Un dels altres trets importants i bàsics de la nostra espiritualitat és la fraternitat. Però, ¿què vol dir i què entenem per fraternitat?
Francesc i Clara d'Assís donen un gran valor als germans i germanes que viuen amb ells. Descobreixen que Déu és Pare de tots i que ens hem d'estimar veritablement com germans d’una mateixa família.
Tant Francesc com Clara són conscients que en una comunitat totes les persones són diferents, amb qualitats i maneres de ser diverses que no es poden evitar, però el que uneix les persones per damunt de tot és Jesucrist i sobre aquesta base s'ha de construir la convivència alegre i joiosa amb els altres, malgrat la pluralitat de caràcters.
Voler viure una autèntica fraternitat va tenir en la vida de Francesc i de Clara unes conseqüències molt concretes i que segueixen essent vigents en les comunitats que avui dia volem seguir els seus passos.
És en Clara especialment, per viure en una comunitat tancada, dins d’un monestir, on els nombrosíssims detalls a l'hora de viure la fraternitat són més significatius. N’anirem veient alguns.
En els monestirs de l'Edat Mitjana, l'abat o l'abadessa mantenien un poder damunt els monjos o monges a l'estil de l'estructura de la societat feudal: ells eren els senyors i els altres eren els seus súbdits; en el menjar, en el vestir eren també ben diferents. En un moment històric en què la dona no comptava per a res, Clara proposa i viu un model de comunitat on totes les germanes són iguals i no hi ha cap diferència entre elles i on l'abadessa ha de ser la serventa de totes les altres. La igualtat és, per tant, el primer pas perquè es doni una autèntica fraternitat. Avui dia això pot semblar normal però no ho era en aquella època. En un món on és tan fàcil fer diferències entre uns i altres, volem que les nostres comunitats siguin signe d’unitat i d’igualtat entre tots els seus membres.
Francesc i Clara d'Assís donen un gran valor als germans i germanes que viuen amb ells. Descobreixen que Déu és Pare de tots i que ens hem d'estimar veritablement com germans d’una mateixa família.
Tant Francesc com Clara són conscients que en una comunitat totes les persones són diferents, amb qualitats i maneres de ser diverses que no es poden evitar, però el que uneix les persones per damunt de tot és Jesucrist i sobre aquesta base s'ha de construir la convivència alegre i joiosa amb els altres, malgrat la pluralitat de caràcters.
Voler viure una autèntica fraternitat va tenir en la vida de Francesc i de Clara unes conseqüències molt concretes i que segueixen essent vigents en les comunitats que avui dia volem seguir els seus passos.
És en Clara especialment, per viure en una comunitat tancada, dins d’un monestir, on els nombrosíssims detalls a l'hora de viure la fraternitat són més significatius. N’anirem veient alguns.
En els monestirs de l'Edat Mitjana, l'abat o l'abadessa mantenien un poder damunt els monjos o monges a l'estil de l'estructura de la societat feudal: ells eren els senyors i els altres eren els seus súbdits; en el menjar, en el vestir eren també ben diferents. En un moment històric en què la dona no comptava per a res, Clara proposa i viu un model de comunitat on totes les germanes són iguals i no hi ha cap diferència entre elles i on l'abadessa ha de ser la serventa de totes les altres. La igualtat és, per tant, el primer pas perquè es doni una autèntica fraternitat. Avui dia això pot semblar normal però no ho era en aquella època. En un món on és tan fàcil fer diferències entre uns i altres, volem que les nostres comunitats siguin signe d’unitat i d’igualtat entre tots els seus membres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada