE VEIEU

Arribem al tercer diumenge d’Advent. Situem l’evangeli d’aquest dia en el seu context: Herodes ha fet tancar Joan Baptista a la presó i, des d’allà, vol que els seus propis deixebles coneguin Jesús i el segueixin; Joan desitja que els seus deixebles tinguin més llum per apropar-se a Jesús, per això els envia a preguntar-li si ell és el Messies que tothom espera.
La resposta de Jesús va més enllà d’una simple afirmació. Jesús vol que els deixebles de Joan entrin dintre d’ells mateixos i trobin una resposta per si sols i des de la seva pròpia vida, per això els diu: “Aneu a anunciar el que veieu i el que heu sentit dir”, és a dir, doneu testimoni de mi i comuniqueu als altres el que sentiu, el que veieu, el que experimenteu, el que heu conegut de mi...
L’evangeli ens interroga també avui a nosaltres. ¿Som capaços de donar testimoni de Jesús comunicant als altres el que coneixem d’Ell? No podem parlar de Jesús pel que ens diuen els llibres o simplement pel que hem sentit dir, hem d’anunciar-lo a partir del coneixement personal que anem adquirint, per mitjà del que aprofundim en la lectura i reflexió de l’evangeli, del que n’experimentem en la nostra vida de cada dia.
Voler conèixer més Jesús i anunciar-lo als altres és estar preparant també la seva vinguda i, com Joan Baptista, li obrirem el camí.

GIREM-NOS CAP A JESÚS I ACOLLIM-LO

Ens trobem en el segon diumenge d’Advent, aquest bonic temps de preparació per la celebració del Nadal.
L’evangeli d’aquest diumenge en fa dues grans invitacions: “convertiu-vos” i “obriu una ruta al Senyor”.
És el mateix Jesús qui ens parla, ja sigui en la veu de Joan o del profeta Isaïes, i ens crida a la conversió: “convertiu-vos”. Jesús ens crida a girar-nos cap a Ell, a orientar i centrar la nostra vida en Ell, a escoltar la seva Paraula, a estimar els germans al seu estil...
Jesús ens convida també a obrir-li un camí, una ruta en la nostra persona, un espai en la nostra vida. Jesús vol caminar amb nosaltres, vol ser el nostre company i guia, vol que gaudim de la seva amistat, però per això li hem d’obrir la porta del nostre interior, li hem de deixar pas, hem d’aplanar-li una ruta, en una paraula, l’hem d’acollir com qui acull un amic molt estimat.
Seguim escoltant l’evangeli i Joan Baptista diu: “demostreu amb fets que us voleu convertir”. La conversió real, sincera es fa present en la vida de cada dia. Buscar una estona de pregària per escoltar Jesús, acollir, ajudar, encoratjar el germà, perdonar de cor, esforçar-nos a millorar en tots els nivells... són signes de la nostra conversió, de què veritablement estem obrint una ruta a Jesús en la nostra vida.

Aprofitem amb alegria aquest temps que ens proposa l’Església i caminem així cap al Nadal. Serà la millor preparació que podem fer!