MEMBRES DE L'ESGLÉSIA

És molt important per als creients, en qualsevol opció de vida que fem, ser conscients que formem part d'una comunitat que és l’Església i que hem d'estar integrats en ella, sabent que amb la nostra col•laboració i ajuda contribuïm a fer créixer l'Església de Jesucrist, és a dir, el grup, la gran família de persones que el volem seguir siguem allà on siguem.
Malgrat que l'estil de vida de Francesc i de Clara d'Assís va ser una gran revolució i va representar un gran canvi en l'Església del seu temps, sempre la van estimar i van ser-li fidels, a diferència d'altres grups que sorgien també en aquella època i que van caure fàcilment en l'heretgia perquè se’n van separar.
La primera crida que rep Francesc és la de "reparar l'Església", una crida que ell entén, de moment, de forma literal tot posant-se a reconstruir capelles que estaven en ruïnes. Més endavant, quan ja veu quina ha de ser la seva forma de vida, el que fa és anar-se'n amb els seus primers companys cap a Roma per tal d'obtenir l'aprovació del Papa en l'estil de vida que tots ells volien seguir.
Francesc distingeix perfectament la diferència que hi ha entre l'Església de Jesucrist i els membres que la formem, moltes vegades plens de febleses, de debilitats i de mancances, però això no li treu que estimi i veneri aquesta Església que és dèbil i feble i, alhora, llum i testimoni de l’evangeli. Ell demana als seus companys respecte i estimació envers els ministres, els sacerdots de l'Església. Moltes vegades ha de compaginar l'obediència deguda a l'Església i la fidelitat al seu estil de vida i això no sempre li resultarà fàcil. Francesc és una veu que proclama que val la pena viure l’evangeli i el seguiment de Jesucrist dins d’una comunitat viva, l’Església, on tots i cadascun de nosaltres hi tenim un lloc i una tasca a fer al servei de Déu i dels germans.

LA SENZILLESA

Aquests últims mesos, durant el temps de Quaresma i de Pasqua, hem anat seguint el text de l’evangeli de cada diumenge per tal d’intentar viure amb més força aquests temps intensos que trobem al llarg de l’any i de la nostra vida de creients. Ara volem continuar exposant diferents trets de la nostra espiritualitat com a clarisses per donar a conèixer una mica més l’estil de la nostra vida.
Una altra de les característiques de la nostra vida que sant Francesc i santa Clara ens van deixar com a llegat és la senzillesa o la simplicitat.
La senzillesa ja era considerada en la Bíblia no com un simple tret del caràcter de la persona sinó com una actitud davant de Déu i dels altres; una qualitat pròpia d'un esperit confiat, disponible i pobre.
Francesc i Clara volen aquesta actitud per als germans i germanes de les seves fraternitats.
Jesús vol que els seus deixebles siguin "astuts com les serps però senzills com els coloms", els vol com els infants, confiant plenament en el Pare, sense dobles intencions.
A Francesc i a Clara els entusiasma aquest valor evangèlic i el consideren com un element molt important per a la vida de comunitat, com un fruit de la pobresa d'esperit que constitueix un dels fonaments del seu estil de vida.
Aquesta actitud porta Francesc a no enganyar mai ningú sobre la realitat de la seva vida, a cercar una coherència entre les seves paraules i la seva manera d’actuar.
La senzillesa ha estat i volem que sigui una nota característica dels seguidors de l'ideal de vida de Francesc i de Clara d'Assís. La senzillesa evangèlica comporta ser coherent amb un mateix; és també una actitud de disponibilitat i de confiança plena davant de Déu, que ens coneix tal com som. Com més anem avançant en el nostre tracte amb el Senyor, més senzilla es va fent la nostra pregària i la nostra mateixa vida.
En aquest nostre món, on de vegades les relacions són molt complicades i interessades, és important que valorem la senzillesa i que procurem ser autèntics i coherents en la relació amb els nostres amics, familiars, en l’ambient on ens movem en la nostra vida de cada dia.

UNITS EN UN MATEIX IDEAL

Ja fa uns quants anys que, una tarda d’un diumenge de maig, ens trobem al nostre monestir tots els religiosos i religioses de les diverses comunitats que hi ha a Reus. Aquestes trobades són una oportunitat per conèixer-nos cada vegada més, per compartir les nostres inquietuds, il•lusions i anhels, per compartir la pregària i una estona de germanor i de fraternitat. Trobar-nos al llarg de tot aquest temps ens ha ajudat a estrènyer els nostres lligams un any darrere un altre. Tot i que cada família religiosa treballa des d’un carisma diferent, a tots ens uneix el mateix objectiu i la mateixa finalitat: viure l’evangeli i seguir Jesucrist. Uns ho fan des del servei als altres; uns altres des de l’educació i la dedicació als joves, als ancians, als immigrants; uns altres des de la pregària; altres des de l’evangelització i la missió... És bonic veure com, dins de l’Església, cadascú hi té un lloc i tots hi tenim un servei i una tasca per portar a terme.
Així, el diumenge de la Trinitat, ens vam reunir a les 6 de la tarda per a la pregària de Vespres. Hi havia la presència de gairebé totes les comunitats religioses de Reus. Després de la pregària, la jove cobla de l’escola del P. Manyanet ens va oferir un concert de sardanes dins mateix de l’església.
Després, amb el que cada comunitat va aportar, vam compartir un berenar a la plaça del nostre monestir i, el que és més important, el diàleg, la convivència, la comunicació...
Us oferim un petit reportatge de la trobada perquè també des d’aquí pugueu compartir una mica la joia de la nostra trobada anual.

DIUMENGE DE LA TRINITAT, DIA DE LA VIDA CONTEMPLATIVA

Diumenge passat, amb la festa de Pentecosta, vam cloure el temps pasqual. Ara tornem a endinsar-nos en el temps de durant l’any i en aquest diumenge l’Església posa davant els nostres ulls la festa del nostre Déu, de la Trinitat, la festa del Pare, de Jesucrist i de l’Esperit Sant. Fa uns anys que l’Església dedica aquest dia de la Trinitat a la vida contemplativa, a aquests germans i germanes sovint desconeguts.
Els contemplatius i contemplatives som batejats que hem sentit la crida de Déu a viure dedicats plenament a Ell, en una vida de pregària i silenci, de treball i fraternitat.
Ens esforcem per respondre a aquesta crida vivint des de la nostra realitat de fills estimats entranyablement pel Pare; escoltant Jesucrist en la seva Paraula i maldant per seguir les seves petjades; obrint-nos a l’Esperit Sant perquè ens condueixi i faci la seva obra en nosaltres.
Com veieu, la nostra vida és en realitat la vida de tot membre del Poble de Déu, viscuda –si voleu- fins a les últimes conseqüències. Tots estem cridats a la pregària –cadascú des del seu lloc -, i de tots Déu espera que caminem cap a ell amb la confiança i la joia que tenen els fills envers el seu pare, units a Jesucrist, deixant-nos guiar per l’Esperit.
Tot i que les nostres cases i monestirs a vegades es troben una mica retirats de les poblacions, no per això ens desentenem del nostre món i dels seus problemes. Tot al contrari, intentem viure i pregar amb una mirada universal que abasti a tothom, i per tant, a tots vosaltres que ens seguiu en aquest bloc.
Us demanem que ens acompanyeu en la nostra celebració d’aquest dia per tal que siguem sempre fidels a la crida que Déu ens ha fet.
Joiosa festa de la Trinitat!

"REBEU L'ESPERIT SANT"

Amb el diumenge de Pentecosta arribem al final del temps de Pasqua. Durant cinquanta dies hem intentat aprofundir en l’experiència de Jesús Ressuscitat, Vivent per sempre enmig de nosaltres. L’evangeli de cada diumenge ens l’ha presentat des d’aspectes i matisos diferents, animant-nos a reconèixer Jesús en els altres, a veure’l com el nostre pastor, com aquell que està sempre al nostre costat per compartir el mateix camí i tota la nostra vida.
Avui l’evangeli ens vol fer valorar i reconèixer el do de l’Esperit Sant a cadascun de nosaltres. No és fàcil entendre què és l’Esperit Sant. Però ho entendrem una mica més si mirem com actua en nosaltres. L’Esperit és un regal que Jesús i el Pare ens fan: “Rebeu l’Esperit Sant”. L’Esperit és per a nosaltres el company de camí que ens orienta i ens il•lumina en la nostra vida. L’Esperit Sant és qui ens guia, especialment a través de la Paraula, en el nostre camí cap a Déu; és la força que ens empeny a superar els obstacles per mantenir-nos fidels a l’Evangeli; és qui fa renéixer en nosaltres la il•lusió i el desig de seguir Jesús cada dia malgrat el desànim o el cansament; és qui ens ajuda a perdonar, servir, estimar als altres; és qui ens va il•luminant la persona de Jesús i ens impulsa a donar-lo a conèixer als nostres germans. L’Esperit Sant pot renovar i transformar profundament les nostres vides.
Per això Jesús diu als deixebles i també a nosaltres: “Rebeu l‘Esperit Sant”: rebeu-lo, obriu-vos a Ell, acolliu-lo, sigueu dòcils a la seva llum, deixeu-vos conduir per Ell…
Des d’aquí us desitgem un alegre acabament del temps pasqual i que la joia d’aquests dies s’estengui a tota la nostra vida.

UNA "VISITA" ESPECIAL

Ahir, diumenge de l’Ascensió, vam rebre al nostre monestir la creu que recorre Espanya amb motiu de la propera Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Madrid el 2011. La creu havia arribat a Tarragona el dia abans, primer a la presó i després acompanyant els joves en una vetlla de pregària.
Diumenge vam tenir el goig de rebre-la a casa nostra des de les 9 fins a les 10.30 del matí. La creu va presidir la pregària comunitària de l’Ofici de lectura i de Tèrcia, amb un grup de persones que també hi van ser presents. Després, al llarg del matí, la nostra església va ser el punt de trobada de moltes altres que volien estar una estona de silenci i de pregària davant de la creu.
Cap a les 11 la creu va ser portada al proper Santuari de Misericòrdia per a la celebració de l’Eucaristia i des d’on anirà seguint el seu recorregut.
Des d’aquí volem animar els joves perquè aquest signe de la creu sigui de veritat per a tots i cadascun d’ells un estímul i una força per seguir Jesucrist des del seu ambient, i que aquests moments de pregària els entusiasmi a entregar la seva vida al servei dels altres.

"EL DO QUE EL PARE HA PROMÈS"

Arribem al diumenge de l’Ascensió del Senyor i ens trobem, per tant, cap al final del temps pasqual. La fe en Jesús ressuscitat, la convicció que és Vivent i que està amb nosaltres, hauria d’acompanyar-nos al llarg de tot l’any.
En aquest diumenge de l’Ascensió, l’evangeli ens presenta Jesús “acomiadant-se” dels seus deixebles. No és que Jesús els deixi, és que d’ara endavant el captaran d’una altra manera, amb els ulls de la fe.
Jesús diu als deixebles que els enviarà “el do que Pare ha promès”. Aquest do, com sabem, és l’Esperit Sant. Si fins ara Jesús havia estat al seu costat, caminant amb ells, ensenyant-los, ajudant-los, encoratjant-los... d’ara endavant el Mestre, el Company, l’Amic, l’Ajut serà l’Esperit Sant.
Serà el mateix Esperit qui permetrà als deixebles –i a cadascun de nosaltres- captar Jesús Vivent, present enmig d’ells.
Serà també el mateix Esperit qui els donarà la força i l’impuls, l’alegria de ser testimonis de Jesús, anunciant a tothom com ens va estimar, com va morir i ara és Vivent.
L’Esperit Sant, el do promès pel Pare, era per als deixebles, és per a nosaltres i per a tots aquells que creuran en Jesús i voldran seguir-lo.
Per tant, cal que hi hagi en tots nosaltres obertura i docilitat a l’Esperit Sant; que ell pugui obrar en la nostra persona meravelles com les va obrar en la primera comunitat cristiana i com ha obrat en tantes i tantes persones al llarg de la història.
Gaudim d’aquests últims dies del temps de Pasqua per tal que aquesta joia segueixi viva en nosaltres sempre.