Arribem gairebé al final del temps de
Quaresma i, en aquest diumenge, ens tornem a trobar amb una pàgina magistral de
l’evangeli. Tots coneixem aquest relat i també avui us convidem a llegir-lo
deixant-nos sorprendre per les actituds de Jesús.
Els fariseus porten a Jesús una dona que
ha estat sorpresa cometent adulteri, i, l’home, ¿on és? La llei de Moisès
ordena apedregar-la i, Jesús, ¿què hi diu?
La pregunta està formulada amb mala
intenció: si Jesús no considera que la dona ha de ser apedregada, està negant
la llei de Moisès; si considera que sí, quedarà en descrèdit davant de tothom i
no serà coherent amb el missatge que ha estat anunciant.
La resposta de Jesús, d’acord amb la seva
actitud d’obertura al Pare, amb les seves actituds constants d’amor i de perdó,
és totalment inesperada: “Aquell de
vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. I, amb tota
la ironia de què és capaç l’evangelista, se’ns diu que comencen a marxar els
més vells fins que no queda ningú.
Jesús no condemna, no jutja, no qüestiona
la dignitat de la persona. Malgrat les nostres debilitats, les nostres
mancances, les nostres febleses, Ell mai no ens condemnarà. Sempre hi ha una
altra oportunitat, sempre hi ha una ocasió de canvi, de renovació, de millorament...
Posem-nos sota la mirada amorosa
de Jesús i, a la vegada, intentem tenir envers els altres les mateixes
actituds, sense voler tirar pedres. Això ens pot ajudar a acabar de recórrer el
camí quaresmal cap a la Pasqua, ja tan propera. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada