Arribem al IV diumenge de Quaresma i l’evangeli
ens presenta un text bellíssim de l’evangelista Lluc: la paràbola del fill
pròdig. Una paràbola que tots coneixem prou bé i que, precisament per això, hem
d’intentar llegir-la, escoltar-la i celebrar-la amb novetat, com si fos la
primera vegada que ho fem, deixant-nos sorprendre per aquest text.
Tres personatges: el fill petit que fuig
de casa, malgasta tot el que té i, quan s’està morint de fam i de misèria,
decideix tornar a casa ni que sigui per viure com un jornaler del seu pare. El
fill gran que, tot i estant sempre present a casa i al costat del seu pare, no
ha sabut valorar el que té i no ha gaudit de la seva realitat, fins al punt que
ha arribat a endurir-se. I el pare, la figura admirable del pare, que no es
cansa d’esperar, d’estimar, de ser pacient, de comprendre... i d’envoltar, amb
una gran abraçada, tant el fill petit com el gran. El fill petit rep el perdó,
la comprensió, l’alegria i la tendresa del pare, que el retorna a la seva
condició de fill. El fill gran, per la seva part, és convidat a acollir el seu
germà, a fer seves les actituds que el mateix pare ha tingut envers ell, i a
obrir el seu cor al germà que ha estat retrobat.
En aquest diumenge de
Quaresma, fem nostres les actituds del pare de la paràbola, que no són altres
que les actituds del mateix Déu, i deixem-nos envoltar també per la seva abraçada
tendra i amorosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada