"EL SEU PARE EL VEIÉ I ES COMMOGUÉ"

En el quart diumenge de Quaresma ens trobem en l’evangeli amb l’entranyable paràbola del fill pròdig. Us convidem a escoltar-la i a llegir-la com si fos la primera vegada que ho fem, tot deixant-nos impressionar per cada aspecte d’aquesta profunda paràbola i intentant situar-nos dins de cadascun dels personatges.
El missatge que Jesús vol donar als seus contemporanis i avui a nosaltres és ben clar: el Pare és un pare que estima entranyablement els seus fills per més que s’hagin apartat d’ell o s’hagin distanciat. Davant de l’actitud del fill petit, la reacció del pare és corprenedora i impressionant: espera constantment l’arribada del seu fill, no pregunta res, no vol explicacions, no qüestiona, no jutja... ben al contrari, rep amb una alegria immensa el fill allunyat i degradat que retorna, celebra una festa en honor d’ell, li retorna la dignitat de fill perduda... tot queda esborrat i perdonat. És molt més gran l’alegria d’haver recobrat el fill que no pas el que hagi pogut fer.
Com a contrapunt, el germà gran no ho entén: ¿per què el pare està actuant així? ¿no es mereixeria el seu germà petit un bon càstig i una bona condemna pel que ha fet? El germà gran no ha entès mai el que li diu el seu pare: “tot el que jo tinc és teu”; ha viscut sempre al seu costat i no ha sabut valorar ni apreciar prou l’amorosa presència del seu pare.
Així és Déu, com el pare de la paràbola. Un Déu sorprenent i meravellós que sempre ens espera, que no jutja, que acull, que perdona, que estima incansablement i que ens convida a fer festa per cadascun dels nostres germans retrobats.
Amb la mirada posada en l’amor i en la tendresa del Pare que Jesús ens descobreix i ens revela, anem fent camí cap a la Pasqua.