QUARESMA: UN CAMÍ DE JOIA

Un any més ens tornem a trobar a les portes de la Quaresma. Un camí de quaranta dies que l’Església ens convida a recórrer per poder arribar amb il·lusió i amb compromís renovat a la joiosa celebració de la Pasqua. El dimecres de cendra és la porta que ens introdueix a fer aquest recorregut.

Al llarg d’aquestes setmanes se’ns convida a aprofundir, per mitjà dels textos de la litúrgia, en el nostre baptisme, en la nostra condició de fills i de filles del Pare. Els textos de l’evangeli de cada diumenge ens aniran presentant a la persona de Jesucrist, sempre fidel al Pare, fent el seu camí cap a la Creu i cap a la Resurrecció.

Aquest proper diumenge, el primer de la Quaresma, Jesús mateix ens dirà: “Convertiu-vos”, com una invitació a dirigir i a enfocar la nostra vida cap a Déu i cap als germans, tot posant la nostra mirada en ell mateix, que va viure amb plenitud i amb alegria la seva incondicional entrega.

Que aquest temps de Quaresma ens ajudi també a nosaltres a aprofundir en el nostre seguiment i en el nostre compromís com a creients. Fem aquest camí amb alegria!

"ALEGRAT SEMPRE EN EL SENYOR"

La frase que volem comentar avui de santa Clara també està continguda en una de les quatre cartes a la seva amiga Agnès. Amb aquesta breu però profunda exhortació clourem aquest petit recull de textos de Clara que ens han fet entrar una mica en l’interior d’aquesta gran dona i que hem comentat al llarg dels últims mesos.

Clara convida a la seva amiga Agnès a viure sempre en l’alegria i li mostra la seva font: Jesús, el Senyor. Quan Clara escriu aquestes paraules ja fa uns anys que està malalta, prostrada al llit. La seva situació personal no és fàcil, i tampoc no falten problemes en el moment històric que viu, però ella no perd mai la joia ni l’alegria perquè viu unida a Jesús, unida a Aquell pel qual se sap tan estimada.

Aquestes paraules també s’adrecen avui a nosaltres perquè, malgrat les dificultats i problemes, visquem en l’alegria. Jesús està amb nosaltres, en el més íntim de cadascun, acollint-nos, estimant-nos, ajudant-nos, encoratjant-nos, oferint-nos la seva pau i la seva llum... Obrim-nos a ell, visquem adherits a ell i la nostra vida tindrà un altre color, les dificultats les afrontarem amb pau, i l’alegria veritable esdevindrà la nostra companya de camí.

CONTEMPLAR A MARIA

Després del temps d’Advent i de Nadal, reprenem el comentari d’alguns textos dels escrits de santa Clara. Avui ens quedarem en la invitació que fa a la seva amiga Agnès quan li escriu: “Uneix-te a la seva Mare dolcíssima que engendrà un Fill que els cels no poden abastar”. Clara convida a Agnès a unir-se a Maria en el sentit més ampli del terme: a adherir-se a ella, a les seves actituds, a fixar-se com va respondre al Senyor, a mirar-la amb el desig de seguir les seves petjades...

Clara contempla Maria com la que “engendrà un Fill que els cels no poden abastar”. Admira de la grandesa de Maria com a Mare de Jesucrist, però encara l’admira més com a seguidora del seu Fill. Maria és la pobra, és la que viu de forma més plena les benaurances, la que acull i reflexiona la Paraula, la que viu abandonada i confiada en les mans del Pare... Per a Clara Maria és molt gran perquè la veu íntimament unida a Jesús, compartint la seva vida de pobresa i despreniment, d’humilitat i abandó, de servei i entrega.

El desig de Clara és que la seva amiga Agnès, i també tots nosaltres, mirem a Maria i, com ella, visquem profundament units a Jesús. Esforcem-nos per fer realitat el desig de Clara, que és el desig del mateix Jesús!

EPIFANIA: UNA ALEGRIA IMMENSA

Ens trobem encara en el temps de Nadal en què seguim recordant i celebrant el naixement de Jesús. Una de les últimes festes d’aquests dies és la de l’Epifania, que se sol conèixer com “el dia dels Reis”, un dia d’il·lusió, de somnis i de màgia sobretot per als més petits de la casa però també per nosaltres. L’evangeli d’aquest dia ens presenta uns personatges, “uns mags”, vinguts de molt lluny, “d’Orient” que vénen a buscar aquest Infant que ha nascut per fer-li “homenatge”.

Tots nosaltres hauríem d’identificar-nos amb aquests “mags”: no els importa fer un llarguíssim camí, deixar-se guiar per una llum, cercar sense defallença, preguntar, seguir les indicacions rebudes, prosseguir el camí... Aquests “mags” simbolitzen l’esforç il·lusionat i constant per trobar Jesús, la recerca tenaç que no es fa enrere davant dificultats o foscors.

Si en nosaltres hi ha el mateix anhel dels mags, i com ells busquem Jesús en la Paraula reflexionada, en l’Eucaristia participada, en el servei i l’amor als germans, experimentarem, en el més íntim de la nostra persona, “l’alegria immensa” que van experimentar els mags quan van trobar Jesús.

Posem-nos, doncs, en camí amb la seguretat que Jesús sempre es deixa trobar d’aquells que el cerquen i vol que també tots nosaltres gaudim de “l’alegria immensa” que ens ofereix.

Amb el proper diumenge, la festa del Baptisme del Senyor, acabarà aquest temps de Nadal. Que tant de bo hagi estat per a cadascun de nosaltres una ocasió per experimentar una mica més profundament la presència de Déu en les nostres vides.

NADAL: LA LLUM VERITABLE

Després de les quatre setmanes d’Advent ha arribat l‘esperada celebració del Nadal. El Nadal, per als creients, te un sentit entranyable i profund: per una part, recordem el naixement d’aquell a qui volem seguir, Jesús; i per altra, ens revela i ens descobreix una mica més la seva persona.

Com ens diu l’evangeli, Jesús ja existia des de sempre amb Déu: ”la Paraula era amb Déu”; ens diu també que “és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes”. Tots necessitem ser il·luminats per Jesús: necessitem aprendre a mirar-nos i valorar-nos des de Déu, a tenir aquesta mateixa mirada envers els altres, envers la nostra vida i el món. Jesús és la Llum, ens porta la veritable llum: obrim-nos-hi, acollim-lo, deixem-nos guiar per Ell.

Quan en aquests dies vegem pessebres, amb la imatge de Jesús Infant, recordem les paraules de l’evangelista Joan: “és la llum veritable”. Aquell infant va créixer, va viure en el silenci de Natzaret i, més tard, va oferir a tothom la llum veritable, amb la seva Paraula i amb la seva vida; Aquell infant es va fer home, va morir i va ressuscitar, i ara viu enmig de nosaltres i segueix oferint-nos la seva Llum: deixem-nos il·luminar plenament per Ell i serà realment Nadal en la nostra vida.

Us convidem a veure una “exposició virtual” dels pessebres del nostre monestir, fets pel Sr. Josep Pujal, pare d’una de les germanes de la comunitat.

Bon Nadal a tots els qui ens seguiu per mitjà d’aquesta pàgina!

EL "SÍ" DE MARIA

Anem arribant al final del camí de l’Advent. L’evangeli de les setmanes anteriors ens convidava a vetllar, a obrir i a aplanar els camins del Senyor. Aquest diumenge, l’evangelista Lluc ens presenta a Maria, la noia que realment va vetllar amatent i sempre va aplanar els camins al Senyor perquè tota la vida va saber escoltar i obrir-se a la Paraula.

Per experiència sabem que donar un “sí” o un “no” en qualsevol moment de la nostra vida pot ser decisiu per començar una nova etapa, per prendre una decisió important, per encaminar-nos cap a una direcció determinada... El “sí” que va donar Maria al pla de Déu va canviar tota la història, no només la del seu temps, sinó també la nostra i la de sempre. Dient “sí” al projecte de Déu sobre ella, Maria va deixar entrar en ella a Déu mateix en la persona del seu Fill Jesucrist. Amb el seu “sí”, malgrat els dubtes, les pors, les incerteses, els interrogants, va obrir-se amb docilitat i generositat al que Déu li proposava i va ser l’instrument escollir per Ell per portar al món el do més preuat: el seu propi Fill.

Recorreguem aquests últims dies d’Advent amb la mirada posada en Maria, en la seva obertura, en la seva capacitat d’interioritat i de resposta confiada i podrem celebrar el Nadal amb els seus mateixos sentiments.