L'ESCLAT DE LA PASQUA

Durant quaranta dies hem recorregut el camí de la Quaresma, un camí al llarg de qual hem intentat obrir-nos més a Déu tot escoltant la seva Paraula i deixant-la ressonar a dintre nostre. Aquests últims dies de la Setmana Santa hem contemplat Jesús des de diferents aspectes: la seva entrega, el seu amor incondicional, la seva disponibilitat, el saber-se posar confiadament en les mans del Pare... unes actituds que els seus seguidors hem d’intentar fer nostres dia rere dia.

Avui contemplem Jesús Vivent, Ressuscitat, vencedor de la mort, de la foscor, de la tenebra i de tot el que ens desanima i ens fa defallir. Jesús ens diu avui que Ell és sempre present entre nosaltres malgrat les nostres pors, les nostres debilitats i els nostres dubtes. Jesús, amb la seva resurrecció, ha omplert de llum i de sentit tota la nostra vida; amb la seva resurrecció ens diu que no hi ha res que ens pugui vèncer perquè Ell continua sempre viu entre nosaltres; amb la seva resurrecció ens demana que siguem els seus testimonis valents i convençuts.

Que l’esclat joiós de la Pasqua ens esperoni a fer de Jesús el centre de les nostres vides amb el convenciment que mai no ens fallarà.

Des d’aquí us desitgem a tots i a totes una joiosa Pasqua!

VISQUEM LA QUARESMA

Un any més som convidats a endinsar-nos en el temps de Quaresma, quaranta dies per viure amb joia creixent aquest camí cap a la celebració de la Pasqua, la festa central de l’any.

Intentem viure aquestes setmanes contemplant la persona de Jesús, que l’evangeli de cada diumenge ens presentarà, tot intentant fer nostres les seves actituds i els seus sentiments.

El primer diumenge, veurem Jesús temptat en el desert, com un de nosaltres, però mantenint-se fidel a la seva missió malgrat obstacles i entrebancs. Mirem-lo, el segon diumenge, transfigurat, tot deixant ressonar dintre nostre la invitació del Pare: “Escolteu-lo”.

Després, la resta de diumenges, amb les paràboles de la figuera, del fill allunyat de casa del seu pare, de la dona sorpresa en adulteri, obrim-nos al seu amor, a la seva misericòrdia, a la seva tendresa, a la seva amistat incondicional... i agafem aquesta mà que sempre se’ns allarga per acompanyar-nos, ajudar-nos i encoratjar-nos.

Que visquem aquesta Quaresma amb novetat, amb la mirada posada en la celebració de la Pasqua, disposats a reafirmar el nostre compromís amb Jesucrist, sigui quin sigui el lloc on ens trobem.

Joiosa Quaresma per a tots aquells i aquelles que us apropeu a aquestes pàgines!

SI EL GRA DE BLAT...

Arribem al cinquè diumenge de Quaresma, gairebé al final del nostre trajecte per arribar a la Pasqua. L’evangeli comença interpel·lant-nos en el més profund de nosaltres mateixos: ”Voldríem veure Jesús”. Aquest és el desig inscrit en l’interior de cada persona, encara que moltes vegades sense saber-ho: “veure”, és a dir, descobrir, conèixer, estimar, seguir... Jesús.

Jesús convida a seguir-lo amb totes les conseqüències: “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”. Si de veritat volem viure la vida de Jesús, sigui quin sigui el lloc on ens trobem, hem d’estar disposats a entregar-nos, a donar tot el que tenim de nosaltres mateixos i a posar-ho a disposició dels altres; hem d’estimar i servir a l’estil de Jesús, obrint-nos a Ell i a totes les persones que ens necessiten.

Cadascun de nosaltres podem ser aquest gra de blat que, com Jesús, es dóna amb generositat i disponibilitat.

Amb aquestes actituds, acabem de recórrer els últims dies de Quaresma, disposats a celebrar amb joia la Pasqua, ja tan propera.

EL DO DEL FILL

Anem recorrent al camí de la Quaresma i ens trobem ja al quart diumenge, cada cop més a prop de la Pasqua. L’evangeli d’aquest dia ens fa fixar la mirada en l’entrega que el Pare ens ha fet, i ens continua fent, del seu Fill Jesucrist: “Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic”.

Donant-nos el seu Fill, se’ns dóna la VIDA, ja des d’ara fruïm de la presència de Déu, del seu amor, de la seva tendresa, de la seva amistat, del seu consol, de la seva ajuda... Gaudir dels dons de Déu depèn de nosaltres; Ell se’ns entrega sense mida fins a donar-se Ell mateix però nosaltres hem d’estar oberts i receptius per acollir aquesta vida i aquesta llum. Aleshores, cap foscor, cap dubte, cap incertesa... no ens podrà fer trontollar si tenim la seguretat, i ho hem experimentat, que Déu és amb nosaltres i que, amb Jesús, ens ho ha donat realment TOT.

Amb aquest ànim, seguim endavant cap a la propera Pasqua.

EL NOSTRE TEMPLE

Hem arribat al tercer diumenge de Quaresma. En aquest dia, l’evangeli ens posa davant els ulls una escena que ens pot desconcertar: Jesús fa fora del temple els mercaders.

Jesús, per mitjà d’un gest profètic, ens vol dir que el temple no és només un edifici i un conjunt de pedres col·locades artísticament. El temple és molt més que això: és un lloc de trobada amb Déu, un espai de relació amb Ell, un lloc de pregària i d’escolta de la seva Paraula. Per això no es pot banalitzar, no se’n pot fer un ús qualsevol. Mogut per aquesta convicció, Jesús fa fora tots aquells que estan fent de la relació amb Déu un negoci i, amb la seva actitud, empenyen altres persones a allunyar-se d’Ell.

I Jesús va encara molt més enllà: l’autèntic temple som cadascun de nosaltres; tota persona és un temple del mateix Déu. És cert que el temple, com a edifici, ha de ser respectat, valorat, tractat com a tal, però molt més encara la persona de cadascun dels germans i germanes que són el lloc privilegiat on Déu habita.

Si tenim cura del temple com a indret de relació amb Déu, com no n’hem de tenir de nosaltres mateixos i de cadascuna de les persones que tractem en la nostra vida!

Que la consciència que Déu habita realment en nosaltres i en els altres ens acompanyi en el recorregut d’aquest camí que ens porta cap a la Pasqua.