FILLS I FILLES DE DÉU

Després d’haver deixat ben enrere el temps d’Advent i de Nadal, al llarg del quals hem anat caminant seguint l’evangeli de cada diumenge, comencem una sèrie de noves entrades en el nostre blog. A partir d’aquesta setmana intentarem aprofundir en els Sagraments. D’una manera senzilla ens aproparem

a cadascun d’aquests signes, que actualitzen i fan visible l’acció de Déu en nosaltres i ens enforteixen en la nostra fe.

Comencem amb el sagrament del Baptisme, que és el que ens introdueix a la vida de la fe i del seguiment de Jesucrist. De fet, la majoria dels creients no recordem quan vam ser batejats, no n’érem conscients. Ho hem anat descobrint després, de mica en mica; anar-hi aprofundint és un treball de tota la vida. Viure el compromís del baptisme és la gran vocació a la qual estem cridats tots els batejats.

En primer lloc, el baptisme ens fa fills i filles de Déu. El nostre model és la persona de Jesús, i ens pot ajudar el fet de preguntar-nos com vivia Ell la seva relació amb el Pare. Jesús passava hores d’intimitat amb el Pare, es relacionava amb ell amb senzillesa i amb proximitat, i ens ensenya a nosaltres a relacionar-nos amb ell. El Pare era el centre del missatge de Jesús.

També nosaltres, fets fills de Déu per baptisme, hem d’endinsar-nos en l’amor i la tendresa del Pare i arribar a la convicció ferma que ens estima infinitament. Com Jesús, hem de tenir la ferma certesa que ens trobem en les mans del Pare, que sempre ens està oferint el seu amor, la seva comprensió, la seva tendresa, el seu perdó, la seva seguretat... i, com a conseqüència, tractar els altres com a germans i germanes nostres. Aquest és el primer compromís com a batejats, que podem viure fixant els nostres ulls en Jesús.

 

RESUM D'UN NADAL

Durant el temps de Nadal que acabem de deixar enrere, hem tingut oberta, al nostre monestir, una petita exposició de pessebres. Una colla de diorames, fets amb art i paciència any rere any pel Sr. Josep Pujal, pare d’una de les germanes de la comunitat, han estat col·locats en una sala al costat de la nostra església, disponible per a tothom qui els volgués visitar.

El muntatge de l’exposició ha estat possible gràcies al Sr. Antoni Duran, a la seva filla Carme i al Sr. Josep Gomis, als quals els agraïm sincerament que ens hagin aportat les seves idees i la seva tècnica en la col·locació dels diorames.

També agraïm a totes les persones que, un dia o un altre, heu passat pel monestir a veure l’exposició. Hem pogut compartir una estona agradable amb cadascun de vosaltres.

Esperem poder anar ampliant aquesta col·lecció de pessebres i seguir oferint la possibilitat de visitar-los en aquestes entranyables festes nadalenques. Adjuntem un petit vídeo dels pessebres exposats i del moment de la seva inauguració, en la nit de Nadal.

EL FILL ESTIMAT

Arribem al final del temps de Nadal, aquest temps breu però ric en intensitat i en profunditat, que ens ha ajudat a viure una mica més aquest gran Misteri del Déu que s’ha fet com un de nosaltres.

Dues festes van marcant el final del Nadal. Dilluns vam celebrar la solemnitat de l’Epifania, la manifestació de Jesús a tots els homes i dones de la terra, simbolitzats en la figura dels mags. Diumenge vinent celebrarem el Baptisme del Senyor, on contemplarem un Jesús ja adult a punt de començar la seva missió d’anunciar a tothom que Déu és un Pare entranyable i amorós.

L’evangeli d’aquest diumenge és una invitació a endinsar-nos en la persona de Jesucrist i a qüestionar-nos quin és el seu lloc en la nostra vida. El Jesús que aquests últims dies hem contemplat com un infant feble i limitat, com qualsevol de nosaltres, és el Jesús que ens anirà guiant pels camins de l’evangeli, de l’amor, de la pau, del perdó, de la tendresa... i ens anirà submergint en l’Amor del Pare. El text de l’evangeli acaba amb aquestes paraules: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Que sapiguem reconèixer en Jesús el Fill estimat del Pare i ens sapiguem reconèixer també nosaltres mateixos fills estimats d’aquest Déu que és tot amor.   

NADAL: LA LLUM EN LES TENEBRES

Després de recórrer les quatre setmanes d’Advent, hem arribat al Nadal. Des de la gran solemnitat del Nadal fins a la festa del Baptisme del Senyor, la litúrgia ens oferirà textos que ens faran assaborir aquest gran Misteri de la nostra fe.

Déu s’ha fet tan i tan proper a nosaltres que s’ha fet com un de nosaltres; ha compartit la nostra mateixa existència, fins i tot les nostres febleses i limitacions.

Celebrar Nadal és celebrar la proximitat de Déu, la seva familiaritat, el seu amor desbordant i la seva fidelitat sense límits. Celebrar Nadal és celebrar que la llum ha foragitat la tenebra, la foscor i el dubte i que la veritable Llum, Jesucrist mateix, ha il·luminat el nostre món, la nostra història i el més profund de cada persona.

Que al llarg d’aquests dies de Nadal experimentem de veritat que Déu és íntimament proper a cada persona i a cada esdeveniment. Que les celebracions d’aquests dies ens ajudin a obrir-nos a la veritable llum, Jesucrist, i la sapiguem transmetre als altres. 

Joiós Nadal a tots els qui us apropeu a aquestes pàgines!!!

MARIA I JOSEP

Hem arribat a l’últim diumenge d’Advent, a les portes del Nadal. Aquesta darrera setmana tota la litúrgia ens comença a endinsar en el Misteri que d’aquí a molts pocs dies celebrarem. En aquest quart diumenge, l’evangeli ens presenta les figures de Maria i de Josep. Fa dues setmanes vam contemplar la disponibilitat de Maria, la seva obertura i entrega. Avui s’hi afegeix la persona de Josep.

Josep es troba immers en la incertesa i la foscor, i serà escoltant la veu de Déu i deixant-se guiar per Ell que trobarà el sentit de la seva missió i respondrà amb generositat i fidelitat al que Déu li demana.

Moltes vegades també nosaltres caminem desorientats, envoltats per nombrosos dubtes i sense veure res. Però, tal com ens assegura l’evangeli d’aquest diumenge, “Déu és amb nosaltres”  i de diverses formes es vol fer notar en la nostra vida per ajudar-nos a caminar vers l’esperança i la pau.

Acabem de recórrer aquests pocs dies que ens falten del temps d’Advent per arribar a la gran solemnitat del Nadal amb la mirada posada en Jesús que sempre és al nostre costat.

RECONÈIXER JESÚS

Arribem al tercer diumenge d’Advent i, un cop més, el text de l’evangeli que escoltarem i reflexionarem ens vol apropar a la persona de Jesucrist per tal d’anar conformant la nostra vida a la seva.

Aquest diumenge, Joan Baptista, un personatge molt representatiu del temps d’Advent, envia els seus deixebles a Jesús per tenir la certesa i la seguretat que Ell és de veritat el Messies esperat i desitjat. Jesús sempre ens vol fer reflexionar, i la seva resposta és una invitació a reconèixer la seva persona per mitjà de la seva forma d’actuar: “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir”. Allà on hi ha Jesús hi ha llum, hi ha harmonia, hi ha alegria i joia i, en definitiva, hi ha vida en plenitud.

De vegades a nosaltres també ens costa trobar i reconèixer Jesús i ho podem fer en la senzillesa de la vida de cada dia, en l’escolta de la seva Paraula, en la persona dels altres i en els seus gestos d’amor i de bona voluntat. També nosaltres podem ser per a ells llum i referent perquè puguin trobar i reconèixer Jesús, amb el testimoni de la nostra vida com a creients. Així tothom podrà sentir “l’anunci de la bona nova”.

Continuem vivint aquest temps d’Advent amb Jesús, que ve cada dia a nosaltres, i amb Maria, tot tenint presents les seves actituds d’entrega i de generositat.

EL SÍ DE MARIA

En aquest segon diumenge d’Advent, que coincideix amb la solemnitat de la Immaculada, se’ns convida a posar els nostres ulls en la gran figura de Maria. El text de l’evangeli que es proclamarà és el relat de l’Anunciació. Intentem escoltar-lo i reflexionar-lo amb novetat, tot deixant-nos sorprendre per la profunditat d’aquest text malgrat la senzillesa de la narració.

Maria, com cap noia d'Israel, esperava la vinguda del Messies, i amb el seu sí el va concebre en el seu cor i en el seu si matern. Era una noia enamorada de Déu, oberta a Ell i disposada a tot el que el Senyor li pogués indicar. Maria va donar un sí radical al pla que Déu tenia sobre ella, i el va mantenir al llarg de tota la seva vida, des d’aquest moment de l'Anunciació fins al Calvari.

Maria no va pronunciar només un sí en un moment concret de la seva vida, sinó que el va viure d’una manera ininterrompuda, obrint-se en cada moment a la Paraula de Déu. Ella ens pot ensenyar a viure amb fidelitat, a respondre amb generositat i obertura al projecte que Déu té sobre cadascun de nosaltres.

Que aquest segon diumenge d’Advent ens ajudi a apropar-nos més a la persona de Maria i a fer nostres les seves actituds d’entrega i de docilitat.

Seguim caminant cap al Nadal amb la mirada posada en la Mare de Jesús.