Hi ha una expressió en els escrits de Clara que és reveladora de la realitat de la fraternitat: “les germanes que Déu m’havia donat”. Les germanes, els germans, són un do de Déu per tal de portar a terme el projecte de vida al qual hem estat cridats. El primer germà per excel·lència és Jesucrist i, després les altres germanes.
La fraternitat és un do però és també una tasca a realitzar i a construir dia rere dia; la fraternitat és un aprenentatge. Hem d’aprendre a ser germans i germanes.
Totes les germanes estan implicades en el bon funcionament de la comunitat i totes tenen la responsabilitat de fer avançar bé el monestir. L’ideal de fraternitat de Clara s’ha de concretar en una sèrie d’actes i d’actituds determinades per tal que es pugui encarnar i fer realitat en la vida de cada dia. Una comunitat de germanes ha de garantir la igualtat, juntament amb una estimació i afecte veritables, i oferir una possibilitat de relacions riques i humanes entre els seus membres.
El fet que les germanes estiguin unides per un mateix projecte de vida no esborra les diferències individuals, i s’ha de tenir en compte que hi haurà conflictes i faltes inevitables. Tot això ha de contribuir a la construcció de la fraternitat, no ha de frenar el seu progrés i evolució. La fraternitat és un do però també és una missió. No es tracta només de viure juntes sota un mateix sostre, sinó de posar-ho tot en comú, compartir tota la vida. I no cal buscar la uniformitat sinó la comunió en la diversitat.
La fraternitat s'alimenta sobretot de la Paraula i de la pregària. Tota fraternitat ha de ser una comunitat orant. Sense l'obertura diària a Déu i a la seva Paraula no és possible la vivència d'aquest ideal. També és en una clima d'autèntica fraternitat on es podrà viure radicalment l'evangeli, la pobresa, tot l'estil de vida pel qual tant van lluitar Francesc i Clara, perquè tots els germans i germanes caminen units cap a un mateix ideal.
La fraternitat és un do però és també una tasca a realitzar i a construir dia rere dia; la fraternitat és un aprenentatge. Hem d’aprendre a ser germans i germanes.
Totes les germanes estan implicades en el bon funcionament de la comunitat i totes tenen la responsabilitat de fer avançar bé el monestir. L’ideal de fraternitat de Clara s’ha de concretar en una sèrie d’actes i d’actituds determinades per tal que es pugui encarnar i fer realitat en la vida de cada dia. Una comunitat de germanes ha de garantir la igualtat, juntament amb una estimació i afecte veritables, i oferir una possibilitat de relacions riques i humanes entre els seus membres.
El fet que les germanes estiguin unides per un mateix projecte de vida no esborra les diferències individuals, i s’ha de tenir en compte que hi haurà conflictes i faltes inevitables. Tot això ha de contribuir a la construcció de la fraternitat, no ha de frenar el seu progrés i evolució. La fraternitat és un do però també és una missió. No es tracta només de viure juntes sota un mateix sostre, sinó de posar-ho tot en comú, compartir tota la vida. I no cal buscar la uniformitat sinó la comunió en la diversitat.
La fraternitat s'alimenta sobretot de la Paraula i de la pregària. Tota fraternitat ha de ser una comunitat orant. Sense l'obertura diària a Déu i a la seva Paraula no és possible la vivència d'aquest ideal. També és en una clima d'autèntica fraternitat on es podrà viure radicalment l'evangeli, la pobresa, tot l'estil de vida pel qual tant van lluitar Francesc i Clara, perquè tots els germans i germanes caminen units cap a un mateix ideal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada