Anem arribant
al final del recorregut de la nostra professió de fe i, fent un pas més, som
convidats a posar la nostra mirada en totes aquelles persones que ens han
precedit en aquest mateix camí. La propera afirmació del Credo ens parla de la
comunió amb els sants. Tots els germans i germanes, que han viscut la mateixa
fe abans que nosaltres, ara frueixen de la visió de Déu per sempre. És cert que
els sants i santes han estat persones totalment fidels a Déu, que es van
caracteritzar per la seva vida d’entrega, de servei, de pregària, de
testimoni... i que l’Església posa davant dels nostres ulls com a models. Però
també és veritat que hi ha infinitat de persones que, des d’una vida discreta,
senzilla i amagada, han estat igualment exemples d’una vida de fe i de
dedicació a Déu i als altres encara que no hagin estat oficialment reconegudes
com a sants.
Creure en la
comunió dels sants és tenir en compte que el camí que ara estem fent l’han fet
abans multitud de persones, en les quals ens podem emmirallar, el testimoni de
les quals ens ha d’empènyer a viure la nostre fe amb il·lusió i amb entrega. Allà
on ells van arribar un dia, hi arribarem també nosaltres perquè la nostra fe
així ens ho assegura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada