Arribem al
final del temps de Nadal, aquest temps breu però ric en intensitat i en
profunditat, que ens ha ajudat a viure una mica més aquest gran Misteri del Déu
que s’ha fet com un de nosaltres.
Dues festes
van marcant el final del Nadal. Dilluns vam celebrar la solemnitat de
l’Epifania, la manifestació de Jesús a tots els homes i dones de la terra,
simbolitzats en la figura dels mags. Diumenge vinent celebrarem el Baptisme del
Senyor, on contemplarem un Jesús ja adult a punt de començar la seva missió
d’anunciar a tothom que Déu és un Pare entranyable i amorós.
L’evangeli
d’aquest diumenge és una invitació a endinsar-nos en la persona de Jesucrist i
a qüestionar-nos quin és el seu lloc en la nostra vida. El Jesús que aquests
últims dies hem contemplat com un infant feble i limitat, com qualsevol de
nosaltres, és el Jesús que ens anirà guiant pels camins de l’evangeli, de
l’amor, de la pau, del perdó, de la tendresa... i ens anirà submergint en
l’Amor del Pare. El text de l’evangeli acaba amb aquestes paraules: “Aquest
és el meu Fill, el meu estimat”. Que sapiguem reconèixer en Jesús el Fill estimat
del Pare i ens sapiguem reconèixer també nosaltres mateixos fills estimats
d’aquest Déu que és tot amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada