dijous, 17 de març del 2011

DALT UNA MUNTANYA ALTA


En aquest segon diumenge de Quaresma l’Església ens presenta el text de la Transfiguració.
Jesús havia anunciat als seus deixebles que caminava cap a Jerusalem, cap a la Passió i Creu, i aquests s’havien esglaiat. En aquest marc Jesús pren Pere, Jaume i Joan i se’ls emporta “dalt una muntanya alta”. Jesús s’enduu els tres deixebles en un lloc solitari, silenciós perquè només en un clima de pregària i oració el podran captar transfigurat. L’oració personal és el camí per conèixer vivencialment Jesús.
Les paraules del Pare no anaven adreçades només a Pere, Jaume i Joan, sinó també a tots nosaltres que avui llegim o escoltem l’evangeli. També a cadascun de nosaltres ens diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo”.
“Aquest és el meu Fill, el meu estimat”
: aquest és el qui sempre fa la meva voluntat, el qui estima i perdona incansablement, el qui encoratja i anima...
“Escolteu-lo”: escolta’l perquè et portarà pel camí de la pau, de la donació i del servei, de la vida, de la joia... Escolta’l i deixa’t guiar per ell.
Amb aquest ànim, anem avançant amb joia pel camí de la Quaresma.

divendres, 11 de març del 2011

EL DESERT: TROBADA AMB DÉU


Comencem el nostre recorregut pels textos de l’evangeli de cada diumenge d’aquest temps de Quaresma. Us convidem a seguir-los amb nosaltres i a intentar-los viure per tal d’arribar, al final d’aquest trajecte, a celebrar novament amb goig exultant la Resurrecció del Senyor.
En aquest primer diumenge de Quaresma, l’evangeli ens mostra Jesús al desert. El desert és lloc de silenci, de soledat... per trobar-se amb un mateix i amb Déu. Jesús es dirigeix al desert conduït per l’Esperit. El desert és lloc de recerca i de trobada amb Déu; és lloc de silenci, de pregària i de solitud; és també lloc de prova, de dificultats en el camí i on podem palpar que la nostra única seguretat és Déu.
Jesús, guiat per l’Esperit, s’endinsa en el desert per obrir-se més a Déu, per deixar-se fer i preparar-se per a la seva missió. Jesús pot fer front a les proves que li posa el temptador perquè vol fer, per damunt de tot, allò que agrada al Pare. Res no pot desviar-lo del seu camí ni de la seva missió de donar a conèixer Déu als germans i germanes del seu temps. Jesús no es deixa desencaminar, contesta el temptador amb fermesa i decisió, sempre amb paraules de l’Escriptura.
Ell ha de ser el nostre model quan ens trobem en moments difícils, quan ens sentim pressionats per tot arreu i se’ns fa costerut de seguir endavant. Com Jesús, acudim a la Paraula que hem llegit i reflexionat per fer front a les dificultats i als entrebancs de cada dia. Que els “deserts” que travessem al llarg de la nostra vida puguin ser un moment de trobada privilegiada amb Déu i amb els germans.

dilluns, 7 de març del 2011

LA MARXA QUARESMAL


Estem a punt d’iniciar el temps de Quaresma. La Quaresma la podríem comparar a una llarga marxa a peu cap a un cim alt i esplèndid, marxa que emprenem amb alegria i decisió. Durant el camí veurem diferents paisatges, travessarem rierols, agafarem viaranys, pujarem per llocs escarpats... fins arribar al cim, des d’on es divisa un bell i impressionant horitzó.
D’una manera semblant l’Església, en aquest temps quaresmal, ens anirà presentant cada diumenge diversos trets de la persona i vida de Jesús perquè els anem acollint i assimilant en la nostra vida, fins arribar al cim, que és la Vetlla Pasqual. En la nit de la Vetlla, així com els excursionistes posen el peus al cimal amb fermesa i joia, també nosaltres posarem els peus al cimal tot reafirmant amb alegria el nostre compromís amb Jesucrist mitjançant la renovació de les promeses del Baptisme.
Pel Baptisme vam ser incorporats, empeltats a Jesús i des d’aquell moment vam esdevenir fills i filles del Pare, sacerdots, profetes i reis. La marxa quaresmal ens porta a revisar com vivim aquests aspectes: si com a fill/filla del Pare visc obert a ell i al seu amor, si m’adreço a ell amb senzillesa i confiança; si tinc una mirada universal i prego, estimo, serveixo... en nom de tots els meus germans (sacerdot); si sóc autèntic, transparent, si faig present l’evangeli amb les meves paraules i vida (profeta); si poso les meves riqueses (temps, qualitats) al servei dels germans (rei).
Si emprenem la marxa quaresmal, aquesta marxa de pregària i de reflexió serena a la llum de la Paraula, és perquè desitgem sincerament, malgrat les nostres febleses i cansaments, reafirmar el nostre compromís amb Jesucrist. A ell no el trobarem només al cim, esperant-nos, sinó que ens acompanyarà tota la ruta ajudant-nos, encoratjant-nos, guiant-nos, com el millor company de camí.
Des d’aquí us convidem a emprendre la marxa quaresmal tots junts aquest dimecres de cendra.

dilluns, 21 de febrer del 2011

MARIA, MODEL DE PREGÀRIA

Hem anat veient diversos aspectes i actituds a l'hora de posar-nos una estona a la presencia de Déu i de voler-li dedicar el nostre temps. Hi ha una persona que tot el que hem anat reflexionant ho ha viscut en plenitud i amb tota radicalitat: és Maria, la mare de Jesús. Intentarem apropar-nos una mica a la persona de Maria, veurem com ella és el nostre model i guia en la nostra vida de pregària.
Maria era una noia immersa en el seu poble d'Israel, escoltava la Paraula de Déu a la sinagoga com els altres, però ella feia molt més que això: meditava, reflexionava, rumiava profundament la Paraula dintre d'ella. Era una noia tremendament contemplativa, i això la va portar a un autèntic creixement en la fe, la va preparar per respondre al projecte que Déu tenia sobre ella.
Era una noia enamorada de Déu, oberta a Ell i disposada a tot el que el Senyor li pogués indicar. Maria va viure sempre centrada en Déu, atenta a la seva voluntat, confiant en Ell d'una manera plena i introntollable. Maria sempre va escoltar, seguir i acollir Jesús i la seva Paraula, s'hi va adherir del tot, vivint-la fins a les últimes conseqüències. Va ser una seguidora fidel de Jesús, va ser la seva primera deixebla. Amb la seva vida va anunciar els grans valors de l'Evangeli. Maria va seguir Jesús amb radicalitat i fins al final, fins al peu de la creu. Va saber escoltar Jesús i va retenir dintre d'ella el que va captar, i després ho va comunicar amb la seva forma de viure.
D'ella podem aprendre la seva forma d'escoltar la Paraula, la seva manera d'estimar, va viure sempre impulsada per l'amor. Es deixà estimar per Déu i va estimar Déu i els altres amb tot el seu ésser. Maria és el model perfecte del nostre caminar vers Déu.
Cal que ens fem nostres les actituds i sentiments de Maria, i que amb ella i com ella corresponguem a l'amor de Déu dedicant-li una estona del nostre temps de cada dia en la pregària.

dimecres, 9 de febrer del 2011

DISPONIBILITAT I FIDELITAT


En l’última entrada vam tractar dues de les actituds que ens poden ajudar i que són fonamentals a l’hora de la pregària. Avui en desenvoluparem dues més que ens són necessàries en el moment de posar-nos una estona davant de Déu: la disponibilitat i la fidelitat.

- Disponibilitat: si ens sabem molt estimats per una persona farem tot allò que li agrada i que la fa feliç, no per obligació o imposició, sinó perquè volem correspondre a l'amor que ens té i volem manifestar-li amb fets concrets que també l'estimem.
Si he descobert una mica l'Amor que Déu em té a mi personalment, estaré tan joiós i agraït que de mi naixerà, espontàniament, un amor cap a Ell que es traduirà en una acceptació amatent i joiosa dels seus camins. En mi hi haurà una disponibilitat plena a allò que vulgui demanar-me. Aquesta és una altra de les actituds que hem de tenir en el moment d’escoltar Déu a través de la seva Paraula, una obertura a allò que em vulgui demanar.

- Fidelitat: avui dia la fidelitat esta en descrèdit i no te prestigi, però la fidelitat és el que revela si l'amor és veritable i autèntic. Si això passa en les relacions humanes, igualment és dóna en el nostre tracte amb Déu. Si estimem o volem estimar Déu amb un amor creixent, serem fidels, encara que ens costi, a la nostra trobada amb Ell. No hi serem només materialment presents, sinó que ens esforçarem per dedicar-li el temps que ens hem proposat amb tot el nostre afecte. La fidelitat és qüestió d'amor. Si ens costa, demanem-li sincerament que ens faci fidels. En el camí de pregària que hem iniciat o volem iniciar, no ens fem enrere, siguem constants encara que ens sembli que perdem el temps perquè la fidelitat perdurable donarà el seu fruit.

dijous, 27 de gener del 2011

ACTITUDS PER A LA PREGÀRIA


Després d’aquest parèntesi del temps d’Advent i de Nadal, tornem a agafar el fil del tema de la pregària. Ja n’havíem vist uns quants aspectes. Avui ens fixarem en una sèrie d’actituds que hauríem d'anar incorporant a la nostra pregària personal. No són idees abstractes sinó actituds personals en el nostre tracte amb el Senyor. Avui en veurem dues que ens podem ajudar a l’hora de posar-nos a la presència de Déu per tenir una estona de tracte amb Ell.

- Senzillesa i transparència: he de presentar-me davant de Déu tal com sóc, amb el meu desig de créixer i de ser millor, i també amb les meves debilitats i les meves febleses. Ell em coneix millor que jo mateix i m'acull, m'estima, m'encoratja a seguir endavant i m'ofereix la seva ajuda. Si em poso a la seva presència amb tota sinceritat i transparència, per més feble que sigui, Ell em farà notar la seva Pau i el seu Amor.

- Confiança: en la pregària em trobo amb Déu que m'estima com ningú, que em comprèn, em perdona, m’anima, m'ofereix la seva joia i la seva pau, vol ser el gran Company de camí... Per tant, puc anar a Ell confiadament, puc abandonar-me amb tota seguretat i confiança a les seves mans perquè Ell és Amor i només vol el meu bé i el meu creixement.

Amb aquesta certesa i amb aquesta seguretat puc posar-me sota la mirada de Déu, puc estar a la seva presència escoltant i reflexionant la seva Paraula sabent que sóc acollit i comprès tal com sóc amb tot el que en aquell moment concret estic vivint. Intentem anar fent nostres aquestes actituds si volem fruir de la presència de Déu en la nostra vida.

dimecres, 5 de gener del 2011

"AQUEST ÉS EL MEU FILL, EL MEU ESTIMAT"

Amb el diumenge del Baptisme del Senyor acabem aquest bonic temps de Nadal, dues setmanes al llarg de les quals hem pogut contemplar, amb diferents matisos, el Misteri de Jesús fet home, la grandesa de la proximitat de Déu envers nosaltres fins a fer-se un de nosaltres. Avui, l’evangeli, per tancar aquests dies, ens presenta el baptisme de Jesús en el riu Jordà. Moltes persones s’apropaven a Joan Baptista per fer-se batejar; no era un baptisme com el que entenem ara nosaltres sinó un baptisme penitencial, és a dir, una manera de reconèixer les pròpies infidelitats i debilitats davant de Déu i demanar-ne perdó. El baptisme de Joan tenia aquest caire de penitència, de perdó dels pecats. Per això encara és més admirable i sorprenent que sigui Jesús, aquell que sempre va ser fidel a Déu, va fer la seva voluntat i va seguir els seus camins, qui es presenti per ser batejat. Per això Joan exclama: “¿Com és que tu véns a mi?”. Jesús s’ha identificat tant amb la persona humana que vol abaixar-se fins a l’extrem; ell, que mai no ha comès cap infidelitat, demana, com els homes i dones del seu temps, el baptisme de Joan. Amb el baptisme comença la vida pública de Jesús, a partir d’ara començarà a recórrer els camins de Galilea anunciant el Regne de Déu, proclamant l’amor del Pare envers nosaltres.
Aquest any, amb l’ajuda de l’evangelista sant Mateu, anirem contemplant diumenge rere diumenge, els passos de Jesús. El text d’avui ens hi anima: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Estiguem oberts al seu missatge i a la seva Paraula.