divendres, 3 de maig de 2013

EL DO DE LA PAU



Anem arribant cap al final del temps pasqual, seguim escoltant i reflexionant les paraules de Jesús en el context de l’últim sopar, com les paraules de comiat adreçades als seus deixebles i, per tant, a tots nosaltres.
En l’evangeli d’aquest diumenge s’hi apleguen nombroses idees que ens poden ajudar a estrènyer la nostra relació amb Jesús. Ens quedem amb una d’elles: l’oferiment que Jesús ens fa de la seva pau, el regal, el do de la pau. Una pau que no és tan sols l’absència de guerra, de tensions, de baralles... El mateix Jesús ens diu que la seva pau no és “com la que dóna el món”. La pau de Jesús és, sobretot, el do que ens fa d’Ell mateix. Se’ns dóna Ell mateix per compartir la nostra vida, el nostre camí, les nostres dificultats, il·lusions, esperances, expectatives... Ell és la nostra Pau.
Que sapiguem valorar i apreciar la donació que Jesús ens fa d’Ell mateix per estar al nostre costat per sempre. Per dificultats i obstacles que puguem trobar en el nostre camí, tenim la certesa que no estem sols.
Que la nostra pau, la nostra alegria, la nostra il·lusió, el sentit de la nostra vida el sapiguem trobar en Ell mateix. Aquest temps pasqual ens ho torna a recordar i ens esperona a viure-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada