Arribem al diumenge de l’Ascensió del Senyor i ens trobem, per tant, cap al final del temps pasqual. La fe en Jesús ressuscitat, la convicció que és Vivent i que està amb nosaltres, hauria d’acompanyar-nos al llarg de tot l’any.En aquest diumenge de l’Ascensió, l’evangeli ens presenta Jesús “acomiadant-se” dels seus deixebles. No és que Jesús els deixi, és que d’ara endavant el captaran d’una altra manera, amb els ulls de la fe.
Jesús diu als deixebles que els enviarà “el do que Pare ha promès”. Aquest do, com sabem, és l’Esperit Sant. Si fins ara Jesús havia estat al seu costat, caminant amb ells, ensenyant-los, ajudant-los, encoratjant-los... d’ara endavant el Mestre, el Company, l’Amic, l’Ajut serà l’Esperit Sant.
Serà el mateix Esperit qui permetrà als deixebles –i a cadascun de nosaltres- captar Jesús Vivent, present enmig d’ells.
Serà també el mateix Esperit qui els donarà la força i l’impuls, l’alegria de ser testimonis de Jesús, anunciant a tothom com ens va estimar, com va morir i ara és Vivent.
L’Esperit Sant, el do promès pel Pare, era per als deixebles, és per a nosaltres i per a tots aquells que creuran en Jesús i voldran seguir-lo.
Per tant, cal que hi hagi en tots nosaltres obertura i docilitat a l’Esperit Sant; que ell pugui obrar en la nostra persona meravelles com les va obrar en la primera comunitat cristiana i com ha obrat en tantes i tantes persones al llarg de la història.
Gaudim d’aquests últims dies del temps de Pasqua per tal que aquesta joia segueixi viva en nosaltres sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada