L'ALIMENT DE CADA DIA

Quan avancem una mica més en la pregària del Pare nostre ens trobem amb aquesta petició: “El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui”.

El pa, un aliment i un dret legítim per a tothom. El pa és símbol de l’aliment, del que necessitem cada dia per viure, símbol del que és essencial en la nostra vida de cada dia. Demanem al Pare, junt amb Jesús, que ens doni a tothom, els seus fills i filles, tot allò que necessitem per al nostre creixement tant material com espiritual. En aquesta petició tan senzilla i quotidiana s’hi inclouen totes les nostres mancances i, tanmateix, el Pare sap molt bé què és el que ens convé a cada instant per al nostre desenvolupament com a persones.

El “pa” també té un aspecte sobrenatural: l’autèntic Pa és Déu mateix i, amb aquesta pregària, estem demanant que ja avui ens doni el pa autèntic que tastarem demà d’una manera definitiva: Ell mateix.

Que sapiguem aprofitar totes les oportunitats que ens ajuden a alimentar-nos per créixer de manera compromesa i responsable: tot el que alimenta el cos i l’esperit, tots els esdeveniments que vivim, el tracte personal amb Déu, el tracte fratern amb els altres... I que tots aquests “pans” els sapiguem compartir amb tots aquells que tenen fam.   

SER LLIURES

Avancem un pas més en la pregària del Pare nostre i ens trobem amb la següent expressió: “Faci’s la vostra voluntat”. 

Sempre hem pensat que fer la voluntat de Déu és molt difícil i complicat, fins i tot ens ha semblat que negava la nostra llibertat i la nostra capacitat de decisió. Segurament que no ho hem sabut entendre bé. 

Fer la voluntat de Déu no és negar les nostres capacitats, ni la nostra manera de ser, ni tan sols la nostra llibertat més profunda. Fer la voluntat de Déu és un aspecte més del nostre seguiment de Jesucrist.  

Fer la voluntat de Déu és viure centrats en Ell tal com va fer Jesús al llarg de tota la seva vida. Fer la voluntat de Déu és deixar que Ell ens il·lumini el camí que hem de seguir que, amb tota certesa, serà el millor i el més adequat per a nosaltres. Déu ens ha fet lliures i fer la seva voluntat és escollir lliurement allò que ens fa feliços i ens realitza, que és allò que agrada a Déu.

Cada cop que repetim aquesta petició del Pare nostre ens comprometem a viure segons el pla de Déu i a ajudar també els altres a realitzar-lo.

Com a creients convençuts, ajudem-nos els uns als altres a portar a terme de veritat la voluntat de Déu.

UN REGNE DIFERENT

Continuem penetrant en la petició del Pare nostre “Vingui a nosaltres el vostre Regne”. El centre del missatge de Jesús va ser el Regne de Déu; el mateix Jesús va ser el Rei per excel·lència, va saber regnar i dominar les circumstàncies que li va tocar viure; va ser rei d’Ell mateix obrint-se al Pare i acceptant el camí que li anava indicant; i va ser rei servint i estimant els altres fins a l’extrem de donar la pròpia vida. Per a Jesús, regnar és servir. Ell mateix, Senyor i Mestre, es presenta com a servidor. No és que Jesús rebaixi o disminueixi la figura del rei, però sí que li dóna un nou contingut i una altra profunditat, i es fa així portador de l’esperança que tenia el poble d’Israel en un rei ideal. 

Quan demanem que el Regne de Déu vingui a nosaltres estem demanant que la forma de ser, d’estimar, d’actuar de Jesús es faci present en el nostre món, que sigui acceptada i acollida per tothom. És necessària també la nostra col·laboració per fer realitat aquest estil diferent de regnar.

Nosaltres, ¿som reis de nosaltres mateixos, de les circumstàncies i la realitat que ens envolta?

UN REI DE VERITAT

A mesura que ens anem endinsant en el Pare nostre, anem penetrant també en el programa de pregària de Jesús, un programa i unes actituds que hem de fer nostres tots els qui volem seguir-lo. 

Quan demanem “vingui a nosaltres el vostre Regne”, ¿a quin Regne ens referim?, ¿quin és aquest Regne?

Abans de penetrar en aquesta petició, mirem quin era el concepte de Rei i de Regne en temps de Jesús. La figura del rei sempre va tenir una gran importància en el poble d’Israel. Després d’haver viscut sota l’autoritat de diferents reis i d’haver experimentat la duríssima etapa de l’exili, el poble sempre va desitjar i va somniar amb un rei ideal. Un rei que els podria conduir i guiar amb pau i amb rectitud, un rei que no seria abusiu ni dominador, un rei proper al poble... un rei, en definitiva, que els ajudaria a complir la Llei i l’Aliança de Déu.

Un any darrere un altre, el poble d’Israel va alimentar aquest desig il·lusionat. Amb Jesús es va fer realitat; Ell va donar un nou aire i un nou sentit a aquesta esperança del poble. Per això ens anima a demanar al Pare que vingui el seu Regne, ho veurem a la propera entrada.

IMPORTANT EN LA NOSTRA VIDA

Després del parèntesi de la festa de santa Clara, tornem a reprendre el comentari del Pare nostre, frase per frase, per tal d’anar aprofundint en la pregària de Jesús que, més que una pregària per ser recitada, és tot un conjunt d’actituds per ser viscudes. 

Entrem avui en aquesta expressió: “Sigui santificat el vostre nom”. El “nom” és un terme que indica la totalitat de la persona; santificar el nom de Déu està expressant el nostre desig que Ell mateix sigui conegut, acceptat i estimat per tothom. I en això cadascun de nosaltres podem participar-hi de forma activa. Per tant, en aquesta petició del Pare nostre, demanem que amb la nostra forma de viure trobem la manera de donar conèixer Déu als altres. Quan Déu és conegut, es desvetlla en el nostre interior el desig de buscar-lo encara més, d’aprofundir en la seva Paraula, de col·laborar en la seva obra creadora, d’estimar-nos sincerament com a germans i germanes sorgits de les seves mans creadores...

Si vivim amb aquesta il·lusió i aquest anhel, farem que el nom del Pare sigui “santificat”, és a dir, que sigui Algú important en les nostres vides i en les vides dels qui ens envolten.