Avancem un pas més en la pregària del
Pare nostre i ens trobem amb la següent expressió: “Faci’s la vostra voluntat”.
Sempre hem pensat que fer la voluntat
de Déu és molt difícil i complicat, fins i tot ens ha semblat que negava la
nostra llibertat i la nostra capacitat de decisió. Segurament que no ho hem
sabut entendre bé.
Fer la voluntat de Déu no és negar les nostres capacitats,
ni la nostra manera de ser, ni tan sols la nostra llibertat més profunda. Fer
la voluntat de Déu és un aspecte més del nostre seguiment de Jesucrist.
Fer la voluntat de Déu és viure centrats
en Ell tal com va fer Jesús al llarg de tota la seva vida. Fer la voluntat de
Déu és deixar que Ell ens il·lumini el camí que hem de seguir que, amb tota
certesa, serà el millor i el més adequat per a nosaltres. Déu ens ha fet
lliures i fer la seva voluntat és escollir lliurement allò que ens fa feliços i
ens realitza, que és allò que agrada a Déu.
Cada cop que repetim aquesta petició del
Pare nostre ens comprometem a viure segons el pla de Déu i a ajudar també els
altres a realitzar-lo.
Com a creients convençuts, ajudem-nos els
uns als altres a portar a terme de veritat la voluntat de Déu.
