Seguim avançant en el temps pasqual i aquest diumenge l’Església ens presenta un fragment molt breu, en podríem dir el cor del Testament de Jesús: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos”.
La voluntat de Jesús, el seu desig més viu és que ens estimem com ell ens ha estimat. Jesús no ens demana que estimem de qualsevol manera sinó al seu estil, seguint els seus passos: servint, perdonant, acompanyant, portant pau i alegria, comprenent, acollint... estimant incondicionalment, sense esperar res.
No és fàcil estimar així però Jesús és Vivent, està en nosaltres i ens ofereix el seu ajut i la seva mirada –sempre nova- cap als germans. Jesús no és només un mestre que ensenya i és queda al marge; és el Mestre que acompanya a cadascun dels seus deixebles, a tots nosaltres, que volem viure el seu manament-desig.
Avui, que no és fàcil anunciar Jesús, tenim una manera senzilla i pràctica de fer-ho: “per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”. Fem present a Jesús, anunciem-lo per l’amor que manifestem a tothom qui ens tracti; que tothom qui es creui amb nosaltres en el camí de la vida pugui dir: “mira com estima, és un deixeble de Jesús!”. Visquem així i cada dia serà Pasqua en la nostra vida.
En el quart diumenge de Pasqua, la litúrgia sempre ens presenta la imatge de Jesús com a pastor. Una imatge que avui dia queda una mica allunyada de la nostra realitat, però tots sabem què és un pastor i quina és la seva missió.
El text de l’evangeli d’aquest diumenge és molt curt però a la vegada molt dens. Jesús ens diu sobretot dues coses: Ell ha donat la vida per les seves ovelles, és a dir, per tots i cadascun de nosaltres. Un pastor coneix totes les ovelles del seu ramat. Encara que sembli que són iguals, per al pastor no n’hi ha cap de repetida, les sap diferenciar totes i cadascuna, perquè les veu cada dia, en té cura i les valora i aprecia pel que són. De la mateixa manera, Jesús coneix i estima cadascuna de les seves “ovelles”, tant que afirma que nosaltres som allò més preuat que té i que ningú no ens podrà separar mai d’Ell perquè Jesús, com el nostre Pastor, ens protegeix, ens valora, ens defensa, ens estima i ens tracta com el valuós tresor que el Pare li ha donat.
Per part nostra cal una resposta. Diu l’evangeli que “les meves ovelles reconeixen la meva veu”. A nosaltres ens pertoca escoltar la Paraula de Jesús i parar-hi esment per damunt de totes les altres paraules i veus que contínuament es fan presents en la nostra vida i en el nostre món.
Si escoltem Jesús, el seguirem, reconeixerem tot allò que Ell fa per nosaltres, es farà el nostre company de camí i estarem segurs al seu costat malgrat les dificultats i els entrebancs de cada dia.
Continuem recorrent aquest preciós temps de Pasqua agraint al Pare el do que ens ha fet amb el seu Fill Jesucrist.
Estem en ple temps pasqual i l’Església segueix endinsant-nos en la realitat de la resurrecció de Jesús: és Vivent!
Aquest diumenge l’evangeli ens presenta els deixebles que surten a pescar però no aconsegueixen pescar res en tota la nit. Quan es fa de dia Jesús –a qui no reconeixen- els convida a intentar-ho una altra vegada donant-los-hi unes indicacions; ells fan cas a aquell “desconegut” i llavors la pesca esdevé molt abundosa.
Un dels deixebles reconeix aquell “desconegut” i exclama: “és el Senyor”, és Jesús, a qui havien escoltat, seguit, estimat; el qui havia guarit, perdonat, ajudat incansablement els germans; el qui els havia parlat del Pare, el qui havien vist morir crucificat. Era ell mateix, era el Senyor!
Jesús Vivent es feia present enmig dels seus, en la seva vida, i també vol fer-se present en la nostra. Però perquè puguem reconèixer-lo hem de fer com els deixebles: escoltar la seva Paraula, ser dòcils i deixar-nos guiar per ella; ser membres vius de la comunitat col•laborant en tot el que calgui; estar atents a les invitacions de Jesús (“veniu a esmorzar”) i respondre-hi amb tot el cor.
Si vivim units a Jesús, si reflexionem i guardem la seva Paraula ell farà fecunda la nostra vida com va fer abundosa la pesca dels deixebles. El reconeixerem enmig nostre i com els deixebles podrem afirmar des del més íntim de nosaltres: “és el Senyor”. Aquesta serà la nostra gran alegria pasqual!
En aquest segon diumenge de Pasqua l’Església ens presenta aquest magnífic text de l’evangelista sant Joan.
El text comença dient-nos: “els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus”. També nosaltres, si no vigilem, podem tancar-nos en nosaltres mateixos per por o per altres motius (un problema, una situació dolorosa, uns criteris...). Cal que vetllem perquè les portes del nostre interior estiguin sempre obertes a Jesús.
“Jesús els digué: “Pau a vosaltres”. La pau que Jesús ressuscitat ofereix als apòstols i a cadascun de nosaltres és molt més del que podem pensar. Recordem que Ell va dir que la seva pau no era com la del món. Amb la seva pau Jesús ens ofereix la seva amistat, el seu ajut, la seva joia, la seva força, la seva proximitat... Obrim-nos a la seva Pau!
“Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”. Després del desastre i del dolorós fracàs del calvari, quan semblava que res tenia sentit, Jesús ressuscitat es fa present enmig dels seus i aquests esclaten de joia i d’alegria. Quan Jesús es deixa notar dins nostre, la seva presència sempre és font de joia i d’alegria.
Visquem aquests cinquanta dies de Pasqua deixant que la joia del Senyor Ressuscitat es faci present en les nostres vides, en les nostres famílies, en el nostre ambient.
Després de recórrer el camí quaresmal, hem arribat a l’esclat joiós de la Pasqua. Així com la Quaresma ha durat quaranta dies, el temps pasqual en dura cinquanta. Cinquanta dies que es consideren com “un gran diumenge” en què se’ns invita a contemplar la persona de Jesús Ressuscitat des de diferents aspectes i matisos. Al llarg de tot aquest temps, la litúrgia ens ajudarà a viure amb alegria i amb il•lusió aquesta gran realitat, que és el centre de la nostra vida cristiana: “Realment el Senyor ha ressuscitat!”.
Així com hem fet l’itinerari quaresmal, caminem també per aquesta ruta del temps de Pasqua.
L’evangeli d’aquests dies ens anuncia el gran esdeveniment que va commoure els deixebles i seguidors de Jesús: el Senyor, que havien vist crucificat, mort i sepultat, havia ressuscitat, havia triomfat de la mort per viure sempre més enmig nostre.
Aquesta és la gran notícia que els apòstols es van afanyar a escampar per tot arreu, amb joia i amb un entusiasme engrescador.
Com els deixebles, cal que irradiem en el nostre món la Pau, el Goig, la Vida que Jesús ens porta i, amb el nostre testimoni, sapiguem comunicar als altres la Persona de Jesús. L’àngel diu a les dones que Jesús “no hi és aquí”. Moltes vegades busquem Jesús allà on no hi és, però sabem que Ell sempre es deixa trobar i vol que el cerquem amb constància i fidelitat.
Des d’aquí us desitgem a tots els qui ens seguiu i acompanyeu una joiosa Pasqua, viscuda amb la plenitud que només Jesucrist ens pot donar.