divendres, 11 de juny del 2010

LA SENZILLESA

Aquests últims mesos, durant el temps de Quaresma i de Pasqua, hem anat seguint el text de l’evangeli de cada diumenge per tal d’intentar viure amb més força aquests temps intensos que trobem al llarg de l’any i de la nostra vida de creients. Ara volem continuar exposant diferents trets de la nostra espiritualitat com a clarisses per donar a conèixer una mica més l’estil de la nostra vida.
Una altra de les característiques de la nostra vida que sant Francesc i santa Clara ens van deixar com a llegat és la senzillesa o la simplicitat.
La senzillesa ja era considerada en la Bíblia no com un simple tret del caràcter de la persona sinó com una actitud davant de Déu i dels altres; una qualitat pròpia d'un esperit confiat, disponible i pobre.
Francesc i Clara volen aquesta actitud per als germans i germanes de les seves fraternitats.
Jesús vol que els seus deixebles siguin "astuts com les serps però senzills com els coloms", els vol com els infants, confiant plenament en el Pare, sense dobles intencions.
A Francesc i a Clara els entusiasma aquest valor evangèlic i el consideren com un element molt important per a la vida de comunitat, com un fruit de la pobresa d'esperit que constitueix un dels fonaments del seu estil de vida.
Aquesta actitud porta Francesc a no enganyar mai ningú sobre la realitat de la seva vida, a cercar una coherència entre les seves paraules i la seva manera d’actuar.
La senzillesa ha estat i volem que sigui una nota característica dels seguidors de l'ideal de vida de Francesc i de Clara d'Assís. La senzillesa evangèlica comporta ser coherent amb un mateix; és també una actitud de disponibilitat i de confiança plena davant de Déu, que ens coneix tal com som. Com més anem avançant en el nostre tracte amb el Senyor, més senzilla es va fent la nostra pregària i la nostra mateixa vida.
En aquest nostre món, on de vegades les relacions són molt complicades i interessades, és important que valorem la senzillesa i que procurem ser autèntics i coherents en la relació amb els nostres amics, familiars, en l’ambient on ens movem en la nostra vida de cada dia.

2 comentaris:

  1. Apreciades germanes: acabo de llegir la vostra reflexió sobre la senzillesa i m'ha agradat moltíssim. Crec que és molt important, i més en el món d'avui, que totes les nostres relacions siguin senzilles, transparents simples; si les nostre relacions amb els altres són així, aquesta mateixa actitud serà la que tindrem davant Déu, i com dieu, això serà font de pau i confiança.

    Gràcies germanes per les votres reflexions:

    Josefina

    ResponElimina
  2. Efectivament, Josefina, és important ser senzills en les nostres relacions, en la nostra vida, especialment en un món on es busca l'aparença, el quedar bé, costi el que costi.
    Gràcies per compartir el teu pensament en el nostre bloc.

    ResponElimina