Amb aquest tercer diumenge arribem a la meitat del camí quaresmal. L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta a Jesús, per mitjà d’un gest simbòlic, foragitant els canvistes del temple de Jerusalem. El temple, espai de trobada i de relació amb Déu, la casa del Pare, no és un lloc de comerç ni un mercat. Però Jesús va molt més enllà: el veritable temple, el veritable santuari és el nostre cos. Amb això ens vol dir que cadascun de nosaltres som uns temples vius de Déu, Ell és realment present dintre de cadascun de nosaltres.
Si s’ha de respectar i tenir cura del temple material, del temple com a edifici, com a lloc de pregària i de trobada amb Déu, molt més encara ens hem de valorar i estimar a nosaltres mateixos com a “temples” on Déu hi és present; i hem de mirar els altres com la imatge d’aquesta presència del Senyor en el més profund de la persona.
Com Jesús, “fem fora” de nosaltres tot allò que ens impedeix d’establir una relació d’amistat amb Déu i amb els germans. Així podrem continuar caminant joiosament cap a la propera Pasqua.
Si s’ha de respectar i tenir cura del temple material, del temple com a edifici, com a lloc de pregària i de trobada amb Déu, molt més encara ens hem de valorar i estimar a nosaltres mateixos com a “temples” on Déu hi és present; i hem de mirar els altres com la imatge d’aquesta presència del Senyor en el més profund de la persona.
Com Jesús, “fem fora” de nosaltres tot allò que ens impedeix d’establir una relació d’amistat amb Déu i amb els germans. Així podrem continuar caminant joiosament cap a la propera Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada