Després d’aquest parèntesi del temps d’Advent i de Nadal, tornem a agafar el fil del tema de la pregària. Ja n’havíem vist uns quants aspectes. Avui ens fixarem en una sèrie d’actituds que hauríem d'anar incorporant a la nostra pregària personal. No són idees abstractes sinó actituds personals en el nostre tracte amb el Senyor. Avui en veurem dues que ens podem ajudar a l’hora de posar-nos a la presència de Déu per tenir una estona de tracte amb Ell.
- Senzillesa i transparència: he de presentar-me davant de Déu tal com sóc, amb el meu desig de créixer i de ser millor, i també amb les meves debilitats i les meves febleses. Ell em coneix millor que jo mateix i m'acull, m'estima, m'encoratja a seguir endavant i m'ofereix la seva ajuda. Si em poso a la seva presència amb tota sinceritat i transparència, per més feble que sigui, Ell em farà notar la seva Pau i el seu Amor.
- Confiança: en la pregària em trobo amb Déu que m'estima com ningú, que em comprèn, em perdona, m’anima, m'ofereix la seva joia i la seva pau, vol ser el gran Company de camí... Per tant, puc anar a Ell confiadament, puc abandonar-me amb tota seguretat i confiança a les seves mans perquè Ell és Amor i només vol el meu bé i el meu creixement.
Amb aquesta certesa i amb aquesta seguretat puc posar-me sota la mirada de Déu, puc estar a la seva presència escoltant i reflexionant la seva Paraula sabent que sóc acollit i comprès tal com sóc amb tot el que en aquell moment concret estic vivint. Intentem anar fent nostres aquestes actituds si volem fruir de la presència de Déu en la nostra vida.
- Senzillesa i transparència: he de presentar-me davant de Déu tal com sóc, amb el meu desig de créixer i de ser millor, i també amb les meves debilitats i les meves febleses. Ell em coneix millor que jo mateix i m'acull, m'estima, m'encoratja a seguir endavant i m'ofereix la seva ajuda. Si em poso a la seva presència amb tota sinceritat i transparència, per més feble que sigui, Ell em farà notar la seva Pau i el seu Amor.
- Confiança: en la pregària em trobo amb Déu que m'estima com ningú, que em comprèn, em perdona, m’anima, m'ofereix la seva joia i la seva pau, vol ser el gran Company de camí... Per tant, puc anar a Ell confiadament, puc abandonar-me amb tota seguretat i confiança a les seves mans perquè Ell és Amor i només vol el meu bé i el meu creixement.
Amb aquesta certesa i amb aquesta seguretat puc posar-me sota la mirada de Déu, puc estar a la seva presència escoltant i reflexionant la seva Paraula sabent que sóc acollit i comprès tal com sóc amb tot el que en aquell moment concret estic vivint. Intentem anar fent nostres aquestes actituds si volem fruir de la presència de Déu en la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada