"BENEÏT EL QUI VE EN NOM DEL SENYOR"

Anem arribant al final de l’itinerari de la Quaresma. Amb el diumenge de Rams entrem en la Setmana Santa, la setmana cèntrica de l’Església i de la vida de tots nosaltres. En aquesta setmana contemplarem l’entrega lliure i conscient de Jesús en el Cenacle i en el Calvari, entrega i donació que culminen i esclaten amb la Resurrecció.
Avui, diumenge de Rams, commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem assegut en un pollí, aclamat per les multituds. Amb aquesta acció simbòlica, Jesús es manifesta com a Messies, però no un Messies prepotent o polític, sinó humil, senzill i portador de Pau. Jesús és conscient que aquest gest el portarà a la mort, però ell acompleix amb fermesa la voluntat del Pare.
La gent proclamava: “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. També nosaltres cada vegada que celebrem l’Eucaristia aclamem Jesús amb les mateixes paraules, en el cant del “Sant, sant...” Intentem ser més conscients que Aquell que es fa present amb les paraules de la consagració, és el mateix Jesús que aclamava la gent, i que ara ve a nosaltres oferint-nos la seva pau, la seva vida, la seva salvació... Els fariseus volen intentar fer callar els seguidors de Jesús; és impossible, qui ha conegut Jesús, l’estima i el segueix, no pot deixar d’anunciar el seu missatge i de ser el seu testimoni, sigui amb la paraula o bé amb la vida de cada dia.
Preparem-nos a viure amb intensitat aquesta setmana, que culminarà en la gran i solemne festa de Pasqua, la Resurrecció del Senyor.

"TAMPOC JO NO ET CONDEMNO"

Avancem en el camí quaresmal i ja ens trobem al cinquè diumenge. L’evangeli comença dient-nos: “Jesús se n’anà a la muntanya de les oliveres”. Jesús es retirava a pregar, a estar amb el Pare, a escoltar-lo, a estimar-lo i a deixar-se estimar, a descansar i abandonar-se a Ell. I quan tornava enmig dels seus germans els mirava i els valorava des del Pare.
Després, l’evangeli ens descriu l’escena de la dona adúltera, escena que impressiona.
Arriben els mestres de la llei i els fariseus, falsament vestits de defensors de la llei, amb la intenció de desacreditar i acusar Jesús, servint-se del pecat d’una infeliç. És una actitud detestable. Insisteixen que Jesús es pronunciï i Jesús parla. La persona de Jesús brilla humil i diàfana, amb la veritat i misericòrdia que li són tan pròpies. Jesús no veu en la adúltera una pecadora a condemnar sinó una persona creada pel Pare, que ha caigut i ha perdut la seva dignitat, a qui cal oferir perdó, ajut, amor. I això és el que fa: “Tampoc jo no et condemno, vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més”.
Jesús vol que tinguem la seva mirada envers els germans que fallen i cauen: una mirada de comprensió, de perdó, de misericòrdia i amor. Vol que els donem la mà per ajudar-los a aixecar-se i els encoratgem a seguir endavant.

En aquesta última setmana de Quaresma, deixem-nos mirar per Jesús i ens sabrem compresos, estimats, valorats per Ell, en el més íntim de nosaltres mateixos.

"EL SEU PARE EL VEIÉ I ES COMMOGUÉ"

En el quart diumenge de Quaresma ens trobem en l’evangeli amb l’entranyable paràbola del fill pròdig. Us convidem a escoltar-la i a llegir-la com si fos la primera vegada que ho fem, tot deixant-nos impressionar per cada aspecte d’aquesta profunda paràbola i intentant situar-nos dins de cadascun dels personatges.
El missatge que Jesús vol donar als seus contemporanis i avui a nosaltres és ben clar: el Pare és un pare que estima entranyablement els seus fills per més que s’hagin apartat d’ell o s’hagin distanciat. Davant de l’actitud del fill petit, la reacció del pare és corprenedora i impressionant: espera constantment l’arribada del seu fill, no pregunta res, no vol explicacions, no qüestiona, no jutja... ben al contrari, rep amb una alegria immensa el fill allunyat i degradat que retorna, celebra una festa en honor d’ell, li retorna la dignitat de fill perduda... tot queda esborrat i perdonat. És molt més gran l’alegria d’haver recobrat el fill que no pas el que hagi pogut fer.
Com a contrapunt, el germà gran no ho entén: ¿per què el pare està actuant així? ¿no es mereixeria el seu germà petit un bon càstig i una bona condemna pel que ha fet? El germà gran no ha entès mai el que li diu el seu pare: “tot el que jo tinc és teu”; ha viscut sempre al seu costat i no ha sabut valorar ni apreciar prou l’amorosa presència del seu pare.
Així és Déu, com el pare de la paràbola. Un Déu sorprenent i meravellós que sempre ens espera, que no jutja, que acull, que perdona, que estima incansablement i que ens convida a fer festa per cadascun dels nostres germans retrobats.
Amb la mirada posada en l’amor i en la tendresa del Pare que Jesús ens descobreix i ens revela, anem fent camí cap a la Pasqua.

"SI NO US CONVERTIU..."

En el proper diumenge, el tercer de quaresma, l’evangeli ens recorda amb força la crida a la conversió. El dimecres de cendra Jesús s’adreçava a cadascun de nosaltres dient-nos: “converteix-te i creu en l’evangeli”.
Han passat quasi tres setmanes i Jesús ens torna a dir avui: “si no us convertiu”, si no gireu la vostra mirada i la vostra vida cap a mi, si no escolteu la meva Paraula i us esforceu per viure-la, si no us estimeu sincerament com jo us he estimat, “tots acabareu igual”, és a dir, viureu en la insatisfacció, en la tristesa, en el sense sentit de la vida, en la desesperança...
Per això Jesús insisteix i vol que ens convertim perquè ens vol persones felices, portadores de pau, de joia, de reconciliació, d’amor... Aquest “si no us convertiu...” no és una amenaça,

- ni de bon tros!-, sinó el desig viu de Jesús que visquem units a Ell.
Jesús ens coneix, coneix la nostra poca resposta, les nostres debilitats, el “poc fruit” que donem... Davant d’aquesta realitat ens mostra l’incansable amor del Pare en la figura del “Vinyater”. Malgrat que la figuera no fa fruit, el Vinyater encara tornarà a cavar-la, femar-la, cultivar-la. Aquest amor pacient, fidel, benigne del Pare envers tots nosaltres hauria d’impulsar-nos i empènyer-nos a convertir-nos cada dia, a caminar joiosament i sincerament cap a Aquell que tant ens estima.
Amb aquesta esperança, seguim caminat cap a la Pasqua.

"AQUEST ÉS EL MEU FILL, ESCOLTEU-LO"

En aquest segon diumenge de Quaresma l’Església ens presenta el text evangèlic de la Transfiguració de Jesús.
Jesús havia anunciat als seus deixebles que caminava cap a Jerusalem, cap a la Passió i la Creu, i aquests s’havien esfereït. En aquest marc Jesús pren Pere, Jaume i Joan i se’ls emporta “a la muntanya”. Jesús s’enduu els tres deixebles cap a un lloc solitari i silenciós perquè només en un clima de pregària i de silenci el podran experimentar transfigurat. L’oració personal és el camí per conèixer vivencialment Jesús.
Les paraules del Pare no anaven adreçades només a Pere, Jaume i Joan, sinó també a tots nosaltres que avui llegim o escoltem l’evangeli. També a cadascun de nosaltres ens diu: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”.

“Aquest és el meu Fill, el meu elegit”, és a dir: “aquest és el qui sempre fa la meva voluntat, el qui estima i perdona incansablement, el qui encoratja i anima, el qui està sempre al teu costat...”
“Escolteu-lo”: “escolta’l perquè et portarà pel camí de la pau, de la donació i del servei, de la vida, de la joia... Escolta’l i deixa’t guiar per ell”.

Seguim caminant cap a la Pasqua sabent que Jesús ens va al davant i que ens precedeix en el nostre camí.

L'ESPERIT EL CONDUÏA PEL DESERT

En el primer diumenge de Quaresma, l’evangeli ens mostra Jesús al desert. El desert és lloc de silenci, de soledat... per trobar-se amb un mateix i amb Déu. Jesús es dirigeix al desert conduït per l’Esperit. Jesús s’endinsa en el desert, a “l’escola de Déu”, una llarga temporada (nombre quaranta, nombre simbòlic). Jesús va al desert, lloc de silenci i de solitud, per obrir-se més a Déu, deixar-se fer i preparar-se per a la seva missió.
L’evangelista ens diu que Jesús va ser temptat. Com tota persona, Jesús “experimenta” la possibilitat de fer o deixar de fer la voluntat de Déu, d’escoltar la Paraula i viure-la o de prescindir-ne, de seguir buscant Déu o d’instal•lar-se... Però Jesús supera totes les temptacions i proves perquè és recolza fidelment en dues grans realitats: l’Esperit i la Paraula, d’ells obté la llum i la força per seguir el seu camí cap al Pare.
A més d’aquest desert material, geogràfic, Jesús travessarà altres deserts al llarg de la seva vida. Són deserts d’altres tipus: de la incomprensió i de la solitud, el de la persecució i del dolor... Però de tots ells en surt victoriós perquè Jesús és l’home de l’Esperit i de la Paraula.
Jesús pot fer front a les proves que li posa el temptador perquè vol fer, per damunt de tot, allò que agrada al Pare. Res no pot desviar-lo del seu camí ni de la seva missió de donar a conèixer Déu als germans i germanes del seu temps. Jesús no es deixa desencaminar, contesta el temptador amb fermesa i decisió, sempre amb paraules de l’Escriptura.

També nosaltres travessem per molts “deserts” al llarg de la nostra vida, ens cansem i tenim ganes de no seguir caminant. Jesús ha de ser el nostre model quan ens trobem en moments difícils, quan ens sentim pressionats per tot arreu i se’ns fa costerut de seguir endavant. Jesús ens ha precedit, seguim les seves petjades fins a arribar al triomf definitiu de la Pasqua.

QUARESMA: CAMÍ CAP A LA PASQUA

Estem a punt de començar un any més el temps de Quaresma. Quaranta dies en què se’ns invita a caminar amb joia i amb alegria cap a la propera Pasqua. Quaranta dies en què som convidats a apropar-nos més a Déu escoltant més intensament la seva Paraula, rebent-lo amb il•lusió renovada en els sagraments, per arribar al final d’aquest trajecte a celebrar novament amb goig exultant la Resurrecció del Senyor.
L’Església ens proposa el temps quaresmal perquè revisem a fons el nostre compromís amb Jesucrist i el renovem a la Vetlla Pasqual. És un temps també per revisar la nostra relació amb els altres: el nostre servei, el nostre tracte, la nostra acollida...
Comencem la quaresma amb el dimecres de cendra; aquest dia obre la porta a aquest temps de revisió serena i de reflexió. El dimecres de cendra es pot comparar a una fletxa; tota fletxa apunta a la diana, a un objectiu. El dimecres de cendra, com una fletxa, apunta a la Pasqua. Cal que iniciem el recorregut quaresmal tenint present la nostra fita: la Pasqua, i més concretament, el renovar i refermar, amb confiança i alegria el nostre compromís com a cristians.

Us convidem a recórrer amb nosaltres aquest temps a través de la lectura i la reflexió de l’evangeli de cada diumenge. Una trajectòria que ens portarà a la gran festa del triomf de Jesucrist, que és també el nostre triomf.