UNA INVITACIÓ A LA PREGÀRIA

Amb Clara podem aprendre a fer pregària, podem aproximar-nos a Déu tal com ella ho feia. Clara és una dona de pregària, d’una pregària profunda i viva. No ens va deixar un mètode estructurat de pregària però, per mitjà de les cartes que va adreçar a la seva amiga Agnès, podem intuir com va ser la seva experiència i ens adonem que Clara va mantenir una relació molt íntima i profunda amb Déu. Fruit de la seva experiència, Clara escriu: “Observa, considera i contempla amb desig d’imitació el teu Espòs”.

"Observa": Clara invita a Agnès a mirar, a posar l’atenció, a observar amb deteniment Jesucrist per mitjà d’un text de l’evangeli. No es tracta de fer una simple ullada, sinó d’aturar-nos i observar amb tota l’atenció Jesucrist, les seves paraules, les seves actituds, la seva forma de fer...

"Considera": Clara no vol que siguem simples “espectadors” de l’evangeli sinó que ens hi impliquem; per això insta a la seva amiga a considerar, és a dir, a reflexionar, a prendre consciència que aquelles paraules i gestos de Jesús també van adreçades a ella. Vol, a més, que contrasti les actituds que veu en Jesucrist amb les seves.

"Contempla": Clara parla des de la seva experiència i, quan convida a contemplar Jesucrist, després de “mirar-lo i considerar-lo”, està dient a la seva amiga i a nosaltres: obriu-vos a Ell, deixeu-vos estimar, acollir, renovar per Ell, elegiu-lo, viviu la vostra vida amb Ell...

Si rellegim les paraules de Clara ens adonem que fa servir aquests tres verbs –observar, considerar i contemplar- amb una finalitat: “amb desig d’imitació”, amb el desig de seguir-lo, diríem avui. Per a Clara no és possible que una persona que hagi descobert com és estimada i valorada per Jesucrist pugui continuar vivint sense centrar la seva vida en Ell, sense estimar-lo i seguir-lo. Fem-nos nostra la invitació de Clara i endinsem-nos també nosaltres en la pregària i, com ella, trobarem el tresor que dóna sentit i joia a la nostra vida i existència.

MIRAR-SE AL MIRALL

El que avui us volem explicar en aquesta entrada no és una sessió d’estètica ni de bellesa sinó el comentari d’una bonica frase que fa servir santa Clara en una de les seves cartes. És la següent: “Mira’t cada dia en aquest mirall”. Clara fa servir la imatge del mirall, una eina coneguda per tothom i que utilitzem cada dia, per parlar a la seva amiga Agnès sobre la persona de Jesucrist. Santa Clara ens diu que Jesús és com un mirall on hi hem de veure reflectides les seves actituds i sentiments: la seva vida de pobresa, la seva humilitat, el seu servei, el seu amor radical, la seva entrega generosa... Ens hi hem de mirar diàriament perquè, com a seguidors seus, puguem assemblar-nos-hi cada vegada més de forma que, quan la gent ens vegi, pugui veure en nosaltres un reflex, ni que sigui petit, de Jesucrist.

Fer nostres les actituds i sentiments de Jesús no és fàcil però tampoc no és impossible. Hem de llegir, escoltar i reflexionar la seva Paraula, això ens ajudarà a tenir en compte diferents aspectes de la seva vida i de la seva persona, farà que siguem testimonis seus en el lloc on cadascun ens trobem i el podrem donar a conèixer als altres amb la nostra pròpia vida.

Fem nostra la invitació de Clara de “mirar-nos al mirall” de Jesucrist i el que reflectirem als altres serà pau, joia, felicitat, serenor...

EL CAMÍ DE LES BENAURANCES

Després del parèntesi d’aquests últims dies d’agost i a punt de tornar a començar el curs amb totes les activitats que comporta, tornem a emprendre, en el nostre bloc, la sèrie de comentaris de textos breus dels escrits de santa Clara. Avui us proposem aquesta bonica frase que Clara dirigeix a la seva amiga Agnès en una de les seves cartes: “Vés segura, joiosa i alegre pel camí de les benaurances”. Amb aquestes paraules Clara assenyala a la seva amiga Agnès el camí que ha de recórrer si vol seguir Jesucrist: el de les benaurances.

Clara ha viscut totes les benaurances però ha abraçat d’una manera especial la primera, la dels pobres d’esperit. Ella ha contemplat un cop i un altre el Pobre per excel·lència: Jesucrist. Enamorada d’Ell, ha volgut fer-se com Ell: pobre de béns i pobre d’esperit, abandonant la seva vida al Pare, amb una confiança plena. Com Jesucrist, Clara posa la seva seguretat només en Déu i experimenta com el Pare vetlla sol·lícit i té cura d’ella. Això esdevé una font inesgotable de joia.

Les benaurances són camí de felicitat i plenitud, per això Clara insta a Agnès a seguir aquesta senda. Li diu: “Vés segura, joiosa i alegre”. “Segura”, amb fermesa, amb convicció, amb seguretat plena perquè és el camí mostrat pel Mestre. “Joiosa i alegre”, perquè la promesa de les benaurances és experimentar i gaudir de l’amor Jesucrist, de la seva proximitat, de tot el que Ell ens ofereix. La ruta de les benaurances obre les portes de la plenitud, de la joia, de tota la felicitat a què una persona pot aspirar; per aquest motiu Clara anima: “Vés segura, joiosa, alegre”.

Tota persona desitja i anhela la felicitat perdurable, la plenitud i la pau més pregona. Jesucrist ens va ensenyar com aconseguir aquest tresor, i ens va deixar el magnífic programa de les benaurances. Santa Clara, sant Francesc i moltes persones que ens han precedit se’l van fer seu. Ara ens toca a nosaltres endinsar-nos en aquesta ruta on Jesús ens espera. Som-hi!

DOS REPORTATGES

Per problemes informàtics, no vam poder posar a temps totes les fotografies de la festa de santa Clara ni de la trobada amb els joves de les JMJ. En aquesta entrada us oferim aquests dos petits reportatges per tal que us feu una idea més completa d’aquests dos esdeveniments.

AMB ELS JOVES DE LES JMJ

El mateix dia de santa Clara a la tarda arribaven a Reus més de 1.000 joves de diferents països que participaran els propers dies a les Jornades Mundials de la Joventut a Madrid. L’endemà al matí, el dia 12, un grup de 100 joves equatorians va visitar el nostre monestir. Els nois i noies, acompanyats per un sacerdot jesuïta, pels seus monitors i catequistes, van entrar a la nostra església on ens vam fer presents un grup de germanes de la comunitat per tal d’explicar-los els trets de la nostra vida i respondre a les preguntes que ells ens volguessin fer. El clima que es respirava entre els joves va ser de serietat, de respecte i d’alegre entusiasme. Els seus cants i aplaudiments van donar a aquesta estona de diàleg un caire de joia encomanadissa. Més gran encara va ser la seva alegria en saber que en la nostra comunitat hi ha la germana Mercè, originària de Quito, Equador. Nosaltres els vam explicar la nostra vida, ells ens van formular diverses preguntes per aclarir els aspectes que trobaven curiosos o que costaven d’entendre. Tots plegats, germanes i joves, vam fruir d’una estona d’alegre compartir i d’enriquiment mutu. Vam acabar cantant el Parenostre amb català i ells ens van oferir una cançó típica de la seva terra. Una pregària va cloure aquesta estona. Tant de bo que les Jornades siguin un estímul i una ajuda perquè tots aquests joves descobreixin més a Jesucrist i sàpiguen anunciar-lo en el lloc on es troben. Des d’aquí els acompanyem amb el nostre record i amb la nostra pregària.

UN ANY MÉS, SANTA CLARA

Com cada any hem celebrat amb goig la solemnitat de santa Clara, aquesta vegada dins del marc dels 800 anys de la nostra fundació com a clarisses. Enguany ens ha acompanyat fra Xavier Calpe, franciscà, que ha presidit tant la celebració de les Vespres com l’Eucaristia del dia 11. També, com cada any, la nostra església estava plena de gom a gom, nombrosos familiars, amics, coneguts van voler ser presents en la nostra festa així com els sacerdots que van concelebrar. La celebració va transcórrer enmig d’un ambient fratern, participatiu i joiós. Fra Xavier va destacar de la persona de Clara la seva plena dedicació i entrega a Jesucrist amb un amor preferencial i de predilecció, que la va empènyer a seguir-lo amb radicalitat pel camí de la pobresa i de la fraternitat. Després de l’Eucaristia vam trobar-nos tots a la plaça del monestir per compartir amb tots els assistents un refresc i una estona de diàleg i d’alegre germanor. Que la celebració de la solemnitat de santa Clara ens ajudi, una vegada més, a aprofundir en la nostra vida i a actualitzar el nostre carisma en el món d’avui. Gràcies a tots els qui ens vau acompanyar!

ESTIMAR A L'ESTIL DE JESÚS

Iniciem aquest mes d’agost amb un altre fragment dels escrits de Clara, en concret, del seu Testament. Ella, seguidora incondicional de Jesucrist, es fa seu el manament nou i exhorta les seves germanes amb aquestes paraules: “Estimant-vos mútuament en la caritat de Crist, manifesteu exteriorment amb les vostre obres l’amor que sojorna en el vostre interior”.

“Estimant-vos en la caritat de Crist”: Clara vol que les germanes s’estimin amb un amor molt concret i compromès: el de Crist. No es cansa de contemplar Aquell que sempre acull, perdona, comprèn, encoratja... Aquell que estima amb un amor incondicional, malgrat les debilitats i caigudes. Jesucrist és per a Clara el model i el referent de l’amor fratern. Ho és per a ella i vol que ho sigui per a les seves germanes. Clara s’adona que l’amor de Crist és visible, patent, manifest. L’amor autèntic té aquest vessant d’exteriorització, de manifestació. Per això demana a les seves germanes que es manifestin “exteriorment" l’amor interior que es tenen. I que el llenguatge, el vehicle de l’estimació que es professen siguin “les obres”. La invitació de Clara, que no és més que un ressò de la de Jesucrist, és també actual i adreçada a nosaltres: ¿Com estimo els altres, la meva família, els amics, companys de treball? ¿Estimo a l’estil de Jesucrist? Més encara, en el meu actuar quotidià, ¿es fa visible l’amor que sojorna en el meu interior envers els altres? De la resposta a aquests interrogants depèn el meu seguiment de Jesucrist. Però no ens desanimem perquè Ell sempre està disposat a acompanyar-nos en aquest camí.