MARIA, MODEL DE PREGÀRIA

Hem anat veient diversos aspectes i actituds a l'hora de posar-nos una estona a la presencia de Déu i de voler-li dedicar el nostre temps. Hi ha una persona que tot el que hem anat reflexionant ho ha viscut en plenitud i amb tota radicalitat: és Maria, la mare de Jesús. Intentarem apropar-nos una mica a la persona de Maria, veurem com ella és el nostre model i guia en la nostra vida de pregària.
Maria era una noia immersa en el seu poble d'Israel, escoltava la Paraula de Déu a la sinagoga com els altres, però ella feia molt més que això: meditava, reflexionava, rumiava profundament la Paraula dintre d'ella. Era una noia tremendament contemplativa, i això la va portar a un autèntic creixement en la fe, la va preparar per respondre al projecte que Déu tenia sobre ella.
Era una noia enamorada de Déu, oberta a Ell i disposada a tot el que el Senyor li pogués indicar. Maria va viure sempre centrada en Déu, atenta a la seva voluntat, confiant en Ell d'una manera plena i introntollable. Maria sempre va escoltar, seguir i acollir Jesús i la seva Paraula, s'hi va adherir del tot, vivint-la fins a les últimes conseqüències. Va ser una seguidora fidel de Jesús, va ser la seva primera deixebla. Amb la seva vida va anunciar els grans valors de l'Evangeli. Maria va seguir Jesús amb radicalitat i fins al final, fins al peu de la creu. Va saber escoltar Jesús i va retenir dintre d'ella el que va captar, i després ho va comunicar amb la seva forma de viure.
D'ella podem aprendre la seva forma d'escoltar la Paraula, la seva manera d'estimar, va viure sempre impulsada per l'amor. Es deixà estimar per Déu i va estimar Déu i els altres amb tot el seu ésser. Maria és el model perfecte del nostre caminar vers Déu.
Cal que ens fem nostres les actituds i sentiments de Maria, i que amb ella i com ella corresponguem a l'amor de Déu dedicant-li una estona del nostre temps de cada dia en la pregària.

DISPONIBILITAT I FIDELITAT

En l’última entrada vam tractar dues de les actituds que ens poden ajudar i que són fonamentals a l’hora de la pregària. Avui en desenvoluparem dues més que ens són necessàries en el moment de posar-nos una estona davant de Déu: la disponibilitat i la fidelitat.

- Disponibilitat: si ens sabem molt estimats per una persona farem tot allò que li agrada i que la fa feliç, no per obligació o imposició, sinó perquè volem correspondre a l'amor que ens té i volem manifestar-li amb fets concrets que també l'estimem.
Si he descobert una mica l'Amor que Déu em té a mi personalment, estaré tan joiós i agraït que de mi naixerà, espontàniament, un amor cap a Ell que es traduirà en una acceptació amatent i joiosa dels seus camins. En mi hi haurà una disponibilitat plena a allò que vulgui demanar-me. Aquesta és una altra de les actituds que hem de tenir en el moment d’escoltar Déu a través de la seva Paraula, una obertura a allò que em vulgui demanar.

- Fidelitat: avui dia la fidelitat esta en descrèdit i no te prestigi, però la fidelitat és el que revela si l'amor és veritable i autèntic. Si això passa en les relacions humanes, igualment és dóna en el nostre tracte amb Déu. Si estimem o volem estimar Déu amb un amor creixent, serem fidels, encara que ens costi, a la nostra trobada amb Ell. No hi serem només materialment presents, sinó que ens esforçarem per dedicar-li el temps que ens hem proposat amb tot el nostre afecte. La fidelitat és qüestió d'amor. Si ens costa, demanem-li sincerament que ens faci fidels. En el camí de pregària que hem iniciat o volem iniciar, no ens fem enrere, siguem constants encara que ens sembli que perdem el temps perquè la fidelitat perdurable donarà el seu fruit.

ACTITUDS PER A LA PREGÀRIA

Després d’aquest parèntesi del temps d’Advent i de Nadal, tornem a agafar el fil del tema de la pregària. Ja n’havíem vist uns quants aspectes. Avui ens fixarem en una sèrie d’actituds que hauríem d'anar incorporant a la nostra pregària personal. No són idees abstractes sinó actituds personals en el nostre tracte amb el Senyor. Avui en veurem dues que ens podem ajudar a l’hora de posar-nos a la presència de Déu per tenir una estona de tracte amb Ell.

- Senzillesa i transparència: he de presentar-me davant de Déu tal com sóc, amb el meu desig de créixer i de ser millor, i també amb les meves debilitats i les meves febleses. Ell em coneix millor que jo mateix i m'acull, m'estima, m'encoratja a seguir endavant i m'ofereix la seva ajuda. Si em poso a la seva presència amb tota sinceritat i transparència, per més feble que sigui, Ell em farà notar la seva Pau i el seu Amor.

- Confiança: en la pregària em trobo amb Déu que m'estima com ningú, que em comprèn, em perdona, m’anima, m'ofereix la seva joia i la seva pau, vol ser el gran Company de camí... Per tant, puc anar a Ell confiadament, puc abandonar-me amb tota seguretat i confiança a les seves mans perquè Ell és Amor i només vol el meu bé i el meu creixement.

Amb aquesta certesa i amb aquesta seguretat puc posar-me sota la mirada de Déu, puc estar a la seva presència escoltant i reflexionant la seva Paraula sabent que sóc acollit i comprès tal com sóc amb tot el que en aquell moment concret estic vivint. Intentem anar fent nostres aquestes actituds si volem fruir de la presència de Déu en la nostra vida.

"AQUEST ÉS EL MEU FILL, EL MEU ESTIMAT"

Amb el diumenge del Baptisme del Senyor acabem aquest bonic temps de Nadal, dues setmanes al llarg de les quals hem pogut contemplar, amb diferents matisos, el Misteri de Jesús fet home, la grandesa de la proximitat de Déu envers nosaltres fins a fer-se un de nosaltres. Avui, l’evangeli, per tancar aquests dies, ens presenta el baptisme de Jesús en el riu Jordà. Moltes persones s’apropaven a Joan Baptista per fer-se batejar; no era un baptisme com el que entenem ara nosaltres sinó un baptisme penitencial, és a dir, una manera de reconèixer les pròpies infidelitats i debilitats davant de Déu i demanar-ne perdó. El baptisme de Joan tenia aquest caire de penitència, de perdó dels pecats. Per això encara és més admirable i sorprenent que sigui Jesús, aquell que sempre va ser fidel a Déu, va fer la seva voluntat i va seguir els seus camins, qui es presenti per ser batejat. Per això Joan exclama: “¿Com és que tu véns a mi?”. Jesús s’ha identificat tant amb la persona humana que vol abaixar-se fins a l’extrem; ell, que mai no ha comès cap infidelitat, demana, com els homes i dones del seu temps, el baptisme de Joan. Amb el baptisme comença la vida pública de Jesús, a partir d’ara començarà a recórrer els camins de Galilea anunciant el Regne de Déu, proclamant l’amor del Pare envers nosaltres.
Aquest any, amb l’ajuda de l’evangelista sant Mateu, anirem contemplant diumenge rere diumenge, els passos de Jesús. El text d’avui ens hi anima: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Estiguem oberts al seu missatge i a la seva Paraula.

MARIA, MARE DE DÉU

Estem en ple temps de Nadal i, en aquest començament del nou any, l’Església ens presenta la figura de Maria en tota la seva grandesa: és la Mare de Déu.
En l’Anunciació Maria va dir sí a Déu, a la Paraula, que es va encarnar en ella, i avui la contemplem presentant el seu Fill a tots els qui s’apropen a ella.
L’Evangeli ens parla dels pastors, només ells visiten a Jesús infant. Els pastors són els senzills i els humils de cor, els pobres d’esperit, els oberts i atents a Déu des de la seva petitesa. Només aquests poden creure, reconèixer la grandesa d’aquell infant i anunciar-ho amb joia.
Cal que també nosaltres ens apropem a la Paraula encarnada, a Jesús, amb simplicitat i senzillesa, com els pastors, i deixem que ens mostri la grandesa del misteri de Nadal.
L’Evangeli ens diu que “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Aquest és un dels trets més significatius de la personalitat de Maria. Era una noia reflexiva, d’una gran capacitat d’interioritat, Maria guardava i meditava en el seu interior tot allò que venia de Déu.
Que aquests dies de joia i de festa sapiguem, com Maria, entrar dins nostre per acollir, contemplar i deixar-nos estimar per la Paraula. Aquesta serà una de les millors maneres de començar el nou any.

NADAL: LA LLUM RESPLENDEIX EN LA FOSCA

Després de recórrer els quatre diumenges d’Advent, hem arribat a la celebració joiosa de Nadal. Si al llarg d’aquestes últimes setmanes hem intentat fer nostres les actituds de l’evangeli: vetllar, obrir els camins, conversió, docilitat... podrem celebrar el Nadal amb plenitud i això ens animarà a seguir el nostre camí de fe i de seguiment de Jesucrist.
Els textos de l’evangeli d’aquests dies ens són ben familiars i entranyables. Cada evangelista presenta al seu estil el naixement de Jesús i la seva vinguda al món, a fer estada entre nosaltres.
Quedem-nos amb allò que és veritablement essencial i important: Déu s’apropa a nosaltres amb tanta intensitat que es fa un de nosaltres. És tanta la seva proximitat, el seu amor, la seva tendresa que es fa igual que nosaltres tot compartint el que nosaltres mateixos vivim cada dia, la fragilitat i la debilitat de la nostra condició humana i temporal.
Intentem contemplar aquest Misteri del Nadal amb uns ulls nous, oberts i senzills. El Jesús que aquests dies contemplem com un infant és el mateix Jesús que escoltem en l’evangeli, el mateix Jesús que rebem en l’Eucaristia, el mateix que es troba en els germans, el mateix que es troba en el més íntim de la nostra persona.
Celebrem Nadal amb la joia que ens ha de donar la manifestació de Déu i la seva presència entre nosaltres.
De tot cor, desitgem un BON NADAL a tots aquells i aquelles que ens acompanyeu a través d’aquestes pàgines. Que la Llum de Nadal il•lumini sempre les nostres vides.

JESÚS ENTRA EN EL MÓN

S’acaba el temps d’Advent, entrem en l’última setmana d’aquest camí cap a Nadal.
L’evangeli d’aquest diumenge comença a presentar-nos el misteri de Nadal i ens revela la identitat del nen que naixerà de Maria: l’Emmanuel, “Déu és amb nosaltres”. Jesús és el mateix Déu que es fa infant, que es fa home per caminar amb nosaltres, al nostre costat, manifestant-nos com ens estima.
Jesús entra en el món per mitjà de Maria. Déu se serveix de Maria, de la seva obertura, de la seva disponibilitat i acceptació per entrar en el món dels homes. Déu també pot servir-se de mi per penetrar en la vida de molts germans (amics, companys, familiars...) que no el coneixen. Cal només que Ell trobi en mi obertura, entrega, docilitat i em farà un instrument seu eficaç, continuant d’alguna manera la gran missió de Maria d’engendrar la Vida en el cor dels germans.
Déu també se serveix de Josep. Josep col•labora en els designis de Déu amb la seva disponibilitat, docilitat i entrega als seus camins. Quantes vegades nosaltres també podem col•laborar perquè Jesús sigui conegut i engendrat en l’altre.
Com Maria, com Josep, com Francesc i Clara, com tants germans i germanes nostres que ens han precedit, posem-nos dòcilment en mans de Déu perquè Ell pugui servir-se de cadascun de nosaltres per arribar a moltes persones que, sense saber-ho, el busquen i desitgen. Així, tots junts, podrem celebrar el Nadal en profunditat i joia perquè Jesús estarà en la seva vida i en la nostra.