Hem deixat
enrere el temps pasqual i aquesta setmana ens hem anat endinsant en el temps de
durant l’any. Però aquest diumenge torna a trencar una mica el ritme per
convidar-nos a celebrar el dia de la Trinitat. Realment, és un dia per
aturar-nos a pensar qui és aquest Déu en qui creiem.
Déu és Pare que
ens estima entranyablement i que sempre ens ofereix, de forma incansable, la
seva tendresa i el seu perdó.
Déu és Fill,
Jesucrist, que ha compartit i comparteix la nostra mateixa naturalesa humana i
s’ha fet el nostre germà, el nostre amic, el nostre company de camí.
Déu és
Esperit, el qui ens dóna la força, el coratge, la valentia per seguir endavant
malgrat les nostres pors, les nostres febleses i dificultats.
En aquest
diumenge se’ns invita també a tenir presents tots els contemplatius: germans i
germanes que hem seguit la crida de Déu a dedicar-nos a Ell d’una manera més particular,
per mitjà de la nostra vida de pregària i de silenci, i, en el nostre cas, com
a clarisses, també de pobresa i de fraternitat.
Que
aquest diumenge en què celebrem el Déu a qui contemplem dia rere dia ens ajudi
a ser sempre fidels a la nostra vocació.
