dijous, 31 de març del 2011

"HI CREC, SENYOR"


L’evangeli d’aquest IV diumenge de Quaresma ens presenta la guarició del cec de naixement. Aquest relat és el relat de molts moments de la nostra pròpia història. Quantes vegades, com el cec, Jesús ha il•luminat la nostra persona i la nostra vida quan caminàvem en dubtes, en la desorientació, en la foscor... I amb la seva llum va tornar a nosaltres l’alegria i la pau. Ens cal tenir sempre l’actitud del cec – d’obertura, d’humilitat, de docilitat -, perquè el Senyor pugui seguir il•luminant-nos. Jesús demana al cec: “¿Creus en el Fill de l’home?”. Deixem que en el silenci també ens ho demani a cadascun de nosaltres: “¿Creus en Mi?”. La resposta del cec és humil, sincera, des del més íntim del seu ésser: “Hi crec, Senyor”. Que la nostra resposta, com la del cec, neixi des del més profund de nosaltres; que li diguem amb el cor i la vida: “Crec, en Vós, Senyor”. I el cec “l’adorà”. Davant les obres del Déu, el seus dons, el seu amor, la seva bondat... reconeguem-lo, donem-li gràcies, estimem-lo, entreguem-nos joiosament i confiadament a Ell. Amb aquests sentiments i actituds seguim la nostra ruta quaresmal en aquests dies que falten per arribar a la festa esclatant de la Pasqua.

dimarts, 29 de març del 2011

AMB ELS NOSTRES JOVES

El passat divendres dia 25, a les 9 del vespre, vam acollir a casa nostra els joves de les diferents parròquies de Reus que es van aplegar per fer una vetlla de pregària al voltant de la imatge del Crist de sant Damià, que encara es trobava al nostre monestir. Entorn d’aquesta imatge tan estimada per totes les clarisses i els franciscans d’arreu del món, vam compartir amb els nostres joves una hora de pregària i de reflexió. Un fragment d’una de les cartes de santa Clara, on fa servir la imatge de Jesucrist com un mirall en el qual hem de mirar-nos cada dia, va servir de base de la pregària.

Vam reflexionar sobre les nostres actituds com a seguidors de Jesús i com podem ser testimonis en el món d’avui des del lloc on ens trobem cadascú. La vetlla de pregària va transcórrer amb estones de reflexió, de silenci, de pregària espontània i de cants que ajudaven a la interiorització. Acabada la vetlla, tots els nois i noies que van venir van compartir el sopar i una estona de tertúlia amb les germanes de la comunitat. Des d’aquí volem animar-los a tots ells a seguir avançant en el seu camí de la fe i a anunciar Jesús als altres des de la seva vida. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta vetllada.

dijous, 24 de març del 2011

"SI SABESSIS QUÈ VOL DONAR-TE DÉU..."

Seguim la nostra marxa quaresmal i arribem al tercer diumenge. Reflexionem sobre l’evangeli d’avui. És un text molt extens però ens quedarem només en un petit fragment.
Jesús manté un diàleg amb una dona samaritana i, amb ella, també ens està parlant a nosaltres. Intentem escoltar-lo en la seva Paraula.
Jesús ofereix la seva aigua a la samaritana, ella pensa que li està parlant de l’aigua material, de la que cada dia va a buscar al pou.
Jesús va molt més enllà; no ens ofereix coses materials sinó un Do més profund i més gran que el que puguem imaginar. Jesús diu a la dona i a cadascun de nosaltres: “Si sabessis què vol donar-te Déu...”
El que Déu vol donar-nos és la seva mateixa persona, el seu amor, la seva tendresa, la seva comprensió, el seu perdó, la seva amistat... Aquest és veritablement l’autèntic Do de Déu: Ell mateix. Això val molt més que tots els dons materials que se’ns puguin oferir i donar. Cal, per part nostra, que el valorem i l’acollim.
La samaritana, finalment, ho va entendre, va creure en Jesús i, corrents, va anar-ho a anunciar a tothom plena de joia i d’alegria pel do que ha trobat en la persona de Jesús. La samaritana, malgrat les seves resistències inicials, es va obrir plenament a la Paraula de Jesús i d’aquesta manera el va poder acollir en el seu interior i anunciar-lo als altres.
Tant de bo que també nosaltres descobrim tot allò que ja ara mateix ens està oferint Déu i sapiguem comunicar-ho a les persones que tenim al voltant.

dimecres, 23 de març del 2011

800 ANYS


L’any 2012 les germanes clarisses de tot el món celebrarem 800 anys de la fundació del nostre Orde. La celebració d’aquest centenari començarà, de manera oficial, el diumenge de Rams d’aquest any (el dia en què santa Clara va deixar la casa paterna per iniciar la seva fraternitat de germanes) i acabarà el dia 11 d’agost de 2012 (solemnitat de santa Clara). Per aquest motiu, al llarg de tot aquest any, s’aniran portant a terme diferents activitats i celebracions a totes les comunitats de clarisses amb la finalitat de donar a conèixer una mica més la nostra forma de vida.
Com a preparació d’aquest centenari, una de les activitats que s’està portant a terme a nivell de tot Espanya és la “peregrinació” d’una imatge del Crist de sant Damià, que tanta incidència va tenir en la vida de Francesc i de Clara d’Assís. Aquesta imatge ja ha recorregut una gran part de tota la península i estarà a Catalunya des del mes de febrer fins al mes de juny. A la nostra comunitat ens pertoca de tenir-lo des del dia 19 fins al 28 de març.
Amb tal motiu vam celebrar el passat diumenge dia 20 unes Vespres solemnes al voltant d’aquest signe que per a nosaltres és tan entranyable.
Dos sacerdots, religiosos i religioses de diferents comunitats de Reus i nombrosos fidels ens van acompanyar en aquesta pregària del capvespre que ens ha servit de preludi per a la propera obertura de l’any centenari. Gràcies a tots els qui ens vau acompanyar en aquell dia i que vau fer que la celebració fos joiosa i festiva.

dijous, 17 de març del 2011

DALT UNA MUNTANYA ALTA


En aquest segon diumenge de Quaresma l’Església ens presenta el text de la Transfiguració.
Jesús havia anunciat als seus deixebles que caminava cap a Jerusalem, cap a la Passió i Creu, i aquests s’havien esglaiat. En aquest marc Jesús pren Pere, Jaume i Joan i se’ls emporta “dalt una muntanya alta”. Jesús s’enduu els tres deixebles en un lloc solitari, silenciós perquè només en un clima de pregària i oració el podran captar transfigurat. L’oració personal és el camí per conèixer vivencialment Jesús.
Les paraules del Pare no anaven adreçades només a Pere, Jaume i Joan, sinó també a tots nosaltres que avui llegim o escoltem l’evangeli. També a cadascun de nosaltres ens diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”.
“Aquest és el meu Fill, el meu estimat”
: aquest és el qui sempre fa la meva voluntat, el qui estima i perdona incansablement, el qui encoratja i anima...
“Escolteu-lo”: escolta’l perquè et portarà pel camí de la pau, de la donació i del servei, de la vida, de la joia... Escolta’l i deixa’t guiar per ell.
Amb aquest ànim, anem avançant amb joia pel camí de la Quaresma.

divendres, 11 de març del 2011

EL DESERT: TROBADA AMB DÉU


Comencem el nostre recorregut pels textos de l’evangeli de cada diumenge d’aquest temps de Quaresma. Us convidem a seguir-los amb nosaltres i a intentar-los viure per tal d’arribar, al final d’aquest trajecte, a celebrar novament amb goig exultant la Resurrecció del Senyor.
En aquest primer diumenge de Quaresma, l’evangeli ens mostra Jesús al desert. El desert és lloc de silenci, de soledat... per trobar-se amb un mateix i amb Déu. Jesús es dirigeix al desert conduït per l’Esperit. El desert és lloc de recerca i de trobada amb Déu; és lloc de silenci, de pregària i de solitud; és també lloc de prova, de dificultats en el camí i on podem palpar que la nostra única seguretat és Déu.
Jesús, guiat per l’Esperit, s’endinsa en el desert per obrir-se més a Déu, per deixar-se fer i preparar-se per a la seva missió. Jesús pot fer front a les proves que li posa el temptador perquè vol fer, per damunt de tot, allò que agrada al Pare. Res no pot desviar-lo del seu camí ni de la seva missió de donar a conèixer Déu als germans i germanes del seu temps. Jesús no es deixa desencaminar, contesta el temptador amb fermesa i decisió, sempre amb paraules de l’Escriptura.
Ell ha de ser el nostre model quan ens trobem en moments difícils, quan ens sentim pressionats per tot arreu i se’ns fa costerut de seguir endavant. Com Jesús, acudim a la Paraula que hem llegit i reflexionat per fer front a les dificultats i als entrebancs de cada dia. Que els “deserts” que travessem al llarg de la nostra vida puguin ser un moment de trobada privilegiada amb Déu i amb els germans.

dilluns, 7 de març del 2011

LA MARXA QUARESMAL


Estem a punt d’iniciar el temps de Quaresma. La Quaresma la podríem comparar a una llarga marxa a peu cap a un cim alt i esplèndid, marxa que emprenem amb alegria i decisió. Durant el camí veurem diferents paisatges, travessarem rierols, agafarem viaranys, pujarem per llocs escarpats... fins arribar al cim, des d’on es divisa un bell i impressionant horitzó.
D’una manera semblant l’Església, en aquest temps quaresmal, ens anirà presentant cada diumenge diversos trets de la persona i vida de Jesús perquè els anem acollint i assimilant en la nostra vida, fins arribar al cim, que és la Vetlla Pasqual. En la nit de la Vetlla, així com els excursionistes posen el peus al cimal amb fermesa i joia, també nosaltres posarem els peus al cimal tot reafirmant amb alegria el nostre compromís amb Jesucrist mitjançant la renovació de les promeses del Baptisme.
Pel Baptisme vam ser incorporats, empeltats a Jesús i des d’aquell moment vam esdevenir fills i filles del Pare, sacerdots, profetes i reis. La marxa quaresmal ens porta a revisar com vivim aquests aspectes: si com a fill/filla del Pare visc obert a ell i al seu amor, si m’adreço a ell amb senzillesa i confiança; si tinc una mirada universal i prego, estimo, serveixo... en nom de tots els meus germans (sacerdot); si sóc autèntic, transparent, si faig present l’evangeli amb les meves paraules i vida (profeta); si poso les meves riqueses (temps, qualitats) al servei dels germans (rei).
Si emprenem la marxa quaresmal, aquesta marxa de pregària i de reflexió serena a la llum de la Paraula, és perquè desitgem sincerament, malgrat les nostres febleses i cansaments, reafirmar el nostre compromís amb Jesucrist. A ell no el trobarem només al cim, esperant-nos, sinó que ens acompanyarà tota la ruta ajudant-nos, encoratjant-nos, guiant-nos, com el millor company de camí.
Des d’aquí us convidem a emprendre la marxa quaresmal tots junts aquest dimecres de cendra.